Eduard Cabré Romans: L’estat de l’esquerra avui

L’octubre passat em feia ressò (aquí) de l’oportunitat que estava perdent l’esquerra catalana de liderar el canvi social, polític i econòmic que està experimentant Catalunya i, en general, tot Europa. El panorama no ha canviat massa des de llavors: L’esquerra continua dividida i incapaç de plantar cara a la dreta conservadora, que marca l’agenda política i imposa la seva voluntat malgrat el descontentament generalitzat de la ciutadania.

Malgrat l’immobilisme de la majoria de responsables polítics de l’esquerra, han aparegut alguns moviments de base que intenten suplir aquesta manca de debat i acció. Estic parlant de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, de les diferents plataformes d’afectats per les participacions preferents (aquí la de Girona) o de les entitats del tercer sector (aquí la Taula d’Entitats de Catalunya) que lluiten per donar cobertura a aquelles necessitats socials ignorades pel sector públic; entre molts d’altres moviments. Si bé hem de reconèixer que les nostres institucions públiques s’han vist sobrepassades per la crisi social, política i econòmica que estem vivint, la societat civil està demostrant el seu activisme i el seu compromís amb escreix.

Més enllà dels grans moviments col·lectius, són moltes les veus crítiques que s’han manifestat a nivell individual o en format més reduït. Segur que molts de vosaltres heu vist ja els popularíssims vídeos de l’Aleix Saló, l’últim d’ells sobre l’etern debat entre liberalisme i socialdemocràcia: Europesadilla.

Recentment també he vist l’entrevista a l’economista Miren Etxezarreta, promoguda pel Seminari Taifa, on es qüestionen les suposades virtuts del capitalisme a partir d’una crítica punyent però argumentada a la vegada dels resultats socials que aquest model ha produït.

A nivell polític, les veus crítiques són, sobretot dins de l’esquerra, més vives que mai. En aquest sentit, crec molt interessant el recull d’opinions que fa el bloc forumcívic.cat, on hom pot trobar una recopilació d’articles d’opinió i reflexió escrits per persones compromeses amb la causes socials definitòries de l’esquerra sense defugir per això el debat nacional que tant sembla incomodar l’esquerra.

L’esquerra es troba encara en estat crític. Els polítics que suposadament la lideren encara no han sigut capaços d’incorporar les demandes de la ciutadania en els seus projectes polítics, però la ciutadania comença a moure’s – tant a nivell individual com col·lectiu – perquè hi hagi un canvi. La cosa no pinta bé però hi ha motius per a l’optimisme.

Eduard Cabré Romans, Reflexions en veu alta, 21/04/2013

  Esquerra, Europa, Socialisme