Maria Badia: Bases per un marc europeu sobre hipoteques

En la sessió plenària  celebrada aquesta setmana a Estrasburg, el Parlament ha aprovat l’acord institucional assolit amb el Consell per l’establiment d’una Directiva europea  sobre contractes de crèdits hipotecaris.

A l’espera de tancar alguns detalls sobre la seva aplicació abans de la ratificació final de la resolució legislativa, aquesta directiva marca una fita històrica, essencialment, per dos motius.

D’una banda, perquè, com assenyalava el seu ponent parlamentari – el company socialista Antolín Sánchez Presedo -,  és el primer cop que la UE regula un producte de la banca minorista i això arriba en un moment en què és absolutament necessària una major regulació del sector financer.

I, d’altra banda, perquè és una iniciativa que ve a combatre un complex subproducte de la crisi que afecta molt directament les famílies i ha donat lloc a abusos i situacions desesperades i dramàtiques per a molts ciutadans i ciutadanes de països europeus.

La proposta aprovada pel Parlament Europeu aquesta setmana neix de la necessitat de combatre les irregularitats en la concessió i contractació de préstecs hipotecaris i les pràctiques irresponsables.

Durant les negociacions, el Parlament ha fet importants propostes que, finalment, s’han pogut incorporar al text de la directiva. Entre altres:

– Criteris mínims d’avaluació de la solvència prèvia a la concessió d’un crèdit i obligatorietat d’oferir el millor interès;

– Prohibició d’obligar els consumidors a contractar productes financers complementaris en el tancament dels crèdits hipotecaris – és a dir, paquets indivisibles i ofertes condicionades;

– Dret a l’amortització anticipada de la hipoteca sense penalització;

– Exigències de transparència i independència en la taxació de la propietat; i

– Límits i obligacions en matèria de demores i execucions hipotecàries. Les entitats creditores estaran obligades a negociar un acord i els Estats Membres no podran prohibir la dació en pagament si així ha estat acordada prèviament per les parts. Alhora, s’hauran d’establir unes condicions mínimes per la subsistència de les famílies – en cas de desnonament – i per ajudar-les a saldar els deutes. I, en qualsevol cas, s’imposaran sostres als recàrrecs per impagaments per evitar el sobre endeutament de les famílies a llarg termini.

Queda pendent la ratificació definitiva d’aquesta directiva perquè pugui entrar en vigor i transposar-se als diferents Estats Membres de la UE, en un termini màxim de dos anys. De fet, el vot legislatiu final s’ha postposat precisament per pactar amb els 28 Estats Membres un mecanisme de supervisió estricta per la correcta aplicació de la norma a cada estat.

En definitiva, el vot d’aquesta setmana a Estrasburg posa de manifest com la UE pot contribuir a establir un marc de regulació per prevenir abusos i pràctiques irresponsables en el sector financer, i més concretament en un àmbit que tan directament afecta les famílies com són les hipoteques. Tot i que – com deia fa uns mesos en una xerrada sobre deutors hipotecaris -, no s’estableix encara un referent europeu per regular els desnonaments, sí que contribueix a construir un mercat hipotecari més sanejat i responsable, un pas necessari i ineludible en la sortida de la crisi.

Maria Badia, Des del pla país, 12/09/2013

  Desnonament, Economia, Hipoteca