Deprecated: Function get_magic_quotes_gpc() is deprecated in /home/forumcivej/www/wp-includes/formatting.php on line 4348
Deprecated: Function get_magic_quotes_gpc() is deprecated in /home/forumcivej/www/wp-includes/formatting.php on line 4348
Comentari de Pau Comes al post Josep Fontana: Darrera classe a la Pompeu Fabra, en el que es reprodueix la seva conferència, feta en el Memorial Salellas, el darrer 6 de juny, en un acte celebrat a Girona
En el seu article he vist una excel·lent síntesi dels punts de vista i arguments de la seva generació intel·lectual, i en bona part meva. Però amb tots els seus defectes. No es en els fets que afirma, si no en la seva significació. El principal error del que podem denominar “esquerra penedida” desprès de la caiguda del comunisme, és continuar considerant que el capitalisme es dolent per naturalesa i que no tenia altra regla que el màxim benefici i que aquesta mateixa regla el porta a la perdició per les contradiccions internes que genera.
El capitalisme és un sistema i te unes regles sagrades, que son la igualtat i la llibertat, que estan en la base de la il·lustració. Smith i Kant son tant radicals, encara que tant oblidats, … són els que van portar les llibertats individuals, van acabar amb l’esclavisme, amb els vells imperis i també amb els nous i novíssims, com el hitlerià i stalinià, i esperem que acabaran amb el que està naixent, el post comunista xinès. Si es trenquen les regles sagrades del capitalisme s’accelera el seu procés de creixement momentani i d’autodestrucció.
El problema és que l’evolució tècnica i econòmica obra contínuament camps on s’han d’aplicar els principis de igualtat i llibertat. El procés és tant ràpid, des del punt de vista històric, que sota el paraigües de la llibertat la societat tarda massa en reaccionar en imposar la igualtat. Aquesta, desenganyem-nos, s’ha de guanyar. Els millors, els nous aristòcrates, s’han constituït com sempre en grups de pressió, per mantenir els seus privilegis. No pagar impostos com tothom. Anem a la crisi financera actual. Diguem la veritat: la bombolla immobiliària és només un furóncol pestilent de la malaltia. La malaltia és de llarga incubació.
El gran capital apàtrida es comença a formar a partir de 1945, quan les grans companyies americanes no retornen a USA bona part dels seus beneficis obtinguts a l’exterior per poder-se escapar dels impostos. Van a paradisos fiscals i comencen una dinàmica pròpia d’inversions financeres. La informatització i globalització fan créixer tant ràpidament aquest mercat, que engoleix el tradicional mercat de les borses com a sistema de capitalització empresarial per convertir-se en purament especulatiu. Fa anys que es veia venir. Cal més capitalisme, igualtat i llibertat, per tant, pagar com tothom. Això vol dir prou de paradisos fiscals, impostos sobre transaccions i plusvàlues financeres, … fins a jutjar els consells d’administració que han malbaratat els estalvis del seus accionistes. Cal fer complir les lleis del mercat capitalista. No la dels quatre especuladors, que actuen en nom dels mercats. L’entelèquia ens deia que calia un govern universal. Keynes es conformava amb una moneda internacional i només es va aconseguir el dolar patró or. Nosaltres volíem passar del Ecu a l’Euro i quasi ho aconseguim si la constitució europea hagués tirat endavant. Però suposo que Sampedro hauria votat en contra, com els que ara es queixen de que tenen Euro-Merkel. No som Islàndia, però espero que els indignats espanyols exigim a Rajoy que no volem el rescat de la banca amb el suport del Estat espanyol. Que si ha de caure algun banc com va dir Almunia, que caigui!, i si s’enduen algunes empreses dels “amiguetes” que han fet volar coloms, que caiguin també!, que no les paguem entre tots! Aquí si que hauria de piular i fort Rubalcaba i el PSC! (PSC on ets?).
A l’article podríem analitzar les fal·làcies que hi ha en molts arguments a partir de dades irrebatibles. Però seria massa llarg. Per cert un dels primers que va veure i senyalar el perill d’aquest capital apàtrida i vinculat moltes vegades a empreses d’armament fou Eisenhower, guerra que ell mateix considerava que havia perdut.
Els articles de Fontana sempre m’han fet reflexionar, mai m’han deixat indiferent.
Gràcies, mestre.
Pau Comes, 23/06/2012
You must be logged in to post a comment Login