Pau Comes. Les darreres eleccions: Perspectiva a contra corrent

Tothom estava d’acord que aquestes eleccions catalanes eren especials. El mateix Mas i en Rajoy ho van reconèixer. El resultats i distribució dels vots ho acabarien  de confirmar: es van plantejar i votar com si fossin unes eleccions generals. Però això que era evident abans de les votacions s’ha oblidat pels periodistes i analistes de tertúlies en el moment d’analitzar els resultats. Només d’esquitllentes s’hi fa alguna referència. Així fan el mateix error que van cometre les enquestes d’opinió en el moment de fer els pronòstics i fou un fracàs absolut.

Com que encara no he vist un estudi  seriós des de la perspectiva d’anàlisi d’unes eleccions generals he recollit les dades més importants del Anuari Estadístic de Catalunya i les oficials del Parlament. Per veure realment que passa es millor veure els vots que els escons. Encara que aquests són els que conten a l’hora de la veritat, sabem que estan mediatitzats per una llei electoral que distorsiona molt el vot popular.

En primer lloc destaquen els votants: 3.652.000; cent mil mes que a les últimes generals, encara que el cens actual era inferior en 150.000 electors [circumstància que caldria analitzar en una anàlisi mes acurat]. Resultat: una altíssima participació, però encara inferior a les generals de  2004.

CiU té una patacada forta amb les seves expectatives -deixant a banda les seves proclames-, però no tant com se’ns vol fer creure: treu 100 mil vots més que a les últimes generals. Per tant, pot estar contenta. Si en perd 100 respecte de les últimes autonòmiques, cal apuntar-les a Esquerra i són els que menys es fien del cavall de Troia de Duran o de la honradesa del partit.

El gran derrotat és el PSC, perd 100 mil vots respecte de les autonòmiques, però 400.000 vots respecte de les generals de 2011. Com que ha augmentat la participació i ha estat com a les generals és aquesta última la xifra real que s’ha de tenir en compte. Creiem que els seus votants s’han repartit entre els altres partits –excepte el PP– en similar proporció al que han augmentat. Per tant majoritàriament a ERC i per ordre decreixent CiU, IC-V, C’s i Cups.

El PP és l’altre gran perdedor: 250 mil vots. La majoria han anat a para a C’s. Encara que  han augmentat en 90 mil vots des de les últimes autonòmiques, saben perfectament que el que compte és la comparació amb les generals. Esperem que es tradueixi en una major flegma de Rajoy, ja que amb aquests vots no podrà tornar a entrar a la Moncloa.

ERC és la que ha guanyat mes vots. 250 mil. Ha passat la gorra i ha arreplegat força vots del PSC [200 mil] i uns quants de CiU i altres  de nova adquisició. Ha quedat com l’únic plantejament clar del catalanisme independentista d’esquerres. La personalitat reposada i argumentativa del seu candidat l’ha afavorit clarament i ha contrastat amb SI. Caldrà veure si serà capaç de assegurar l’estructura i coherència del partit en aquesta línia.

IC-V ha estat el grup d’esquerres que també ha passat la gorra  75 mil vots. Però si tenim en compte els que ha perdut el PSC, reducció de vots nuls i en blanc,  més la renovació dels cens electoral per la base, hem de concloure que IC-V ha deixat de ser la única alternativa per els descontents de les polítiques moderades del PSC-PSOE.

Ha estat la CUP la que ha arreplegat la majoria dels vots que tradicionalment anaven a IC. Bona part de les esquerres ja no semblen tenir el tradicional daltonisme polític, que confon verd i vermell. Bona part del vot dels descontents ha nat a para a les CUP, entre ells els 35 mil que no han fet vot nul o blanc. La CUP és un símptoma i una prova del desplaçament del  vot cap a les esquerres i que pot haver afectat a la mateixa IC-V.

C’s és el gran beneficiat de la caiguda del PP; és l’espanyolisme que no ha tingut de fer retallades, perquè no està al govern com el PP i com ell majoritàriament anti-referèndum. Els seus líders han sabut interpretar molt be el paper de “mans netes” de retallades, corrupció i interessos partidaris, i/o que els seus adversaris polítics no han sabut contrarestar. En els 275 mil vots  respecte de les generals podríem dir que 250 són els que perden el PP i uns 25 mil que venen del PSC. Cal fer una anàlisi detallada de la pujada de 170 mil vots des de les últimes autonòmiques i el paper d’alguns líders i mitjans de comunicació segons àrees de la seva audiència majoritària.

Pau Comes, 03/12/2012

  Autogovern, Eleccions, Llibertats, Partits