Xavier Sabaté i Juli Fernández: Catalunya i els catalans i les catalanes avui

Som en un temps de la història en què termes com llibertat, sobirania o independència responen poc o gens a la definició dels diccionaris i han vist corrompre els seus significats originals. Som menys lliures, menys sobirans o menys independents que fa tan sols uns anys perquè els nostres destins són decidits i regulats per persones, corporacions situades lluny -i no només físicament, sinó també moralment- dels ciutadans i dels seus interessos. A milers de quilòmetres de distància fan i desfan dia i nit, provoquen crisis econòmiques i socials i ben prop de nosaltres el retrocés en les llibertats augmenta com a conseqüència de polítiques de dretes dels nostres governs

A Catalunya, el partit al Govern de Convergència i Unió i el president Mas ja han acomplert tres anys -el darrer en col·laboració amb ERC- no només eixorcs, sinó tant de retrocés de les llibertats i d’augment de les dependències econòmiques i socials de milers de ciutadans i de ciutadanes, com de la generalització de l’angoixa d’un futur incert. Infants que pateixen pobresa energètica a les seves llars, gent gran amb dificultats per arribar a final de mes a causa d’una pensió injusta, persones discapacitades que no tenen el suport que necessiten, aturats amb capacitat de treball, obrers amb relacions laborals precàries, gent amb problemes d’accés a l’habitatge, serveis bàsics d’educació i sanitaris greument debilitats i un medi ambient cada vegada més degradat. Els problemes més alarmants són les dades d’atur i l’augment insuportable de la pobresa.

A tot això cal afegir-hi el retrocés que han significat les imposicions del govern del PP a Madrid, algunes amb la col·laboració innecessària dels diputats de CiU, com la de la reforma laboral, la del sector elèctric, la llei de seguretat privada o la reforma de l’avortament que farà menys lliures les dones, per citar només uns quants exemples de les darreres. Per completar el panorama, no podem oblidar els atemptats a l’autonomia col·lectiva dels catalans que perpetra gairebé cada divendres de forma periòdica el Consell de Ministres que presideix Mariano Rajoy. I és que el PP, responsable de campanyes contra el català i l’Estatut que havíem votat els catalans, continua recentralitzant competències impunement amb mentalitat tancada i centralista.

No és estrany que a Catalunya hagi sorgit un descontentament generalitzat amb l’Estat que compartim. I, fins i tot, que lamentem, reconeixem i que demanem excuses per no haver blindat de manera més ferma les llibertats de Catalunya quan vàrem ser al govern, enfront dels egoismes dels nacionalistes espanyols. Ara bé, les solucions no passen ni per l’immobilisme ni per projectes que no tenen el futur assegurat i que provocaran frustració. Les circumstàncies polítiques no trobaran camins de sortida ni per la confrontació directa entre nacionalismes, ni per la passivitat perquè existeix un sentiment compartit a Catalunya que té legitimitat pròpia i prou força com per exigir solucions.

Els qui subscrivim aquest article som partidaris que el PSC continuï defensant una alternativa amb perfil propi per als catalans i catalanes que no es confongui amb cap altra. És el federalisme que hem defensat a l’últim programa electoral quan dèiem que “manifestem el nostre convenciment que els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya hauran de decidir lliurement sobre qualsevol proposta de canvi substancial de les relacions entre Catalunya i Espanya, acordada entre les institucions catalanes i espanyoles, a través d’un referèndum en el qual es plantegi una pregunta clara a la qual s’hagi de respondre de forma inequívoca, acceptant o rebutjant el projecte sotmès a consulta. Ens comprometem a promoure les reformes necessàries per tal que els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya puguin exercir el seu dret a decidir a través d’un referèndum o consulta acordat en el marc de la legalitat”.

Tal com està actuant el president Mas i els que li donen suport, la consulta serà molt difícil. Insistim a dir que el procés no és el més adequat i això fa que més aviat cada dia la dificulten més que no pas la faciliten. Per totes aquestes raons no podem donar suport a aquesta proposta de CiU i d’ERC. Però tampoc no ens posicionarem al costat dels qui no creuen que Catalunya és una nació i, com a tal, subjecte polític amb dret a decidir sobre el seu futur. El PSC sempre ha tingut la certesa profunda que Catalunya és una nació, i així es definí a l’Estatut de 2006, i com a subjecte polític té dret a decidir sobre el seu futur.

I, per descomptat, al PSC continuarem defensant polítiques d’esquerres perquè no hi ha drets nacionals sense drets socials, no hi ha possibilitat de nació sense cohesió. Per això diem que som catalanistes i socialistes per les mateixes raons. Perquè les fronteres que ens preocupen més són les que separen la misèria de la dignitat, l’esclavatge dels drets de ciutadania, les que separen ciutadans amb futur dels que no tenen possibilitats d’accedir a serveis bàsics. Això és l’únic que ens mou i condiciona.

Xavier Sabaté i Juli Fernàndez, Bloc de Xavier Sabaté, 04/01/2014, Diari de Tarragona, 05/06/2014, i Diari de Girona, 06/01/2014

  Dret a decidir, PSC