Des de l’ampli i plural espai socialista de Catalunya

Sobre el pacte de la consulta

16 de desembre de 2013

La proposta de dues preguntes encadenades per a una possible consulta a finals de l’any vinent, feta de comú acord per CiU, ERC, ICV i CUP, és una novetat important,

-perquè denota la voluntat de no limitar el poble de Catalunya a optar entre la independència i l’statu quo, sinó d’obrir-li la possibilitat d’optar també per una fórmula intermèdia, la d’un Estat federat o associat, plenament congruent amb l’encaix plurinacional i el federalisme asimètric que els socialistes de Catalunya sempre hem propugnat;

-i també perquè deixa tot l’any de coll per al diàleg i l’acord amb el govern de l’Estat.

Cal considerar-ho, doncs, com un acte de bona disposició envers els no independentistes, particularment envers els federalistes. I també envers el govern de l’Estat, que continua donant l’esquena.

Així i tot, tothom sap que la consulta no serà viable sense un marc legal que l’empari, idealment un acord entre governs. És el que s’ha produït a Escòcia. Cal, doncs, que el govern de l’Estat es disposi a respondre, a dialogar i a pactar, sabent que és la immensa majoria del poble de Catalunya (el 80%) la que va votar a les darreres eleccions en favor del dret a decidir i que depèn d’allò que el govern espanyol faci que, en una proporció molt elevada, aquesta majoria s’inclini definitivament cap a l’independentisme o pugui ser recuperada per a un nou pacte constitucional, que no serà versemblant fins que el govern de l’Estat no el faci seu i es decantin al seu favor les dues terceres parts del Congrés dels Diputats.

El PSC ho sap molt bé. Sap que els vots del PSOE no basten per a una reforma constitucional; sap que, guanyi qui guanyi les eleccions espanyoles, només amb els vots del PP s’obtindrà la majoria parlamentària necessària a Madrid. Per això, no s’entén que el PSC renunciï a pressionar-lo, abandonant el bloc catalanista i reclamant a aquest l’acord amb un govern de l’Estat que, ara com ara, s’hi mostra radicalment contrari. No és així que el mourem, que el forçarem a venir a la taula del diàleg i del pacte per la reforma constitucional.

Sorprèn molt l’esment que fa el comunicat del PSC als “acords que calen sobre el desenvolupament estatutari i el nou finançament autonòmic”, com si no s’hagués produït la sentència del Tribunal Constitucional l’any 2010. Cal recordar que això ja es va intentar i va fracassar i que som ara en un altre moment: a l’espera d’una consulta al poble de Catalunya, derivada d’aquesta negativa estatal a l’Estatut referendat pels catalans, i a l’espera també d’un nou pacte constitucional que entretant pugui prendre cos  i que inclogui la singularitat nacional de Catalunya i tot allò que se’n desprèn.     

El PSC, d’altra banda, fa bé de denunciar que ERC compri el suport de CiU a algunes exigències seves a canvi del seu suport a uns pressupostos molt regressius, condicionats per les limitacions provinents del govern espanyol i de les institucions europees, però que amaguen també greus polítiques de signe neoliberal, privatitzadores i contràries a l’Estat del Benestar. Un retret tanmateix que no val per a la resta de grups que han pactat la consulta i que no donaran suport als pressupostos. I que tampoc val per excusar l’absència del PSC i la seva alineació amb el PP i Ciutadans.

Cal que el PSC recuperi l’esperit que el va fer possible i que el va fer gran: la voluntat de ser una força majoritària i de govern a Catalunya i, en conseqüència, la voluntat de reunir en una mateixa formació plural i forta tots els socialistes de Catalunya, esdevenint el gran agent de la unitat civil del nostre poble, la primera força de l’esquerra catalana i la punta de llança del catalanisme d’esquerra, feta d’integració de sentiments i d’identitats compartides.

El PSC, no pot confondre’s amb les tàctiques partidistes de ningú, però encara menys amb les estratègies de la dreta i del nacionalisme espanyol més reactiu i obtús.

El PSC no pot continuar actuant segons les demandes d’un reduït  segment electoral ni en funció de la visió d’un determinat territori, sinó en funció de l’amplíssim i divers conjunt de l’espai socialista.

El PSC ha d’assumir la responsabilitat històrica de decidir des del conjunt de l’ampli i plural espai socialista, que avui es troba desemparat i dispers, en plena diàspora.

El PSC ha de recuperar el seu camí de sempre:

-el camí dels seus darrers acords congressuals i sobretot del seu darrer contracte amb l’electorat, del qual forma part irrevocable la defensa del dret a decidir,

-el camí dels interessos dels poble treballador, dels aturats i de la gran majoria que avui se sent estafada pel sistema,

-el camí del catalanisme d’esquerres,

-el camí de la unitat de tots els socialistes de Catalunya.

Fem una crida a Pere Navarro perquè obri urgentment converses amb els exponents diversos del socialisme català que, juntament amb l’actual cos orgànic del partit, són expressió bàsica, de l’ample i plural espai socialista català, per trobar un camí d’unitat d’acció que contempli una expressió efectiva de la seva pluralitat.

Fòrum Cívic

Agrupament Socialista

  Fòrum Cívic