La Fundación Alternativas ha publicat l’estudi ¿Cómo afecta la crisis a las clases sociales? a la col.lecció Zoom Político. El seu autor José Saturnino Martínez afirma que la crisi dels darrers anys ha duplicat les famílies amb pobresa severa mentre que la proporció de famílies riques es manté constant.

L’estudi es pot consultar fent clic  aquí

Resum de les conclusions

La crisi ha duplicat el percentatge de llars que està en pobresa severa, que ha passat del 4% al 8 %, mentre que la proporció de llars més rics es manté constant , al voltant del 8 %.

La desigualtat augmenta pel fet que qui més s’ha empobrit és la classe obrera, i en especial els treballadors no qualificats.

Els professionals liberals, els directius i els empresaris amb assalariats són els menys perjudicats per la crisi, tant pel que fa amb l’atur com respecte a la pèrdua d’ingressos.

La crisi desencadenada el 2008 està empitjorant les condicions de vida de la majoria de la població, i ho fa de manera desigual, ja que afecta en menor mesura als que estaven millor abans que la crisi comencés. Això es deu possiblement al fet que la destrucció d’ocupació s’ha produït amb més intensitat en la construcció, un sector amb ocupacions de baixa qualificació.

Si definim les classes com intervals de renda, el 2011 disminueix la proporció de llars per sobre de la mitjana de 2007, duplicant els que estan en situació de pobresa severa, mentre que es manté pràcticament constant la proporció de llars més rics. Amb l’esquema de classes basat en ocupacions weberià , apreciem que la classe de servei alt (directius i professionals liberals) és la que menys està notant la crisi, i que la major pèrdua de poder adquisitiu s’està produint a la classe de servei baix (ocupacions que exigeixen títol de primer cicle universitari) , la classe obrera i les ocupacions rutinàries de baixa qualificació del sector serveis. En tot cas, l’esquema de classes socials basat en la ocupació ens permet captar millor els efectes de la crisi sobre la societat, en la mesura que assenyala eixos de fractura, com la qualificació o l’autoritat, que queden enfosquits en mesurar la classe social només en terme d’ingressos.

  Benestar Social, Pobresa