Posició política del Fòrum Cívic respecte la Diada Nacional de Catalunya d’enguany

La Diada del conjunt i la Diada de les parts

Avui fa un any, el poble de Catalunya va passar al davant i va protagonitzar una multitudinària manifestació pels carrers de Barcelona, històrica pel seu tamany i decisiva per les seves conseqüències. El creixent malestar provocat pels continuats atacs, rebutjos i incomprensions de l’Estat espanyol va sumar-se a un anhel renovat de major llibertat política per a Catalunya, cristal·litzant en una Diada que, sols un any després, ja ocupa un espai molt rellevant en la nostra memòria col·lectiva com a país. L’onze de setembre de 2012 va significar l’esclat i la reaparició amb més força que mai d’una exigència nacional que connectava amb una corrent de fons gestada, com a mínim, des del feixuc procés estatutari i la posterior sentència del Tribunal Constitucional de 2010.

En aquell context, una cent cinquantena de ciutadans d’arreu del país vam impulsar l’anomenat manifest per una esquerra catalana, forta i majoritària, per una Catalunya constituent. L’aparició del manifest va despertar un interès molt notable a la societat catalana i obrí una nova esperança de regeneració de l’espai socialista i de l’esquerra en general.

La clara aposta pel dret a decidir, un dels punts més rellevants del manifest, fou una tesi assumida finalment pel conjunt del socialisme democràtic. Podem afirmar, amb tota la humilitat del món però també amb plena certesa, que el text publicat fa un any enrere ha contribuït de forma decisiva a que la majoria per la consulta estigui formada, avui, per un total de 107 dels 135 diputats al Parlament de Catalunya.

Ens situem en la present Diada, doncs, amb una clara i àmplia majoria social i política favorable a que el poble de Catalunya decideixi lliurement el seu futur en referèndum. L’agenda nacional i la prioritat del catalanisme en el seu conjunt passa, avui, per activar els mecanismes polítics i jurídics necessaris per a dur a terme aquest objectiu.

Tanmateix, la pluralitat i la multiplicitat de sensibilitats existent al nostre país es posa de manifest en diferents actes convocats al llarg de la jornada. La Diada de les parts -cadascuna amb els seus respectius objectius- gaudeix d’una presència no gens anodina que arriba a guanyar en protagonisme a la Diada del conjunt.

En aquest sentit i de forma plenament legítima, l’”Assemblea Nacional Catalana” ha convocat una cadena humana, una “via catalana” per la independència que recorrerà el país. Respecte aquest punt, volem manifestar el nostre ple respecte per la iniciativa, comprenent-ne les raons i compartint l’anhel de major llibertat política per a Catalunya, en tant que esdeveniment amb voluntat de reforçar la defensa de l’autogovern. Cal també ressaltar l’encert del lema “volem votar”, que creiem complementari i no contradictori amb l’esperit inicial de l’acte, i que representa al 80% dels catalans i catalanes, al posar l’accent en la consulta i el dret a decidir.

Des de la llibertat de cadascú a l’hora de participar en aquesta convocatòria -com en totes aquelles que tenen com a objectiu el reforç de l’autogovern-, a la qual hi assistiran molts companys i companyes, instem a la mobilització ciutadana amb la perspectiva d’enfortir el dret a decidir. Esperem, també, que la direcció del PSC reconegui aquest dret al conjunt de la militància.

Lligat amb això, nosaltres creiem que les tradicions de l’independentisme, del federalisme, del confederalisme i d’altres paradigmes que advoquen per la llibertat nacional del poble de Catalunya han d’aconseguir posar-se d’acord, d’una banda; per denunciar la pulsió centralista imperant i l’statu quo actual, i de l’altra; per comprometre’s a construir la Catalunya-Estat que volem; sia aquesta, formalment, independent o no.

La nostra posició concreta, que hem explicat abastament en diferents mitjans, fòrums i d’altres espais de debat i d’opinió és que ara, si aquesta vol, és l’hora d’Espanya. Després dels rebutjos que han obtingut les propostes d’encaix endegades des d’aquí, ara és l’Estat qui ha de moure fitxa i ésser capaç de bastir un nou projecte atractiu i engrescador per a Catalunya. Ja no s’hi valen, però, ni les petites concessions destinades a apaivagar ànims, que alguns acceptaven en un cove, ni aquelles famoses promeses i proclames que s’acabaven incomplint. La nova relació Catalunya – Espanya hauria de basar-se en un lliure pacte de sobiranies de caràcter bilateral que inclogués les principals demandes del poble de Catalunya; relatives al reconeixement del seu caràcter nacional i de les seves singularitats, al blindatge competencial, al sistema de finançament i a la presència en els organismes europeus i internacionals en la mesura en què això sigui possible.

Aquesta és la nostra proposta: en la Diada de les parts ocupem l’espai que acabem d’esbossar i que creiem compartit amb molts ciutadans i ciutadanes del país. Tanmateix, en la Diada del conjunt, reiterem que la prioritat en l’agenda nacional passa pel dret a decidir: aquesta és la primera batalla a guanyar per a poder, després, escoltar i debatre les diferents propostes i alternatives que legítimament es presentin. Primer de tot i de manera inajornable, cal que ens dotem de la capacitat política i jurídica per a decidir. Aquesta qüestió genera consens i és en els moments en què el catalanisme polític ha anat unit quan Catalunya ha avançat més des del punt de vista dels drets i les llibertats nacionals.

Fòrum Cívic

29/08/2013

  11 de setembre, Fòrum Cívic