Josep Puig Pla: Aportacions històriques a “La Memòria de l’Esteve Albert”

Esteve Albert (Dosrius, Maresme, 1914- Andorra, 1995), polifacètic escriptor , promotor cultural i activista polític va conèixer moltes persones de primera línia, al llarg de la seva agitada vida. I com que va estar ficat en mil-i-una iniciatives en podia donar un testimoni de primera mà. El resultat d’aquests contactes és el llibre que acaba d’aparèixer, La Memòria de l’Esteve Albert (Voliana Edicions).

Hi trobem la relació que Albert va tenir amb l’alcalde de Pineda Manuel Serra i Moret, el mestre Pau Casals, l’escriptor i diplomàtic de la República Josep Carner, el sindicalista Joan Peiró, el canonge catalanista Carles Cardó, el mecenes Fèlix Millet i Maristany i el catedràtic de Literatura Antoni Comas. Set personatges distints i diversos, com diversos eren els interessos d’Esteve Albert: el catalanisme, la cultura catalana, l’Església, el món obrer, el coneixement de la història, el salvament de persones en perill durant les guerres.

De cadascuna d’aquestes personalitats ens en dóna un testimoni directe i personal, fruit de la coneixença que n’havia fet i de les converses –més llargues o més curtes –que hi havia tingut. Així ens explica molts fets de la vida del socialista Serra i Moret, com un míting seu a Mataró que va ser rebentat pels contraris, l’exili de Pau Casals i les preocupacions del canonge Cardó, distanciat tant de la revolució de 1936 com del franquisme, del qual va renunciar a un bisbat.

També hi podem llegir el paper polític del poeta Carner, que potser només coneixem com a escriptor, com Millet i Maristany intentava obrir escletxes a la dictadura, com es movia un jove Antoni Comas en el món universitari de l’època i les seves converses amb Joan Peiró, de qui revela dades inèdites com una entrevista amb José Antonio.

El llibre, del qual he estat el curador, s’acompanya d’un pròleg d’Hilari Raguer. El monjo de Montserrat i historiador rigorós ens ha obsequiat amb un text brillant, ple de suggeriments i de noves dades. Com quan diu que el marquès de Foronda, ultradretà monàrquic, havia confessat al seu germà Jordi Raguer, advocat de FECSA, que l’abstenció de la CNT a les eleccions de 1933 s’havia obtingut pagant. Siguin com siguin els fets, Raguer afirma que Foronda així ho va manifestar.

Els textos són un relat extraordinari d’una època d’especial intensitat i convulsa, com són els anys trenta a casa nostra, i també els anys quaranta i cinquanta: la Generalitat a l’exili, la defensa de Catalunya, les divergències entre els catalans. Tot plegat escrit amb un llenguatge clar i directe, sense artificis, però sempre amb un segell molt particular. En una paraula, pàgines d’història en primera persona.

El llibre serà properament presentat a la Llibreria 22 de Girona (dimecres, 2 d’octubre), a càrrec del catedràtic de la UdG Joaquim Nadal i el periodista i escriptor Josep Miquel Servià, i a la Llibreria Claret de Barcelona (dimarts, 8 d’octubre), per Agustí Alcoberro, director del Museu d’Història de Catalunya, i de Joan Ridao, professor de Dret Constitucional (UB i UOC) i membre del Consell de Garanties Estatutàries.

Josep Puig i Pla, 16/09/2013

  Albert, Catalanisme, Història, Serra i Moret, Socialisme