Fundació Rafael Campalans: Informe Social 2013. La desigualtat, un factor d’estudi

Des d’un punt de vista metodològic, parlem de desigualtats socials quan el comportament d’alguns indicadors varia significativament entre col·lectius amb característiques sociodemogràfiques diferents –per motiu d’estudis, ocupació, edat o sexe, entre d’altres-, de manera que uns individus es troben en una situació d’especial vulnerabilitat. Per exemple, el risc de fracàs escolar, la percepció de l’estat de salut, la taxa d’atur, l’edat d’emancipació, la taxa de risc de pobresa o el salari per hora no afecten igualment a tota la població.

Les societats que aspiren a garantir uns nivells de benestar als seus ciutadans no poden permetre que aquests factors de risc es perpetuïn. L’anàlisi dels indicadors de manera agregada proporciona sovint una visió insuficient, que pot amagar situacions d’especial dificultat per a alguns col·lectius socials. Per exemple, una reducció de la taxa d’atur hauria de considerar-se només un èxit relatiu si la millora no es produís també entre els col·lectius més vulnerables. És precís estudiar la realitat incorporant la perspectiva de les desigualtats socials ja que, fins i tot en èpoques de bonança econòmica, hi ha determinats col·lectius que presenten nivells de benestar inferiors. En una conjuntura de crisi com l’actual, aquests grups són els que més veuen limitades les seves condicions de vida. Catalunya no n’és una excepció.

Indicadors relatius a la distribució de la renda familiar disponible constitueixen una primera aproximació per mesurar la desigualtat social de manera sintètica. No obstant, cal tenir present que les desigualtats es manifesten també en altres àmbits com la salut, l’educació, l’accés a l’habitatge, la protecció social, les pensions, l’atur i les relacions laborals o el risc de pobresa; i que afecten especialment a la infància, la joventut o les dones.

Als diferents capítols d’aquest document, s’oferirà una diagnosi d’aquests punts a partir de dades empíriques i s’aportaran línies d’actuació per adreçar la situació descrita amb anterioritat. De manera introductòria, es presentaran tres arguments que justifiquen l’interès d’estudiar aquesta temàtica avui dia. D’una banda, el fet que la crisi ha comportat un augment de la desigualtat i un canvi en els patrons d’anàlisi, la importància de l’agenda social entre l’opinió pública i finalment, els dubtes sobre el caràcter redistributiu de l’estat del benestar català en una conjuntura econòmica com l’actual.

Llegiu La desigualtat, un factor d’estudi fent clic aquí.

  Benestar Social, Igualtat, Ocupació, Pobresa