Felip Infiesta: Disputa i arrest de Santa Caterina…

L’altre dia “El Guaita”, revista digital d’opinió política, em va publicar un article “No és una crisi, és una estafa …”, i he observat que els editors, incorporen una imatge, i no una qualsevol. Ho fan amb sentit i coneixement. Agradablement sorprès, us comento de quina imatge parlem. Es tracta d’una pintura mural del romànic català anònima, que data del 1241-1255, titulada “Disputa i arrest de Santa Caterina” i que procedeix de l’antiga capella de Santa Caterina de la catedral dela Seud’Urgell (Alt Urgell).

Santa Caterina d’Alexandria va ser una dona culta i erudita, que al segle IV-V es va enfrontar a l’establishment del moment, als poders terrenals, als grans filòsofs (els opinadors de l’època) i al propi emperador, i va patir martiri. En definitiva, el seu pecat va ser intentar canviar la cultura establerta, per apropar-la a les necessitats de la població.

L’imatge és adient, per recordar-nos, que la lluita per assolir una vida digna i lliure, ve de lluny, i que tots els ciutadans ens hem d’implicar dia a dia en la mateixa, encara que únicament sigui per respecte a la multitud d’avantpassats, que gràcies al seu esperit i sacrifici, han fet possible una societat més justa. El ciutadà al nostre país, sobretot durant l’últim terç del segle XX, era un ciutadà desmobilitzat, que va delegar les seves responsabilitats als polítics de la democràcia, es va convertir en el ciutadà de la queixa i es va pensar que únicament votant cada 4 anys, ja era suficient per defensar els seus interessos. No es va implicar directament en la resolució dels problemes o en la tutela dels assumptes públics. El resultat d’aquest desistiment i/o delegació de les nostres responsabilitats, és que els nostres representants, més preocupats pels seus interessos particulars, van deixar de defensar els dels seus votants.

Poc a poc, el poder econòmic ha anat guanyant la partida, amb la connivència de l’establishment polític, doncs sinó, no s’entén el retrocés que, a principis del segle XXI, estem observant en els drets, amb desigualtats creixents i l’empobriment progressiu que la població està patint, sobretot al sud d’Europa.

El que ha passat és similar al que freqüentment ja hem vist a moltes empreses, sobretot multinacionals o empreses de gran tamany, a les que de sobte, els gerents empleats pel consell d’administració, es feien els amos, o es feien amb la majoria de les accions, o arruïnaven l’empresa, sense que els propis accionistes s’adonessin.

Penso que els ciutadans actualment se senten enganyats i traïts. Ells, a l’igual que els accionistes, van donar confiança als seus representants i ara els fan fora de la seva vivenda. En conseqüència, la desafecció creixent ara ja te un recorregut, i no sé si els nostres polítics seran capaços d’iniciar una regeneració de la seva activitat, per donar resposta de veritat als interessos de la gent. Em sembla, que ja és tard, que la confiança ja s’ha perdut, i que el canvi vindrà des de la base, liderat per un nou ciutadà més solidari, més mobilitzat, més cult i més 2.0. Un ciutadà que s’anirà implicant al voltant de moviments configurats per la resolució dels problemes concrets, i a partir d’aquests moviments, també s’articularan transversalment les noves formacions encarregades de fer la política. L’estructura i funcionament dels partits polítics actuals, està en franca decadència, i progressivament seran substituïts per altres formes de fer política.

En aquest procés el ciutadà serà protagonista, i haurà de lluitar de valent per fer valdre els seus drets. Els poders econòmics i els renovats grups, populistes i neofeixistes, no ho posaran fàcil i continuaran buscant camufladament el de sempre, la dominació i el poder d’unes elits sense escrúpols.

Així doncs en aquesta nova transició històrica, l’antídot per no caure en errors passats, és un nou ciutadà responsable i conscient del seu poder, que no és altre, que més política i més democràcia.

Felip Infiesta, 12/03/2013

  Ciutadania, Llibertats, Partits