Àngels Navarro Millares: La deriva irracional dels dirigents del PSC

Indignant. Aquest és el qualificatiu més suau que se m’acut quan penso en l’actuació de  la cúpula dirigent del PSC envers els tres companys parlamentaris socialistes que van votar a favor de reclamar el recurs que preveu la Constitució espanyola per poder fer referèndums. Els acusen d’antidemòcrates reclamant-los l’escó, quan en tot el procés els únics coherents i amb una actitud democràtica han estat la Marina, la Núria i el Joan Ignasi. Aquí no es tractava de decidir sí o no a la independència, sinó votar el mandat del nostre programa electoral. Els que vàrem fundar el PSC sempre hem tingut clar que a les files del partit hi havia diverses maneres de pensar sobre la relació entre Espanya i Catalunya; dels més unionistes fins als més independentistes. I no passava res, perquè tots ens consideràvem i ens definíem com socialistes i com a catalanistes. Els socialistes teníem en comú –i tenim encara– uns valors intrínsecs al nostre ideari com la defensa de la llibertat, la lluita per les desigualtats, la democràcia, … que han conformat la nostra raó de ser socialista des de fa molts anys i que ens ha unit en moments en que la democràcia era impossible.

¿A què ve ara aquest enrocament en fer fora uns diputats que han defensat amb la seva actitud i els seus vots aquest ideari? Per quins set sous ells som menys PSC que els que reclamen la seva expulsió? Les declaracions de dirigents del PSOE ens fan pensar que el que fa el PSC  és seguir les seves consignes. Però cal dir-ho tot, aquesta deriva antidemocràtica dels dirigents del nostre partit ja ve de lluny, sobretot els darrers anys, s’ha agreujant durant els darrers mesos. Molts hem viscut situacions anòmales pel que fa a la democràcia interna; no cal insistir-hi. Potser ho hauríem d’haver “vist a venir” i hem actuat amb massa ingenuïtat pensat que “al partit hi cabia tothom”  Els fets desmenteixen aquest  idea: el partit és d’ELLS  i prou!

El que és més greu, és que estan conduint al partit a un atzucac, on tots hi perdrem i on no tan sols es trenqui el partit, sinó les relacions personals i la visió positiva que encara puguin tenir dels socialistes alguns electors. Si el que pretenen és fer fora els crítics del partit, potser ho aconseguiran, només cal llegir la premsa diària per veure com va augmentant la llista dels companys socialistes que ja han dit prou i estan abandonat el partit o els càrrecs orgànics que ostentaven ¿I això no els diu res, no els fa pensar que potser són ells els que van errats en les seves decisions i comentaris? I em pregunto, ¿No pensen que els que estan fent mal al partit i al socialisme català són ells?

Aquest dies estic pensat molt amb el nostre estimat company Joan Reventós;  tan sols em consola pensar que ell no ha hagut de viure aquesta situació tan vergonyant. Amb ell, això que esta passant en el seu estimat Partit del Socialistes de Catalunya no hauria passat mai. I penso que hi ha persones dins del parit que devien fer “orelles sordes” a les seves recomanacions i als valors en que ell va intentar impregnar el partit. Ho sento Joan, no sé on ens menarà aquesta disbauxa, però tingues per segur que molts de nosaltres sempre et recordarem i intentarem seguir el teu mestratge.

Tan sols em resta demanar coratge a la Marina, la Núria i el Joan Ignasi. Heu fet el què tocava, i molts socialistes us agraïm la vostra valentia. No esteu sols, ho sabeu; i no sols teniu el recolzament dels militants i simpatitzants del partit, també hi ha molts votants que veuen positivament la vostra actuació. No defalliu!

Àngels Navarro Millares, El Guaita, 29 de gener del 2014