Que durant el mes d’agost els professionals de l’educació estan de vacances és un fet contrastat i que no dubto que sigui conegut pel Departament d’Ensenyament, especialmente quan aquest organisme és el responsable de l’elaboració i publicació del calendari escolar.

Amb quina intenció doncs se sotmet a informació pública, durant el mes d’agost, el projecte de decret de l’oferta formativa i dels requisits de les escoles que imparteixen ensenyaments no reglats de música o de dansa, instant als ciutadans a formular les al·legacions que considerin oportunes?

Amb quin cinisme -no trobo un altre qualificatiu més clar- es publica un edicte que literalment diu així: “Amb la finalitat de donar participació als ciutadans en el procés d’elaboració d’aquest projecte se sotmet a informació pública, durant el termini de 15 dies hàbils a comptar de l’endemà de la data de publicació d’aquest edicte al DOGC, d’acord amb l’art. 68.1 de la Llei 26/2010, del 3 d’agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya. Els interessats el podran examinar als serveis centrals, als serveis territorials i a la pàgina web del Departament d’Ensenyament i formular-hi les al·legacions que considerin oportunes.”?

La publicació al DOGC es fa el dia 7 d’agost de 2012.

Darrere d’aquest ocultisme manifest només es pot interpretar un intent –per la porta del darrere- de transformar el model d’èxit que s’ha implantat al nostre país en els darrers anys, que ha permès a milers de ciutadans de Catalunya fer de la música i de la dansa un mitjà d’expressió individual i col·lectiu al seu abast, sense barreres econòmiques, ni socials, ni culturals, i que està contribuint innegablement a la cohesió de la nostra societat i a l’èxit escolar dels més joves.

L’evidència d’aquesta intencionalitat la trobem a l’article 4 del decret on es descriuen unes ràtios professor/alumne totalment excloents per raons econòmiques i pedagògicament obsoletes, malgrat encara tenen ressò en alguns col·lectius professionals que volen traslladar les tècniques pedagògiques tradicionals dels estudis conduents a titulació amb validesa acadèmica a les tècniques pedagògiques per aquelles persones que volen assolir un nivell de coneixements artístics adequats per a practicar-los (segons estableix la mateixa LEC, Llei 12/2009 de 10 de juliol).

Aquest article 4 descriu els programes optatius pels ensenyaments de música, en funció de la modalitat i de la dedicació horària de l’alumnat:

a) Programa A: Programa adreçat a l’alumnat que vol iniciar-se en la música prenent contacte amb diferents instruments i estils musicals. L’alumnat assistent a aquest tipus de programes tindrà una dedicació setmanal d’un mínim d’una hora setmanal.  

b) Programa B: Programa adreçat a l’alumnat que vol rebre la formació musical bàsica necessària que li permeti gaudir de la música i li garanteixi l’adquisició de les competències instrumentals i vocals necessàries per a la seva participació en conjunts. L’alumnat assistent a aquest tipus de programes ha de rebre almenys dues hores setmanals de classe. L’ensenyament instrumental col·lectiu o individual serà, com a mínim, de 30 minuts per a cada alumne o alumna que participi a la classe. 

c) Programa C: Programa adreçat a l’alumnat que vol rebre la formació musical adequada per tal de garantir-li l’adquisició de competències instrumentals o vocals necessàries per a la seva participació en conjunts i per a l’execució individual. L’alumnat assistent a aquest tipus de programes rep almenys tres hores setmanals de classe. L’ensenyament instrumental col·lectiu o individual serà, com a mínim, de 40 minuts per alumne o alumna que participi a la classe. 

d) Programa D: Programa adreçat a l’alumnat que vulgui iniciar la professionalització, rebent formació de totes les matèries necessàries per tal de garantir-li les competències que es puguin exigir a les proves d’accés als cursos professionals del sistema reglat. L’alumnat assistent a aquest tipus de programes ha de rebre almenys quatre hores setmanals de classe. L’ensenyament instrumental individual serà, com a mínim, de 50 minuts.

Si bé els programes A i D estan plenament establerts a les escoles catalanes, els programes B i C demanen unes dedicacions de l’alumnat totalment inabastables i paradoxals: D’una banda es reconeix la classe col·lectiva d’instrument com un entorn metodològic però en canvi es continua pensant en termes individuals ja que s’entén la classe col·lectiva com una suma de classes individuals (com sinó s’explica que l’ensenyament instrumental estigui definit en termes de minuts per alumne que participi a classe?).

L’al·legació que el col·lectiu d’escoles de música presentem a “corre cuita” és la necessitat d’eliminar del redactat dels programes B i C de l’article 4 la darrera frase que diu: “minuts per alumne o alumne que participi a classe” i així permetre el ple desenvolupament d’un sistema que dóna fruïts artístics, acadèmics, socials i culturals i està regit en el entorn públic per uns titulars municipals que ja han vist extraordinàriament minvada l’aportació de la Generalitat i que en el moment de canvi de normativa se’ls demana un increment d’aportació per fer front a les demandes de ràtio que ja hem esmentat.

Núria Sempere, 26/08/2012

  Arts, Mestres, Música, Pressupost, Retalls