Com que ja n’hem fet tants i tants a fora, a Madrid i a les Espanyes sobretot, però també a Brussel·les i a tot Europa, ara dedicarem els nostres esforços als de casa. Cultivar les amistats, estrènyer les aliances, fomentar els pactes i els acords, ja se sap que és part indestriable de les nostres idees sempre conciliadores i consensuals. Aquest cop hem encarregat l’operació a un grup de gironins especialment avesat a aquesta mena de menesters. I la primera proposta que ens arriba i que ells ja han portat a efecte ens sembla, francament, molt engrescadora i útil.

Vet aquí que la senyora Encarna Roca va ser investida doctora honoris causa per la Universitat de Girona en reconeixement a la seva feina com a jurista i magistrada del Tribunal Constitucional i, segons la rectora Anna Maria Geli, com a model a seguir pel seu compromís amb Catalunya i per la seva «valuosa capacitat d’aplicar els coneixements acadèmics al servei del progrés del país». Tot això, que estava molt bé fins fa quatre dies, ara ja ha canviat, sobretot des que hem decidit fer un país tot nou, que no tingui res a veure amb el país vell amb el qual s’havia compromès la doctora Roca. Així és com un grup de 77 ciutadans gironins han demanat que se li retiri aquesta titulació que ara només pot fer-li nosa i obstaculitzar la seva feina de magistrada d’aquest tribunal estranger, tan enfeinat a resoldre recursos del Govern espanyol contra el Govern català.

L’amistosa proposta es discutirà dijous al claustre de la Universitat, que, per cert, en cas que decidís aprovar-la, podria també canviar de nom i convertir-se en Particularitat de Girona i, a més, canviar els plans d’estudis per concentrar-los tot sencers a la investigació i l’ensenyament de les coses nostrades, gironines vull dir, i no tots aquests sabers universals i cosmopolites, espanyols sobretot, que a partir d’ara ja no interessen. Els 77 exuniversitaris gironins, ara particularis, saben que la seva proposta ha estat acollida ja per tothom com un nou i afegit gest afectuós de la nova lliga de l’amistat catalana amb la gent i els pobles que tanta i tanta gent està aplegant els darrers mesos, i que ara es proposa arribar definitivament al gest amistós suprem de partir peres amb el món sencer, atès que gira en sentit contrari al seu.

Lluís Bassets, El País, 04/11/2014

  Girona