En el plenari d’ahir i abans d’ahir, dies 4 i 5, s’han produït tres interpel.lacions sobre política educativa. Una sobre el model lingüístic, una altra sobre les condicions dels centres educatius, i una darrera sobre les darrers decisions del Govern en matèria d’educació. Aquesta interpel.lació, que reproduïm, al.ludeix a l’anunciat “pla de xoc contra el fracàs escolar”, a les mesures sobre la plantilla docent, al tractament de l’escola bressol pública, i a la situació del menjador escolar. Es pot seguir el debat complet, fent clic aquí.

Daniel Font

Gràcies, senyora presidenta. Senyors i senyores diputats…, senyora consellera, la interpel·lació que presentem és conseqüència de les darreres actuacions del Govern en matèria de política educativa i l’oberta contradicció, des del nostre punt de vista, que constatem en els objectius que el Govern manifesta que persegueix i les accions reals del mateix Govern amb relació a aquests mateixos objectius. Una cosa és el que diu el Govern i una altra cosa és el que fa el Govern; una cosa és allò que diu que vol fer i desenvolupar i una altra cosa és el que acaba fent i realitzant a la pràctica concreta de cada dia.

I també és conseqüència, la interpel·lació, de la voluntat d’insistir en el compliment per part del Govern de les mocions i resolucions aprovades pel Parlament, que després d’un any i mig de legislatura són ja moltes i moltes i no consta un compliment fefaent més enllà del paperam que va amunt i avall o d’alguns casos concrets mirant de fer veure en alguns casos que es fa alguna cosa de concret, però no han deixat de ser mocions i resolucions en una gran part sense compliment, sense concreció, sense implementació. Per tant, contradiccions i incompliments.

Ara, què és contradictori i què és el que s’incompleix? Quines coses són contradictòries i quines coses són les que s’incompleixen? Alguns dels objectius contradits amb acció concreta del Govern són eixos bàsics, és a dir, aspectes essencials de la política educativa que comporten un gran impacte en el conjunt del sistema educatiu i són accions determinants en la política de la qualitat educativa i la marxa general de l’educació a Catalunya. No estem parlant de qualsevol cosa, es tracta de contradiccions i incompliments sobre objectius de gran magnitud, de gran impacte, de gran importància.

Per això interpel·lem i per això els volem plantejar: primer, com els dèiem l’altre dia a la comissió, voldríem reiterar una qüestió que els objectem són les campanyes, més o menys públiques, publicitàries que cíclicament fan sobre èxit i fracàs escolar, com l’altre dia mateix, i sobre qualitat educativa, no? Sembla que quan hi ha dificultats o situacions molt complicades apareix per sorpresa una indicació dient: «Posem-hi unes miques de lliures o uns grams, no?, d’èxit escolar i unes miques de lliures o de grams de fracàs escolar, a veure si d’alguna manera ens atenim i de passada dissimulem sobre la situació real que en aquell moment hi ha, que és crua i dura, però que aquest debat permet passar de puntetes, d’alguna manera, i dissimular.» És a dir, intuïm que hi ha l’interès per part del Govern d’intercalar missatges de distracció davant d’una situació realment dura i difícil que s’està endinsant en l’educació de Catalunya, permetin-me que ho digui, des del nostre punt de vista, lògicament, de la mà de vostès. Mai havíem estat tan malament en educació a Catalunya, mai, en tota la història de l’educació democràtica, mai. Ni amb tanta incertesa sobre el futur. Això és una realitat. Vostès diran hi ha una raó, n’hi ha una altra, hi ha quatre-centes raons, però aquesta és una realitat. Mai havíem estat tan malament.

Mirin, ens varen parlar d’un pla de xoc, seguint amb el tema, contra fracàs escolar el 8 de febrer del 2011, fa més d’un any. Segons una nota de premsa que van emetre i els vam comentar també l’altre dia, resultat d’una roda de premsa de vostès. La roda era per anunciar un pla de xoc contra el fracàs escolar i un acord de govern de mesures decisives. En aquest sentit deien «mesures decisives», no?, i redactaven les mesures decisives, deien: «L’acord marc del Govern estableix les línies d’acció del Govern, aposta per convertir el sistema educatiu en una garantia d’èxit escolar i ascensor social», deien, «i potencia la lectura i l’ampliació de la qualificació professional» i moltes coses més. Deien: «Aquest pla de xoc aconseguirà totes aquestes coses, no?»

Però ara ve el contrast i la contradicció, no? Saben què va passar? Que varen dir totes aquestes coses a la premsa, i com també els vam indicar, però es van descuidar una qüestió elemental, que és redactar l’acord de govern que estaven anunciant a la premsa. No varen redactar l’acord de govern, no hi havia acord de govern. Nosaltres l’hem buscat, com els vam dir, pertot arreu i l’acord és inexistent, no se’n va redactar cap, no consta en cap arxiu, en cap tràmit, en cap relació d’acord o de qualsevol realitat escrita o administrativa. És a dir, vostès varen aprovar i presentar un acord de govern que ni tan sols es varen molestar a redactar. És ben original la situació, no?, és d’una originalitat realment gran.

Però l’originalitat no s’acaba aquí, a vostès els interessava en aquell moment fer una mica de propaganda –els ho dic sempre des del nostre punt de vista, lògicament, tot això és objectable i opinable, des del nostre punt de vista–, i varen dir: «ara vendrem un pla de xoc», «ara es notarà menys la situació que vivim, vendrem un pla de xoc i tothom darrere el pla de xoc i així entretenim una mica». La pregunta que ens fem és: si varen tenir la valentia de presentar un acord de govern inexistent als media i publicitar mesures que no eren mesures perquè no existien i de fer veure que s’ocupaven de situacions de les quals no s’ocupaven i que només han fet que empitjorar –ens referim als resultats, a la situació de la qualitat educativa–, per quina raó pensen que ara els hem de creure que sí que se n’ocuparan, que se n’ocuparan de veritat, que ara va de veritat?

Perquè, és clar, la darrera setmana, és a dir, fa uns pocs dies el Govern ha tornat a presentar un nou pla de xoc contra el fracàs escolar, per segona vegada. És a dir, es devien descuidar que tan sols feia una any que ja havien presentat un pla de xoc contra el fracàs escolar. Però ara en presenten un altre amb desplegament estadístic i dient que sí que ara va de veritat, no? Vagi per endavant, senyora consellera, que nosaltres li fem la crítica, però que el Grup Socialista recolzarà qualsevol iniciativa del Govern a favor de la qualitat educativa, això és ben lògic, ens tindran al darrere en qualsevol mesura que prenguin a favor de la qualitat educativa, ens tindran al darrere. Però ha de ser real la mesura, no ha de ser de mentides, no ha de ser de suposició, ha de ser real, i estem encara en l’àmbit de les mentides, treballem de mentides, diguem-ne, no?, perquè resulta que anuncien accions que després no són o accions que són a mitges o que es realitzen d’una altra manera. Però molt ens sembla, senyora consellera, que no estan en situació d’aprofundir la qualitat en aquests moments, sinó tot el contrari, que la qualitat s’està deteriorant per moments en tots els centres educatius i que vostès tornen al de sempre: una mica d’això, una mica de pla de xoc, una mica d’èxit, una mica de fracàs, però, en definitiva, no fer res. I aquesta és la contradicció i l’incompliment de vostès.

Segon, un altra àmbit de contradicció i incompliment són les declaracions dient: «no tocarem els docents», paquet docent, l’altre dia li avançàvem a la comissió, «no acomiadarem ningú», «mantindrem la plantilla d’interins», i altres afirmacions similars d’aquest ordre. La realitat no és precisament aquesta; la realitat és tot el contrari. Deien això, «no els tocarem», però la realitat és exactament la contrària. La realitat en matèria de plantilla és que les accions del Govern constitueixen, també des del nostre punt de vista, una agressió frontal contra tots els estaments docents de mestres i professors d’escoles i instituts. Els ho vàrem dir a començaments de legislatura que els cinc mil docents interins del sistema educatiu estaven en perill, els vam dir: «estan en perill cinc mil docents interins del sistema educatiu», i ens van dir: «són uns demagogs, vostès són demagogs», que no estaven en perill i que respectarien totes les places i els llocs de treball. Ho varen dir en tres ocasions en el plenari, en aquest plenari i està documentat, perquè es pot seguir en el diari de sessions.

La pregunta és: on són avui, un any més tard, aquells cinc mil docents interins, senyora consellera? On estan? Estan en el sistema educatiu, els han acomiadat, no els recontractat? On estan? Què se n’ha fet, no? Ens van dir demagogs a nosaltres. I jo els pregunto on estan els cinc mil interins? Els recontractaran el mes de setembre? I una altra: què pensen fer amb el nou excedent de plantilla, de personal que es generarà quan vostès apliquin les noves i originals mesures respecte a hores lectives que determina el nou decret de l’Estat. Això generarà un excés de personal, on anirà a parar aquest personal? Tenim el compromís de vostès que no acomiadaran, per tant, a què l’aplicaran? Aquesta és la qüestió.

Vàrem quedar que no acomiadarien ningú i ho varen reiterar una i altra vegada, han de donar una explicació sobre aquests excedents, sobre els cinc mil interins i si pensen que la compressió de la plantilla seria la conclusió i l’abocament dels docents a situacions d’estrés i intensiu treball a favor de la qualitat educativa i de l’èxit escolar o treball en contra. És necessari crear aquestes situacions?, perquè un capital bàsic del sistema educatiu és que hi hagi una plantilla cohesionada, motivada, amb ganes de treballar i amb un projecte educatiu [#, 10:34]. Però, és clar, si els fem la vida impossible i els deixem de pagar el mes de juliol i resulta que ara no es poden fer substitucions i resulta que ara acomiadem interins, és clar, la situació és insostenible. Això treballa contra la qualitat educativa i contra el sistema educatiu.

I tercer, més contradiccions i incompliments, l’últim punt que li volíem plantejar: en poc més d’un any hi ha un tema que clama el cel i que és significatiu de la situació de govern i de decisions preses per vostès de manera contradictòria que denunciem, fent veure que volien millorar les coses, en realitat estan en ple procés de desmantellament –ja els ho vàrem avançar també– d’un estadi educatiu sencer que es diu escola bressol. L’estan desmuntant, no diguin que no, no ens diguin que no com en altres ocasions. Ja està clar ara que ho estan desmuntant. Sap per què està clar? Perquè algunes escoles han començat a tancar i vostès no diuen ni mu –ni mu–, han començat a tancar les escoles públiques bressol, els ajuntaments, i vostès no diuen ni mu, ni diuen ni una resposta ni cap tipus de declaració, ni s’hi acosten tan sols. Han començat a tancar. Vostès ho estan desmantellant incomplint les pròpies obligacions, posar els ajuntaments al límit de les seves possibilitats, obligar en aquesta línia un increment de quotes públiques fins a igualar-les als preus de l’oferta –visca l’oferta privada, visca l’oferta privada–, arrabassar tota ajuda pública per a l’accés a l’escola bressol i arribar a una situació en què les escoles comencen a tancar, no? És de manual, és de manual per a algú que vulgui desmantellar un sistema educatiu. Creuen que la menysvaloració que fan o l’atac frontal que vostès protagonitzen contra aquest estadi educatiu i l’absència d’intervenció educativa en les primeres edats treballen realment a favor de l’educació? Pensen que no es notarà tot això?

Li voldríem plantejar més coses, però no hi ha temps. Per tant, aquests serien potser els elements principals de les situacions contradictòries que detectem, senyora presidenta, senyores i senyors diputats, un cúmul de despropòsits i contradiccions, ens sembla a nosaltres, que envaeixen la vida quotidiana de govern en matèria de política educativa, els objectius que diuen perseguir verbalment i objectivament no es corresponen amb la realitat dels fets. A aquesta situació s’hi afegeix l’incompliment sistemàtic de les mocions i resolucions del Parlament, amb una estadística que si vol li donaré, però és aclaparadora: vostès no fan res del que diu el Parlament; alguna cosa fan, alguna cosa, però molt poca. En termes de proporció és d’u a vint. Finalment, plantejar-li si pensen fer alguna cosa per fer correspondre la realitat dels fets, els objectius dits i, d’alguna manera, fer-se ressò dels mandats i de les instruccions que d’una manera o altra i en la mesura que pot el Parlament va prenent i va indicant al Govern.

Rèplica

Gràcies, senyora presidenta. La situació del sistema educatiu en els mesos que corren és delicada, no? els temes que li hem plantejat són temes de màxim interès, de màxima prioritat. No és que a nosaltres ens interessi que vagin bé o malament les coses, és que, senyora consellera, estem constatant com van, les coses. Ha dit una cosa terrible. Ha dit una cosa que per a mi és terrible. Ha dit que estem interessats a presentar un inici de curs negatiu, i que ens agradaria molt. Però vostè, és clar, es situa en un àmbit retòric absolutament trampós i absolutament fals, perquè, escolti, senyora Rigau, és lògic que un grup de la cambra li pregunti a vostè aquestes coses i intenti aclarir-les. Perquè estan molt fosques, oi que m’entén?, està molt fosc, tot això. I nosaltres el que intentem és aclarir, a veure si fem una mica de llum a allò que està fosc i que tothom s’està preguntant. I vostè, en comptes de respondre clarament ens acusa, intenta disparar i tirar pluges dient: «A vostè en realitat el que li interessa és una altra cosa, i una altra cosa.» No, escolti, no. El que ens interessa és el que li preguntem i res més que això, no?

Jo li diria, miri, jo no sé si vostè cobra o no el mes de juliol. Però a tothom li interessaria cobrar la paga del mes de juliol, m’entén? Tothom que treballa al sistema educatiu, sigui un substitut, sigui un interí, sigui el que sigui, si té una contractació que preveu que li paguin el mes de juliol, doncs, se li ha de pagar el mes de juliol. Oi que m’entén? Vostè dirà: «És que estem retallant i no volem que cobrin el mes de juliol.» Bé, és una mesura que vostè implementa. Però el que li diem nosaltres és que hi ha un interès general a homologar tothom que treballa establement al sistema educatiu amb formes contractuals que reportin una estabilitat contractual en el sistema educatiu. És així de simple, diguem. I vostè em fa la defensa que és normal que un senyor que ha estat treballant tot l’any amb una escola no cobri el mes de juliol. No és normal. Vostè el cobra, el mes de juliol, i és lògic que tothom que està treballant tingui interès a cobrar el mes de juliol.

No m’ha dit una cosa que li reitero, que és què faran amb l’excedent del decret de l’Estat. Hi ha un excedent de plantilla. Ha parlat de set-centes persones. On aniran a parar aquestes persones? A què les utilitzaran? És a dir, de quina manera? Hi haurà una minva d’interins, per aquesta raó? O són persones que tindran una finalitat concreta i precisa?

Sobre la qüestió de l’escola bressol, escolti, és demagògia pura, el que vostè m’ha dit. Hi ha uns fets objectius. La gent, sap què passa?, no va a l’escola bressol, sap per què, en aquests moments?, perquè han multiplicat per dos i per tres les quotes! I perquè han acabat amb totes les ajudes del sistema d’escola pública bressol que afectaven més de la meitat de la població que assistia a les escoles bressol. Vostès han acabat amb això. Han acabat amb el sistema públic que emana de la llei d’iniciativa popular del Parlament. I ho han fet deliberadament i d’una manera estructurada i organitzada. Han multiplicat per dos i per tres els preus. I no és la planificació ni la gestió de vostès, és la influència sobre vostès. Qui els està pressionant per fer això? Ja ho sé. Qui els està pressionant a vostès, perquè facin tot això a l’escola bressol? Que hi ha algun interès, al darrere? Qui està pressionant, perquè això es faci? Si vol li ho diré. No li ho diré ara, però li ho diré, i ho sé.

I li diré encara una altra cosa més. Com una administració titular de les escoles bressol, amb competència exclusiva, diu que la major part de l’escola bressol l’ha de pagar una altra? Si vostè té competència exclusiva en l’estadi escoles bressol, la major part del finançament de les escoles bressol l’ha de córrer la Generalitat. I vostè em dóna unes proporcions que són absolutament esbiaixades. I una situació de l’Ajuntament de l’Hospitalet que és inexistent, i que se la inventa. La proporció lògica que l’Ajuntament de l’Hospitalet defensa, com tots els ajuntaments de la comissió mixta, és una relació 50-25-25, 50 a càrrec de la Generalitat i els altres de manera subsidiària, la Generalitat, com és lògic, que té la competència exclusiva per donar sortida a les escoles bressol. Ja hi haurà ocasió de tornar al tema.

Li plantejaré una última qüestió per raons de temps. La qüestió dels menjadors escolars, que és també un tema de controvèrsia. Tornem a parlar de desnutrició infantil, i de portar la carmanyola a l’escola. Ha sortit als diaris i ho ha explicat vostè en alguna ocasió, no? Irrupció de la pobresa extrema a les aules. I vostè sap com respon a això? Davant d’aquesta situació punyent i brutal de la reaparició de la pobresa extrema a les escoles, vostès responen instaurant sistemes de copagament dels àpats escolars. De l’únic àpat escolar que un infant de Catalunya té complet al dia, perquè la seva família és pobra, i que el fa a l’escola, ara vostè li estableix una quota a aquell nen perquè pagui l’àpat escolar. Tres euros amb deu que no pot pagar. I com que no pot pagar, sap què passa?, que ha de portar una carmanyola de casa que no es menja, i aquell nen en comptes de dinar no dina, i es reprodueix què? Desnutrició infantil. Carmanyola a l’escola.

Expressions de fa cinquanta anys, de la mà de vostès, perquè vostès aquest problema no el resolen sinó que el creen. Les carmanyoles a l’escola són una creació de vostès, i la reaparició de l’expressió desnutrició infantil torna a ser una creació de vostès. Cap Govern hauria hauria tolerat això, però vostès sembla que sí, potser, perquè ho viuen de lluny; vostè diu que nosaltres ho vivim de lluny… Senyora Rigau, em sembla que vostè viu de lluny la realitat del país i la realitat de l’estructura social del país i, molt concretament, dels problemes intraescolars de subsistència com aquest que està apareixent, en aquests moments, d’una manera crua, dràstica i radical.

Senyora consellera, per acabar, li diré que, de vegades, apreciem l’esforç que vostè fa en algunes qüestions, però, de vegades, ens sorprèn enormement la situació d’irresponsabilitat que hi ha en el Govern mateix sobre tots aquests temes. Sàpiga que, si vostès rectifiquen, si vostès entren en una actitud positiva i propositiva i de superació d’aquestes situacions, ens tindran al darrere; nosaltres donarem suport al que puguem, però de cap manera donarem suport a situacions adverses o situacions tan absolutament injustes com la que està generant aquest govern en el sistema educatiu de Catalunya. Gràcies, senyora presidenta, senyors i senyores diputats.

  Bressol, Escola, Menjador, Plantilla