Joaquim Prats: Potenciar l’educació infantil

A Espanya, l’educació infantil està considerada com a part del sistema educatiu, i predomina aquesta orientació sobre la merament assistencial. Encara que aquesta etapa (0-6) no és obligatòria, al cicle dels 3 als 6 anys, que és gratuït, hi assisteixen la pràctica totalitat dels nens i nenes. Passa igual a França, Itàlia, Suècia i Dinamarca, on gairebé el 100% dels nens i nenes de més de tres anys estan escolaritzats.

Aquesta situació no es dóna a tots els països: a Finlàndia, Corea, Suïssa, Austràlia, Irlanda, entre altres, l’escolarització s’inicia més tard, a partir dels quatre o cinc anys. Són pocs els pares que trien institucions escolars per a les edats anteriors. L’atenció dels nens de menys de cinc anys es desenvolupa en centres de caràcter assistencial, privats o lligats a empreses o a institucions locals; també en formes variades d’organització de les mateixes famílies. Això no significa que no s’utilitzin recursos públics per a l’atenció a la infància. Són comunes les ajudes econòmiques o els períodes prolongats de llicència laboral que permeten l’atenció i educació dels nens a casa.

Aquesta diversitat no contradiu el que és unanimitat a tots els països avançats: que les bases de l’aprenentatge s’han d’iniciar a edats molt primerenques. Això comporta una aposta per l’educació infantil entesa com el conjunt de formes organitzatives (escolars i no escolars) i activitats desenvolupades en una gran diversitat de modalitats, que té com a denominador comú que totes elles estan dissenyades per fomentar l’aprenentatge i el desenvolupament emocional i social dels nens.

El que no és tan habitual és l’escolarització en el període de zero a dos anys. A gairebé tots els països les taxes són molt baixes, gairebé sempre inferiors al 5% o al 6%, circumstància que no significa que els poders públics d’aquests països no vetllin amb normes i ajudes econòmiques l’assistència i l’educació dels nens.

A Espanya s’ha optat per crear institucions que ofereixen el primer cicle de l’etapa infantil amb caràcter escolar. És una aposta que molts experts consideren de futur, com ho està sent l’escolarització a partir dels tres anys que està creixent a la majoria de països de l’OCDE. Malgrat la no gratuïtat del cicle, Espanya se situa al primer lloc mundial en taxes d’escolarització d’aquestes edats, seguida a distància per Rússia. Destaca Catalunya, on un 57% dels infants de dos anys assisteixen a escoles infantils.

Aquesta aposta tan decidida per l’educació infantil escolar respon al convenciment que aquest model garantirà, millor que qualsevol altre, la igualtat d’oportunitats i els millors resultats educatius posteriors. No obstant, algunes investigacions no recomanen l’escolarització tan aviat. Bruce Fuller (Universitat de Berkeley) diu que com més aviat és escolaritzat un nen, més baix és el seu desenvolupament social i emocional. Altres, com Robin Alexander (Universitat de Cambridge), alerten dels perjudicis d’una excessiva escolarització a aquestes edats. De totes maneres, la major part de les conclusions de la investigació pedagògica apunten en sentit contrari.

Els estudis derivats de l’Informe Pisa són concloents: els sistemes d’alt rendiment més equitatius són els que no discriminen socioeconòmicament en l’educació infantil; els estudiants de 15 anys que van tenir escolarització infantil obtenen sempre, a tots els països, uns rendiments escolars millors. D’aquests, els més beneficiats són els joves de condició econòmica i social més baixa. Per a ells, les escoles infantils són clau per al seu desenvolupament.

Com assenyala l’Informe Delors, l’educació infantil «pot contribuir a la igualtat d’oportunitats a l’ajudar a superar els obstacles inicials de la pobresa o d’un entorn socialment o culturalment desafavorit». Si l’educació és un dret i s’han de compensar les desigualtats, queda clar a qui s’han de dirigir les ajudes, si és que els recursos no arriben per a tothom.

Joaquim Prats, Lecciones para no salir de dudas, El Periódico, 10/12/2012

  Educació infantil, Escola Bressol, Pedagogia