Juan José Royo Cabanes. Geografia de Catalunya de Flos y Calcat, 1896: Analogia històrica sobre la relació fiscal entre Catalunya i Espanya

Juan José Royo Cabanes ens fa arribar un arxiu digital del llibre Geografia de Catalunya, de Francisco Flor i Calcat, editat l’any 1896.

La portada del llibre, pensat per a les escoles del seu temps, i en un català del segle XIX (encara no havia aparegut la Gramàtica i l’Ortografia d’en Pompeu Fabra), conté l’explicació:

“Ab las definicions propias de las tres parts ab que’s divideix la Geografía en general, pera servir de text en las escolas de Catalunya, y ahont se parli la llengua catalana, y útil pera’ls excursionistas, vitjans de comerç, etz.”

Afageix que l’obra ha estat il.lustrada amb dibuixos del mateix autor “y aprovada per l’Autoritat Ecclesiàstica”.

A més del seu interès científic, inclou episodis amb significació històrica. En les seves pàgines 90, 91 i 92 conté una anàlisi de la relació fiscal entre Catalunya i Espanya, de sorprenent claredat, que entronca directament amb l’actualitat.

Diu:

TRIBUTACIÓ

¿Podría donarse una idea de la tributació de Catalunya al Estat espanyol?

– Sí, y per cert que resulta quelcom desproporcionada e relació al resto de Espanya.

Végis, sinó, la següent mostra:

De la Estadistica Administrativa de la Contribución Industrial y de Comercio de l’any 1888 al 1890, resulta que vè á pagar

cada espanyol, no català, 2’08 Ptas.; y cada català, 4’78 Ptas.

això es, més del doble. Y en extensió territorial per cada kilòmetre quadrat, paga

un kilòmetre, no català, 69’40 Ptas.; un id. de Catalunya, 273’70 Ptas.

ó sia quatre vegades més.

Are, de la Estadística general del Comercio exterior de España con sus provincias de Ultramar y potencias extranjeras en 1891, trovarém que l’Estat espanyol cobra del comers nacional en forma de drets d’entrada, impostos sobre la carrega y descàrrega, etz.

per cada espanyol, no català, 5’17 Ptas.; y per cada català, 26’54 Ptas.

es á dir, que ‘ls habitants de Catalunya paguem cinch vegades més que nostres germans d’enllà del Ebro.

¿Qué significa aquesta desproporció ó sobrepuig contributiu?

– No hi ha dupte que significa sa major riquesa y per tant, son superior tráfech fabril y comercial; y per lo mateix, doncs, que reclama majors atencions en tots los serveys públics, sense fer omissió com fan los governs de Castella, quasi sempre, del personal català, imposantne d’estrany á la nostra terra, lo qual, malgrat lo deber que tindria d’enmotllarse als usos y costums nostres, al contrari, se’n befa, com pera més escarni y vergonya.

¿A qué vindía obligat, l’Estat espanyol pera compensar l’aument tributatiu de Catalunya?

– Al millor foment y desenrotllo de la sobres públicas, á la conservació y restauració de nosres monuments artístich-arqueológichs que’s trovan poch menys que abandonats, y a satisfer totes aquelles necessitats que ‘l país reclama y que gracias sols á las iniciatives y dispendis de las corporacions municipals ó provincials catalanes se trovan en lo possible ateses.

¿Y las demés regions d’Espanya no’s trovan en igual cas com Catalunya per lo que respecta á las atencions y serveys del Estat?

– Lo que’s pot assegurar que Catalunya si ha progressat en sos diferents rams s’ho deu á ella mateixa, mentres que altres regions han sigut protegides ab donatius y subvencions del Estat, com per exemple, molts ports de la Península, lo Teatro Real y l’Hipódrom de Madrid u molt més que fora llarch d’anomenar.

¿Cóm es possible que’ls Goberns centrals desatenguin á Catalunya en sos interessos?

– Solen manifestar que ja es prou rica; que no ho necessita tant com las altres regions, á las quals devem ajudarlas, tot lo qual sería passador si per més sarcasme los capitostos de la política que á Madrid s’estila, no haguessin inventat y propagat la frase ominosa de pide más que un catalán.

Es poden consultar aquestes pàgines, i tot el llibre, fent clic aquí.

  Catalunya, Espanya, Fiscalitat, Impostos