Jordi Ballart, alcalde de Terrassa: Vull votar, però legalment

Reproduïm el post publicat per en Jordi Ballart, alcalde de Terrassa, aquest dilluns, en el seu bloc Jordi Ballart i Pastor. Jordi Ballart ha dit que votarà en la consulta convocada pel novembre de 2014. Defensa una consulta vinculant i lamenta que alguns àmbits del sistema polític tingui tanta por a les decisions lliures i democràtiques.

Afirma que per sobre de les pròpies opinions i de les del propi partit (el PSC), hi ha la voluntat majoritària del poble. L’alcalde es desmarca de l’estratègia de Navarro i de la moció que l’actual cúpula del PSC va fer aprovar en el penúltim consell nacional. Per sobre de les involucions, de la bunkerització, o de la venda a tercers, persisteix una rabiosa raó: la voluntat de votar i de ser lliures.

Veieu la crònica d’Àngels Piñol a El País d’avui: http://ccaa.elpais.com/ccaa/2013/12/18/catalunya/1387404152_742227.html

El Guaita

Hi ha qui es pensa que es pot respondre en dos minuts a una pregunta tan transcendent com la que ens volen plantejar el 9 de novembre del 2014 … Cal pensar-s’ho molt bé. Ens hi juguem massa coses: les grans decisions demanen temps. Serenitat i no radicalitat, reflexió i no presses. Idees i no titulars fàcils. Des del dijous a migdia hi he pensat molt. I encara vull donar-hi més voltes, com crec que hem de fer tots i totes. Però és inevitable: la realitat, la història, ens convoquen. Tard o d’hora arribarà l’hora de respondre a la gran pregunta sobre l’encaix de Catalunya amb Espanya.

No tinc cap dubte que el moment històric que vivim exigeix que el poble català s’expressi -legalment, de forma acordada- en un referèndum.

Ho he dit altres vegades: preferiria que fos un referèndum vinculant i no consultiu. El nostre sistema polític té massa por de la decisió lliure i democràtica del poble, hi posa massa filtres: som prou madurs com per decidir per nosaltres mateixos.

A mi no em fa por la decisió de la ciutadania, al contrari. L’acceptaré sense reserves, sempre que sigui clara, que es faci dintre de la llei, que no hi hagi trampes ocultes, que el procés sigui net i transparent.

Evidentment, tinc les meves pròpies opinions, tan legítimes com qualsevol altra. Jo vull una Espanya federal, una Catalunya sobirana dintre d’una Espanya federal i d’una Europa unida i federada/confederada de veritat. Per difícil que sigui convèncer els grans partits espanyols de les virtuts del federalisme, crec que aquest és el camí.

Però per damunt de les meves opinions i idees, sempre, per damunt de les que defensa el meu partit, hi ha la voluntat majoritària del poble. La democràcia és justament això: diàleg i debat i respecte absolut a la decisió de la majoria.

Per aquesta raó, crec que ens podríem estalviar l’etapa de confusió i de falses expectatives que estem encetant. Trobo envejable tant la resposta política del Govern britànic envers el referèndum escocès com la pregunta, claríssima, que el govern escocès plantejarà. No hi ha res que impedexi fer les coses d’aquesta manera al nostre país. Bé, sí que hi ha obstacles, però no legals: la reiterada i obstinada incapacitat dels governs Mas i Rajoy de fer les coses ben fetes, d’asseure’s a dialogar i de pactar la consulta a Catalunya.

Qui en pagarà les conseqüències? Les pagarem tots i totes, perquè ens empenyen cap a la confusió i la frustració.

Què passarà si guanya el Sí a la primera i el No a la segona pregunta? Si es vota No a la primera i No a la segona, és un vot nul? Per què no s’han inclòs clarament els diferents models d’estat possibles? Què passarà si el 9 de novembre del 2014 no es pot fer la consulta de forma legal?

Tot són incerteses. Amb preguntes plantejades de forma confusa, amb immobilismes i partidismes de curta volada, amb canvis de cromos estranys (pressupostos per consulta, en el cas d’ERC), amb falses expectatives que no tenen en compte que en una democràcia les lleis s’han de complir sempre. Els governs espanyol i català, així com els partits que donen suport a la consulta o que la bloquegen, traslladen a la ciutadania el problema.

He dit al principi que m’estava pensant què respondria al referèndum del 9-N. Tinc molts dubtes de què s’arribi a fer realment, però he fet l’exercici de plantejar-me la doble pregunta. Una pregunta que no haurien d’haver redactat d’amagat uns polítics, sinó que s’hauria d’haver discutit “amb llum i taquígrafs”, a partir de propostes elaborades per professionals experts i neutrals.

Per això responc a partir de les dades que ara tenim, amb tots els dubtes i incerteses que he esmentat…

Jo respondria Sí i No. Sí a la primera i No a la segona.

M’explico. A la primera pregunta votaria…

-Sí a un Estat federal.

-Sí a una nova Constitució Espanyola, federal i defensora de veritat de la justícia i el progrés social.

-Sí a un referèndum legal, clar, i a acatar democràticament la voluntat del poble.

I a la segona pregunta, el meu vot seria…

-No a utilitzar la Constitució o les lleis per bloquejar la voluntat democràtica del poble català.

-No a les mentides,  l’enfrontament, a l’odi, les amenaces.

-No a triar només entre Sí o No. Hi ha més coses a decidir: per exemple, quin model volem de país, de societat.

Per altra banda, a més de les meves reflexions com a ciutadà i com a polític, aquesta situació em porta a plantejar-me què és el que he de fer com a alcalde. Ho tinc clar, no pot ser d’una altra manera: he de fer complir les lleis i això és el que faré, sempre. Com a polític, defensaré les meves idees en el marc del debat democràtic i respectaré sempre les dels altres. És a dir: no faré mai res contra la llibertat d’expressió, contra el dret dels ciutadans i ciutadanes a expressar-se i a decidir (en eleccions, referèndums, consultes o el que sigui) el que democràticament vulguin. Però dintre de la llei, perquè estic profundament convençut que la llei no ha d’impedir això i que la política està obligada a facilitar-ho.

Tal com estan les coses, necessitem més que mai serenitat, respecte i diàleg per afrontar un període que pot plantejar importants tensions polítiques i socials a Catalunya i Espanya. Crec que estem preparats i madurs per fer-ho així, tot i que no serà fàcil. Jo m’esforçaré, dintre de les meves possibilitats i obligacions, a què sigui així: que decidim lliurement, pacíficament, serenament, el que volem per al futur. No concebeixo la democràcia, la llibertat, el catalanisme ni el socialisme d’una altra manera…

Jordi Ballart, alcalde de Terrassa, Bloc Jordi Ballart i Pastor, 16/12/2013

  Municipis, PSC