Llegiu, sobretrot els joves i ensenyants, aquest article d’Antoni Porcar Candel, publicat al setmanari valenciá EL CAMÍ el 10 de juny de 1933; una petita mostra del que el cop d’Estat franquista és va emportar. La reacció espanyola ja sabia ben bé el que es feia i desprès de la seva victòria va deixar un desert cultural que els seus hereus al País Valencià han continuat inexorablement. Actualment però, un nou renaixement està sorgint gràcies justament a la joventut i els ensenyants que mai han acceptat la indignitat a la que els ha volgut condemnar el franquisme. En aquells tanys trenta la reacció va poder subjugar l’Espanya profunda però no Catalunya ni el País Valencià que van resistir fins al final. Avui els hereus del franquisme tampoc podran amb Catalunya, i el País Valencià s’ha posat en marxa per retrobar el camí.

Per la nostra part a l’article hem remarcat tres punts: la modernitat de la proposta pedagògica, la normalitat de tot plegat amb viatge a Montserrat inclòs que xoca amb el clima subversiu descrit a posteriori per la dreta per justificar la injustificable guerra. I finalment l’al.lusió al futur estatut del País Valencià que a causa de la guerra no arribà a temps a ser votat i poder-se bene ficiar, entre d’altres, de l’experiència pedagògica catalana.

Àngel Castanyer

Catalunya continua demostrant com sempre la seua preocupació i cura per totes les activitats que signifiquen un conreu més o menys intens de les coses de l’esperit.

Aquest any s’ha organitzat i portat a fi un curset de perfeccionament pels mestres d’escola, que ha sigut una cosa admirada i apreciada en tot sentit pels que hem tingut la sort de concórrer. Un equip de trenta dos mestres i mestresses han estat elegits per la Generalitat per poder assistir a l’esmentat curset. Aquesta ha assignat una subvenció als cursetistes (deu pessetes diàries, més despeses de viatges) durant vint dies i s’ha enviat als pobles un substitut, també pagat pel seu compte. Durant Aquests dies d’estada en la gran capital mediterrània han tingut ocasió de copsar un niu tan gran d’impressions afalagadores que podrien donar lloc a una sèrie de comentaris. Procurarem doncs donar un xic resum de lo fet, el que vindrà a ser com una petita, feble i ràpida espurna comparat amb el foc encès -constant i pletòric- en una de les moltes institucions catalanes que a hores d’ara són ja l’admiració del món cult.

Per donar lleuger compte de les interessants activitats desenvolupades, ressenyem a continuació el pla de treball portat a fi a l’Escola Normal de la Generalitat:

Dilluns i dimecres curset sobre mesura del treball escolar. Problemes principals de la teoria del coneixement. Conversa pedagògica. Biblioteca. Música, dibuix, realitzacions o formació domestica. Català o literatura catalana (especialment de la renaixença ençà).

Dimarts i divendres: Nois difícils. Biblioteca. Metodologia de la Història. Conversa pedagògica. Visita conduïda (monuments, fabriques, etc.)

Dijous i dissabtes: Biblioteca. Metodologia de la Física. Ètica dels valors. Conversa pedagògica. Visites a escoles i altres centres docents.

Aquestes conferències han estat donades pel següent professorat: Srta Comas i senyors Galí, Roura, Santaló, Salinas, Frígola, Piñol, Visa, Costal, Trigo, Torroja, Salonic, Sanz, Vila i Maluquer. Tots ells s’han esforçat per arribar en llurs explicacions al fons de la nostra anima, ajudant-nos per a la captació de nous ideals.

Durant la visita col·lectiva feta a l’il·lustre President de la Generalitat se’ns varen proporcionar localitats per assistir al Teatre Liceu, al Parlament català i dos autobusos per poder fer una excursió a Montserra

Ademés varem celebrar el centenari de la Renaixença amb la intervenció de l’egregi poeta Carles Riba, dels alumnes de l’escola, de l’Orfeó de la mateixa i de l’il·lustre Conseller de cultura, senyor Ventura Gassols, el senyor Rector de la Universitat, doctor Serra Hunter ens va donar l’últim dia del curset una esplèndida conferència que ens va permetre comprovar la seua gran personalitat dintre del món filosòfic.

L’amabilitat i l’esperit de companyonia trobats en el professorat d’aquesta Escola Normal, a l’ensems que l’orientació de caire tan modern i científic donat a les ensenyances, ens han fet pensar més de quatre vegades si és que ens trobàvem estudiant en una universitat anglesa o lalemanya.

Ja tornem a romandre a l’isolat poblet rodejat de rocs i muntanyes coronades de blanques i quasi perpètues neus. Pero l’haber assistit a l’esmentat curset i el viure amb tanta joia i intensitat la vida de la grandiosa capital han fet el miracle d’aconseguir que ens trobem ara menys sols dintre de la nostra acostumada soledat. És que esta inquietud espiritual aconseguida ens fa que pensem i meditem alguna cosa sobre lo vist i plasmat, i açò ja és un motiu per trobar-nos com si diguerem renaixcuts dintre del nostre propi jo.

La futura Generalitat Valenciana tindrà un punt ferm i lluminós que li pot servir de guia, en obra de cultura , dintre la natural inseguretat dels seus primers passos.

Antoni Porcar Candel, El Camí, Juny 1933

Àngel Castanyer, D’un temps, d’un país, 23/07/2012

  Cultura, Escola, Reforma pedagògica