Teresa Rebull: “Visca el socialisme valent i revolucionari”

El Guaita ha tingut la sorpresa i el goig de rebre un mail de Teresa Rebull, que compta amb 93 anys, des de Banyuls. Som molts els que duem al cor la seva veu de vellut, greu i tendra, ferma, apassionada, amb les seves cançons populars o amb lletres dels nostres poetes, com el “Visca l’amor” o la commovedora “Serra de Pàndols” (on acaba de trobat “les sabates d’en Jaume”, un company mort a la Batalla de l’Ebre, a finals de 1938). Manuel Vàzquez Montalván va deixar dit que, per a ell, aquesta era la cançó més bella que havia donat la “Nova Cançó”.

Teresa va néixer a Sabadell, l’any 1919, filla de Balbina Pi, coneguda dirigent sindicalista i llibertària, De molt jove, va incorporar-se al POUM de Joaquim Maurín i d’Andreu Nin, gent d’esquerra revolucionària, que va lluitar contra el franquisme al front de guerra i que va plantar cara també a l’estalinsme que els envestia des de la rereguarda. Els seus efectius van Integrar la 29 Divisió al Front d’Aragó, comandada per Josep Rovira (la Divisió de George Orwell i de la que ens parla el  film “Tierra y Libertad”). Els poumistes, l’any 1945, serien a l’origen del socialisme democràtic català de postguerra (Moviment Socialista de Catalunya-MSC).

Teresa, de molt jove, va viure els tràgics “Fets de Maig” de 1937 i va patir la repressió estalinista. Amb la victòria franquista, va exiliar-se a França, on es va sumar a la resistència contra l’ocupació nazi. Va treballar d’espardenyera, de venedora de fruites, d’actriu… Posteriorment, a París, participaria en el moviment que desenvocaria en el Maig de 1968. Hi faria amistat amb Juliette Greco, George Brassens, Albert Camus… Afincada a la Catalunya-Nord i compromesa amb totes les causes per la llibertat i la justícia, es va incorporar al moviment de la “Nova Cançó” que conformaven els joves cantants sorgits al Principat, al País Valencià i a les Illes. La diferència d’edat va fer que se la conegués carinyosament com “la iaia de la Cançó”. L’any 1976, amb Enric Adroher, Manuel Alberich, Ramon Fernández Jurado i altres vells militants del POUM que havien restat fora del MSC, va incorporar-se al procés d’unitat socialista. La petja generosa, insubmisa i llibertària de tots ells perdura en les memòries i interpel·la el nostre present sense contemplacions.

Teresa, avui, revoltada amb les coses que passen al món i a casa nostra, ens encoratja i ens diu, entre altres coses, que “el ‘palante’ ens ha fet anar ‘patrás'”, que fa falta un partit socialista “amb respecte als militants” i que cal “posar-se amb decisió a l’oposició absoluta i desplegar les idees amb convicció socialista, deixant de banda interessos de fora i personals. Visca el socialisme valent i revolucionari.”

Un cop més, es verifica que la joventut no sempre guarda relació amb l’edat.

Gràcies, Teresa.

El Guaita, 24/12/2012

  POUM, PSC, Rebull, Socialisme