Noam Chomsky va elaborar la llista de les “10 estratègies de manipulació a través dels mitjans”

1. L’estratègia de la distracció

L’element primordial del control social és l’estratègia de la distracció que consisteix a desviar l’atenció del públic dels problemes importants i dels canvis decidits per les elits polítiques i econòmiques, mitjançant la tècnica del diluvi o inundació de contínues distraccions i d’informacions insignificants. L’estratègia de la distracció és apunta igualment a impedir al públic interessar-se pels coneixements essencials, en l’àrea de la ciència, l’economia, la psicologia, la neurobiologia i la cibernètica. “Mantenir l’atenció del públic distreta, lluny dels veritables problemes socials, captivada per temes sense importància real. Mantenir al públic ocupat, ocupat, ocupat, sense cap temps per pensar, de tornada a la granja com els altres animals.

2. Crear problemes i després oferir solucions

Aquest mètode també és anomenat “problema-reacció-solució”. Es crea un problema, una “situació” prevista per causar certa reacció en el públic, per tal que aquest sigui l’inspirador de les mesures que es desitja fer acceptar. Per exemple: deixar que es desenvolupi o s’intensifiqui la violència urbana, o organitzar atemptats sagnants, per tal que el públic sigui el demandant de lleis de seguretat i polítiques en perjudici de la llibertat. O també: crear una crisi econòmica per fer acceptar com un mal necessari la reculada dels drets socials i el desmantellament dels serveis públics.

3. L’estratègia de la gradualitat

Per fer que s’accepti una mesura inacceptable, només cal aplicar-la gradualment, a comptagotes, per anys consecutius. És d’aquesta manera que van ser imposades condicions socioeconòmiques radicalment noves (neoliberalisme) durant les dècades de 1980 i 1990: Estat mínim, privatitzacions, precarietat, flexibilitat, desocupació en massa, salaris que ja no asseguren ingressos decents, i tants canvis que haurien provocat una revolució si s’haguessin aplicat d’un sol cop.

4. L’estratègia de diferir

Una altra manera de fer acceptar una decisió impopular és la de presentar-la com “dolorosa i necessària”, obtenint l’acceptació pública, en el moment, per a una aplicació futura. És més fàcil acceptar un sacrifici futur que un sacrifici immediat. Primer, perquè l’esforç no és emprat immediatament. Després, perquè el públic, la massa, té sempre la tendència a esperar ingènuament que “tot anirà millor demà” i que el sacrifici exigit podrà ser evitat. Això dóna més temps al públic per acostumar-se a la idea del canvi i acceptar-la amb resignació quan arribi el moment.

5. Dirigir-se al públic com a criatures de poca edat

La majoria de la publicitat adreçada al gran públic utilitza discursos, arguments, personatges i entonació particularment de nens, moltes vegades pròxims a la debilitat, com si l’espectador fos una criatura poc gran o deficient mental. Com més s’intenta enganyar a l’espectador, més es tendeix a adoptar un to infantil. Per què? “Si un es dirigeix ​​a una persona com si ella tingués l’edat de 12 anys o menys, llavors, per raó de suggestió, ella tendirà, amb certa probabilitat, a una resposta o reacció també desproveïda d’un sentit crític com la d’una persona de 12 anys o menys d’edat.

6. Utilitzar l’aspecte emocional molt més que la reflexió

Fer ús de l’aspecte emocional és una tècnica clàssica per causar un curt circuit en l’anàlisi racional, i finalment en el sentit crític dels individus. D’altra banda, la utilització del registre emocional permet obrir la porta d’accés a l’inconscient per a implantar idees, desitjos, pors i temors, o induir comportaments …

7. Mantenir al públic en la ignorància i la mediocritat

Fer que el públic sigui incapaç de comprendre les tecnologies i els mètodes utilitzats per al seu control i la seva esclavitud. “La qualitat de l’educació donada a les classes socials inferiors ha de ser la més pobra i mediocre possible, de manera que la distància de la ignorància que planeja entre les classes inferiors i les classes socials superiors sigui i romangui impossibles d’assolir per a les classes inferiors.

8. Estimular el públic a ser complaent amb la mediocritat

Promoure el públic a creure que és moda el fet de ser estúpid, vulgar i inculte…

9. Reforçar la autoculpabilitat

Fer creure a l’individu que és només ell el culpable de la seva pròpia desgràcia, per causa de la insuficiència de la seva intel·ligència, de les seves capacitats, o dels seus esforços. Així, en lloc de revelar-se contra el sistema econòmic, l’individu s’autoinculpa, situació que genera un estat depressiu. Un dels efectes és la inhibició de la seva acció. I, sense acció, no hi ha revolució!

10. Conèixer als individus millor del que ells mateixos es coneixen

En el transcurs dels últims 50 anys, els avenços accelerats de la ciència han generat un diferencial creixent entre els coneixements del públic i aquells posseïts i utilitzats per les elits dominants. Gràcies a la biologia, la neurobiologia i la psicologia aplicada, el “sistema” ha gaudit d’un coneixement avançat de l’ésser humà, tant en l’aspecte físic com psicològic. El sistema ha aconseguit conèixer l’individu millor del que ell es coneix a si mateix. Això significa que, en la majoria dels casos, el sistema exerceix un control major i un gran poder sobre els individus, més gran que els individus sobre ells mateixos.

Vist a Economía sin fronteras

  Llibertat, Llibertats