Les eleccions a la presidència de França i la victòria de François Hollande van despertar un gran interès arreu d’Europa. S’ha dit que poques vegades el ressò d’unes eleccions com les recents presidencials franceses ha estat tan ampli en tot el continent. I també la primera volta de les legislatives de diumenge passat.

El dia de les eleccions presidencials franceses viatjava a Washington per participar en el Transatlantic Policy Network, (Xarxa per una Política Transatlàntica). Un diàleg entre parlamentaris europeus i el Congrés nordamericà per trobar solucions comunes a problemes comuns.

Mai com en els dies posteriors a les eleccions franceses havien tingut tan ressò als Estats Units les qüestions europees. Hollande era portada del Washington Post i no precisament per anunciar els temors que, pels ciutadans americans, despertava el fet que un socialista pogués accedir al poder a França -tal com agrada a alguns mitjans republicans o alguns partits conservadors europeus de presentar l’opinió pública americana-. Ans al contrari, presentaven Hollande com un socialista moderat i amb l’esperança que el canvi a l’Elisi comportaria un canvi en la gestió de la crisi econòmica cap a posicions més properes als demòcrates americans. És a dir, que s’incorporés un impuls al creixement a les mesures d’austeritat aplicades fins el moment per millorar la situació econòmica a Europa.

Avui, el que passi a Europa es considera de gran influència per als Estats Units i especialment per la campanya a les eleccions presidencials del novembre vinent on Obama es juga la seva reelecció a un segon mandat.

Si a Europa s’obren bones perspectives de cara a redreçar l’economia, i l’ocupació comença a créixer, un segon mandat d’Obama és més que probable.

Romney, el candidat republicà, és considerat un candidat de segona opció. Els republicans estan dividits. Per una banda, hi hauria el Tea Party, radicalitzat en posicions molt conservadores tant en polítiques econòmiques com socials i, de l’altra, una dreta més moderada que no podria acceptar un candidat del grat del Tea Party. Per aquesta raó, Romney apareix com el camí del mig que es veu abocat a satisfer a uns i altres i que com acostuma a passar, acaba no satisfent ningú.

Per aquesta raó, tot i la crisi i que l’economia als Estats Units és sempre el tema central de les campanyes electorals -recordem “It’s the economy stupid” a la campanya de Clinton-, les possibilitats d’Obama són grans, però hi ha una qüestió que es considera vital, i és el comportament d’Europa. Per això, els resultats a França amb la victòria d’Hollande i el possible canvi que pot representar cap una política que incorpori mesures per al creixement, esdevé notícia de gran ressò mediàtic.

Fa anys que quan s’acosten les eleccions americanes, diem que els europeus hauríem de tenir la possibilitat de votar pel fet que les polítiques de l’altra cantó de l’Atlàntic tenen importants conseqüències per Europa.

Aquesta vegada podríem dir que les conseqüències de les eleccions europees són tan importants per als EEUU que els ciutadans d’aquest país potser també els agradaria poder dir-hi alguna cosa.

Maria Badia, Brussel.les, 13/06/2012

  Estats Units Eleccions, França, Partits