El Partit dels Socialistes de Catalunya ha aparegut aquests dies en els mitjans de comunicació lligat a la marxa d’alguns militants i anteriors dirigents, alguns dels quals van tenir importants responsabilitats en els governs de la Generalitat.

El PSC, com gairebé tots els partits del mapa polític català, espanyol i europeu, es mou. No és només normal sinó imprescindible quan qui canvia és la societat.

De parlar de crisi econòmica -ja enquistada en vells models productius que cal canviar- la societat, les esquerres i els nous moviments creats han passat a parlar de la preservació dels serveis públics, del manteniment de l’Estat de benestar, de les reformes polítiques i institucionals, així com d’aprofundiment i radicalitat democràtica.

Els i les socialistes hem passat a parlar més de reformulació de l’Estat de benestar i de reforma de l’Estat.

Els partits d’esquerres -amb el PSC al capdavant- som organitzacions al servei del canvi i del progrés social. És per això que ens hem de moure, canviar i adaptar la nostra organització si la societat canvia. Mantenir els principis canviant l’organització és la clau per seguir servint la societat i les seves aspiracions.

La societat catalana s’afegeix a la necessitat de canvi polític la imprescindible reformulació de la relació Catalunya / Espanya. Una relació que, des de la sentència de l’Estatut, des de la negativa de l’Estat a la negociació d’un pacte fiscal, i des del immobilisme davant les últimes celebracions de la Diada Nacional i del procés participatiu del 9 de novembre, ha entrat en una crisi profunda que cal resoldre mitjançant el diàleg, l’acció política i amb la decisió dels ciutadans.

Durant l’últim any, l’aspiració de canvi dels catalans i de les catalanes en l’àmbit identitari s’ha associat a la radicalitat i aprofundiment de la democràcia i el dret a decidir.

A partir del 10 de novembre i, sobretot, del contingut del discurs del president de la Generalitat del passat 25 de novembre, el concepte de dret a decidir dóna pas -com símbol de la voluntat de canvi- a l’elecció de les diferents opcions sobre les quals els catalans haurem de construir i decidir el nostre futur; òbviament exercint el dret al vot: la independència, l’immobilisme, o la reforma federal de la Constitució.

Creiem, per tant, que no té el mateix sentit que tenia articular opcions polítiques sobre la base del dret a decidir, sinó que cal formular les opcions polítiques sobre la base del model de futur concret que cada opció política defensa. I, per això, des del nostre respecte personal a les opcions que alguns militants socialistes han pres basades en el dret a decidir, els socialistes catalans refermem la nostra aposta de reforma de l’Estat i de les institucions. Un model que es materialitza en l’àmbit institucional en una reforma constitucional; en el de l’estructura territorial, en un model federal de l’Estat; i en el socioeconòmic en establir com a prioritat la sostenibilitat de l’Estat de benestar basada en l’ocupació i en el manteniment dels serveis públics.

Aquestes són les prioritats actuals del socialisme català que representa el PSC. Un partit que es manté fidel als seus principis fundacionals des de fa 35 anys gràcies a un procés d’unitat entre els socialistes catalans. Un partit que vol preservar l’esperit del catalanisme d’esquerres que ha fet possible la transformació de la societat i del país des dels ajuntaments i, també, des del Govern de la Generalitat. Un partit que ara aposta per unes transformacions encara més profundes de les institucions de Catalunya i de l’Estat; canvis que la societat catalana ens reclama a les formacions polítiques ia les organitzacions de la societat civil.

Es fa difícil entendre que en moments de canvi social i d’aspiracions identitàries així com d’aspiracions de benestar, de progrés social i cultural es puguin propugnar dispersions o fractures. El propòsit fundacional del PSC (“Unitat socialista, força del poble”) està avui encara més vigent que la societat reclama canvis profunds que requeriran encara més força política de les esquerres a Catalunya.

Àngel Ros i Daniel Font, La Vanguàrdia, 13/12/2014

  PSC