Esquirol, és el sobrenom de la localitat barcelonina de Santa Maria de Corcó, és a dir L’Esquirol, d’on procediria, segons la versió de diverses fonts recolzades per l’article corresponent a la veu de l’edició digital del Diccionari de la Real Acadèmia Espanyola, un nombrós contingent d’obrers que, a finals del segle XIX, va ocupar el lloc de treball dels de Manlleu durant una vaga.

Aquesta és també la versió de l’industrial manlleuenc Rafael Puget, qui en les seves memòries, reproduïdes per Josep Pla a Un senyor de Barcelona (1945), remet el fet a una de les primeres vagues de Catalunya.

Altres versions sostenen, però, que l’ús de la paraula ‘esquirol’ és més antic, té profundes arrels en el procés de formació de l’associacionisme obrerista català i precedeix, fins i tot, a la figuració de la vaga com a instrument de lluita d’aquest.

Aquesta versió està recolzada per documents periodístics que provarien que, ja el 1841 ,a la localitat barcelonina d’Igualada i en el context dels conflictes suscitats per la implantació de la Societat de Protecció Mútua de Teixidors de Barcelona, s’aplicava el sobrenom ‘esquirol’ als teixidors no associats.

La paraula esquirol en altres idiomes: Anglès: squirrel | Francès: écureuil | Portugues: esquilo | Australia: esguil | Haitià: ekirèy | Maltès: iskojjattlu

Font: Wikipèdia