El conseller d’Interior, Felip Puig, no va informar a la fiscal superior de Catalunya, Teresa Compte, que estaven elaborant una pàgina web amb imatges explícites de 68 persones perquè els ciutadans puguin identificar com a autors d’altercats en la vaga general del passat 29 -M. “Ens ho hem trobat fet”, va indicar ahir un portaveu. El lloc funciona des de dimarts a la tarda i conté 231 fotografies i 3 vídeos dels presumptes violents. Els Mossos busquen així associar les seves cares a un nom amb l’ajuda ciutadana.

El mateix director de la policia catalana, Manel Prat, va assegurar el dia del llançament de la web que havia “informat judicatura i fiscalia”. Però tampoc el president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Miguel Ángel Gimeno, tenia coneixement directe de la iniciativa. “Un dia abans es va avisar a la jutge degana de Barcelona [Maria Josep Feliu ] que la posaven en marxa, però no es va demanar la seva opinió”, va indicar una portaveu del tribunal. Ambdues institucions van declinar opinar sobre la legalitat de la pàgina.

La policia catalana va informar únicament als jutges i fiscals que porten les causes obertes fins al moment pels altercats de la vaga, va concretar una portaveu d’Interior.També ha precisat que és una iniciativa policial, que no requereix l’autorització ni de jutges ni fiscals. Abans de dissenyar la web, la Generalitat ha demanat assessorament als seus serveis jurídics per garantir que no vulnera cap dret, segons aquesta mateixa portaveu. En el seu primer dia de funcionament, la pàgina va rebre 140.000 visites.

El web, però, desperta recels en diferents àmbits, començant pel Col · legi d’Advocats de Barcelona. “Tenim seriosos dubtes de la seva legalitat. L’exposició de les fotografies hauria de ser autoritzada de forma expressa, mitjançant una resolució motivada del jutge “, sosté el portaveu del col · legi, Jordi de Botiga. A aquesta crítica s’ha sumat l’associació Jutges per la Democràcia, que qüestiona que es difonguin imatges de persones que no estan imputades. “El web frega la inconstitucionalitat de manera claríssima”, ha assenyalat el portaveu de l’entitat, Xavier González de Rivera, en declaracions a Efe. També destaca el perill que inclogui fotos de menors, la imatge no es pot difondre, i critica la “apreciació subjectiva” de la qual s’han valgut els Mossos per establir l’edat de les personas.La presidenta de la Unió Progressista de Fiscals, Maria Moretó, en canvi, veu la pàgina amb bons ulls: “És un treball policial seriós i document, i no està malament que demanin la col · laboració ciutadana. El que va passar a Barcelona va ser molt greu “.

Els clients que figuren a la pàgina podrien veure vulnerat el seu dret a l’honor ia la pròpia imatge, segons diversos experts legals. “Cal examinar amb prudència, però podrien queixar-se a l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades”, apunta José Luís Díez, catedràtic de Dret Penal de la Universitat de Màlaga L’organisme, però, va declinar opinar sobre la mesura.

“És més que dubtosa la seva legalitat i la seva eficàcia policial i judicial”, afegeix Joan Queralt, catedràtic de Dret Penal a la Universitat de Barcelona, ​​en referència a la imatge de les persones que apareixen al web. “A més, en algunes fotografies no mostren actituds violentes”, constata. “La transmissió mitjançant la xarxa per les autoritats governatives d’informacions relatives a ciutadans no acusats, no imputats, no jutjats ni condemnats, constitueix un atac sense precedents al dret a la pròpia imatge i al de ser reputats i tractats com innocents”, considera Julián Rius, professor de Dret Penal de la Universitat Pontifícia de Comillas.

La pàgina “frega la inconstitucionalitat”, segons Jutges per la Democràcia
Els especialistes posen també en dubte l’origen de les fotografies que han penjat dels Mossos a la pàgina en línia: pròpies, preses dels mitjans de comunicació i de les xarxes socials. “No hi ha cap garantia de l’objectivitat d’aquestes imatges. Avui dia no és molt complicat modificar “, explica Botiga. I apunta al perill del “linxament mediàtic” de les persones que hi apareixen.

La policia de Scotland Yard també va publicar imatges de persones que presumptament van participar en els aldarulls de l’estiu passat a Londres i altres ciutats britàniques, i va demanar col · laboració ciutadana. “Mai van comunicar la seva efectivitat. Si hagués servit, ho haurien publicitat “, raona la investigadora i experta en seguretat Gemma Galdón.

El País, 25/04/12