Deu claus de la consulta convocada pel diumenge 9 de novembre de 2014

L’objectiu és que els catalans opinin si volen un Estat i, en cas afirmatiu, si volen que sigui independent

El Govern de la Generalitat de Catalunya ha anunciat que té la voluntat de celebrar el 9 de novembre del 2014 una consulta en què els catalans puguin opinar si volen que Catalunya es converteixi en un Estat i, en cas afirmatiu, si volen que sigui independent.

A continuació, les 10 claus d’un procés que augura una forta tensió política entre la Generalitat i el Govern central, que ja ha avançat que impedirà la celebració de la consulta sobiranista:

1. LA DOBLE PREGUNTA

El pacte entre CiU, ERC, ICV-EUiA i la CUP ha donat com a resultat un eventual referèndum amb dues preguntes. En primera instància es consultarà el ciutadà amb un “¿Vol que Catalunya esdevingui un Estat?”. La resposta ha de ser ‘sí’ o ‘no’. A continuació i en cas afirmatiu, una segona pregunta: “¿Vol que sigui independent?”

2. LA DATA

Finalment, Mas i els partits proconsulta han pactat que el dia sigui el 9 de novembre del 2014. Qüestions organitzatives han endarrerit una data que algunes formacions volien més a prop de la Diada i de la consulta escocesa, que serà el 18 de setembre del 2014.

3. EL COST

La consulta compta amb una partida pressupostària de 5 milions d’euros, que poden ser “ampliables” en funció de si hi ha col·laboració o no del Govern central per utilitzar les infraestructures electorals, cosa que no es preveu.

4. LES CINC VIES LEGALS PER EMPARAR LA CONSULTA

L’Institut d’Estudis Autonòmics de la Generalitat considera que hi ha cinc vies legals per celebrar una consulta. D’aquestes cinc vies, els partits catalans han optat per explorar la de demanar el traspàs a la Generalitat de la competència estatal de convocar referèndums mitjançant l’aplicació de l’article 150.2 de la Constitució. Davant el previsible rebuig, com va obtenir al Congrés el Pla Ibarretxe, el Parlament ultima una llei catalana de consultes que el Govern amenaça de paralitzar al Tribunal Constitucional.

5, PARTITS A FAVOR

Els partits que impulsen la consulta són CiU (CDC i UDC), ERC, ICV-EUiA i la CUP, mentre que el PSC està a favor de la consulta sempre que sigui acordada prèviament amb el Govern (defensa un Estat federal). IU també recolza que es consulti els catalans.

6. PARTITS EN CONTRA

Els partits contraris a la convocatòria d’una consulta són el PPC, Ciutadans (C’s) i UPD, però a ells s’hi podria afegir el PSC si no hi ha un acord entre els governs central i català. El PSOE també hi està en contra.

7. CENS

Si hi ha una convocatòria oficial de referèndum seria utilitzat el cens electoral, que és l’habitual en les jornades electorals, si bé la llei de consultes per vies diferents dels referèndums que ultima el Parlament preveu utilitzar com a base el padró municipal i permetre el vot a immigrants registrats com a residents i a joves majors de 16 anys.

8. L’ORGANITZACIÓ

En els dos casos, tant si hi ha un referèndum acordat com una consulta, l’organització de l’esdeveniment és responsabilitat del Departament de Governació de la Generalitat, dirigit per la vicepresidenta del Govern, Joana Ortega (UDC).

9. RESULTATS

Els resultats del referèndum o consulta poden ser vinculants o no. També poden ser establerts percentatges mínims de participació o de “sí” i “no” per validar la consulta (com a Montenegro), o per contra, no fixar condicionants (com a Escòcia, on guanya el resultat que obté el 50% més un vot).

10. LA CAMPANYA

Està previst que duri 15 dies i que culmini amb una jornada de reflexió el dia abans del referèndum o consulta. No hi ha res previst sobre limitació de la despesa per part dels partits, mentre que en llocs com el Québec s’obliga per llei que les campanyes del “sí” i del “no” comptin amb els mateixos recursos.

El Periódico, 13/12/2013

  Catalunya, Conculta, Referèndum, Sobirania