Taula de Canvis: La responsabilitat dels banquers

Aquests dies circula un post sobre les responsabilitats dels banquers. Explica escuetament els antecedents del que hauria de ser avui la definició d’uns tipus penals d’àmbit econòmic, i les penes que se n’haurien de derivar. A l’època medieval, segons sembla, no s’hi miraven massa. Qui la feia la pagava, i tenia que carregar amb les conseqüències, que no eren precisament benignes.

La Taula de Canvis va aparèixer durant el regnat de Jaume I El Conqueridor (1213-1276). La legislació romana i goda que regien aquest negoci va ser substituïda.

Aquests són alguns dels articles d’aquesta legislació bancària:

El 13 de febrer 1300 es va establir que qualsevol banquer que es declarés en fallida seria humiliat per tot el poble, per un portaveu públic, i forçat a viure en una estricta dieta de pa i aigua fins que tornés als seus creditors la quantitat completa de les seves dipòsits.

El 16 maig 1301 es va decidir que els banquers estarien obligats a obtenir fiances i garanties de terceres parts per poder operar, i a aquells que no ho fessin no se’ls permetria estendre unes estovalles sobre els seus comptes de treball. El propòsit d’això era assenyalar a tothom que aquests banquers no eren tan solvents com aquells que usaven estovalles, és a dir, que estaven recolzats per fiances. Qualsevol banquer que trenqués aquesta regla (per exemple, que operés amb unes estovalles, però sense fiança) seria declarat culpable de frau.

No obstant això, malgrat tot, els banquers aviat van començar a enganyar als seus clients.

A causa d’aquests enganys, el 14 agost 1321 es va establir que aquells banquers que no complissin immediatament els seus compromisos, se’ls declararia en fallida, i si no paguessin els seus deutes en el termini d’un any, caurien en desgràcia pública, el que seria pregonat per portaveus per tot el poble. Immediatament després, el banquer seria decapitat directament davant de la seva taulell, i les seves propietats venudes localment per pagar als seus creditors.

Existeixen evidències documentals de que això es complia.

Per exemple, el banquer català Francesc Castelló, va ser decapitat directament davant seu taulell en 1360, en estricte compliment de la llei.

  Bancs, Còdig Penal, Taula de canvis