Retalls econòmics i doble llenguatge del govern de CiU

Fa pocs dies, el govern de CiU va anunciar un tercer pla d’ajust i de retalls. Venien a dir que els plans d’ajust, i particularment les mesures aplicades a l’Educació, obeeixen a un règim d’obligacions externes que venen imposades des de fora, és a dir, per l’Estat i per la Unió Europea. Sorprèn el to, i l’absència de nord d’aquestes explicacions. Sembla com si diguessin: no sabem ben be si les mesures són útils, però ens les manen i les apliquem. L’absència de mesures propositives, d’estímul i de recuperació, i la perspectiva cíclica de tornar a ser al mateix lloc sis mesos més tard, planteja interrogants sobre la veritable intencionalitat de les mesures, i provoca incertesa i desconcert.

Sorprèn també l’actitud del govern a propòsit del decret de retalls del ministre Wert. Sobre el decret, el govern ha anunciat un recurs d’inconstitucionalitat per a les mesures que envaeixen competències pròpies. I de la resta ha dit que no les comparteix, però que no té més remei que aplicar-les. La bondat d’aquestes afirmacions ha quedat polvoritzada per les declaracions posteriors del ministre Wert, quan ha dit que les mesures de retalls del seu decret han estat suggerides pel propi govern. Com s’explica? El govern diu que recorrerà les mesures que envaeixen competències, i que amb la resta tampoc està d’acord, i que els l’obliguen a aplicar-les. Però a continuació el ministre afirma que ha  estat suggerides pel propi govern de CiU. És realment sorprenent.

Plou doncs sobre mullat. El doble llenguatge s’ha apoderat de la política educativa. I la malfiança ha anat creixent, fins a generar una situació de rebuig general, que s’ha concretat en la vaga general i en les nombroses manifestacions d’aquest dimarts.

Vaga general i manifestacions

A mig matí el govern pregonava per ràdio i televisió que solament un 26% de mestres i professorat havien secundat la vaga general. Res més lluny de la realitat. Les informacions disponibles xifraven la vaga en un 70% d’aturada de les classes a escoles i instituts, i un 80% a la universitat. Les dades del govern es referien al vaguistes “legals”, és a dir, als que s’ha declarat formalment de vaga, però silenciava l’efecte real a escoles i instituts, que ha consistit en una assistència passiva a tots nivells. És a dir, en mantenir l’escola o l’institut obert, però no fer classes. A aquesta estratègia han col.laborat intensament les associacions de pares i mares d’alumnes que han portat una important part del pes de les mobilitzacions.

Cap a quarts d’una, s’ha iniciat una gran manifestació contra l’asfixia de l’Educació a la plaça Universitat, a la cruïlla amb el carrer Pelai, de Barcelona. Una gran quantitat de persones a confluït en aquest punt, iniciant la manifestació, que ha anat avançant cap a la plaça Catalunya. A la capçalera, Pepe Álvarez i Joan Carles Gallego, de UGT i CCOO, i Rosa Canadell, de la USTEC, a més de nombrosos representants de tot el conglomerat sindical. A segona fila, diputats i diputades del Parlament de Catalunya, i representants dels partits polítics que s’oposen a la política educativa i de retalls del govern de CiU. Milers i milers de persones. Quan la manifestació ha arribat a la part baixa de a Via Laietana i girava cap a la plaça Palau, encara sortia nova gent del punt de partida de plaça Universitat. La xifra d’assistents ha estat de 150.000 persones.

Les pancartes i llegendes que portaven els manifestants mostraven la seva oposició a les mesures educatives recents, tant del govern de CiU com  el govern del PP, entre les quals, l’increment d’alumnes en les aules, l’increment d’hores lectives de mestres i professorat, l’encariment de les matricules i taxes universitàries, la introducció de taxes als cicles formatius, i el tancament d’escoles d’educació primària i d’escoles bressol. Al capdavant de tot de la marxa, davant de la capçalera, avançava un camió, amb altaveus, i encara més endavant, una fila de nens amb una pancarta que deia: Quin futur ens espera?

El Guaita

Eurostat – Tables, Graphs and Maps Interface (TGM).pdf

  Barcelona, Catalunya, Mestres, Serveis públics