Teresa Rebull: “Visca el socialisme valent i revolucionari”

 

Aquest matí ha corregut la notícia de la mort de Teresa Rebull . Semblava un rumor, però a mig matí s’ha confirmat en algunes agències i mitjans. Teresa Rebull ha mort als 95 anys, aquest 15 d’abril a Banyuls (França), on vivia. Vella amiga i companya de tantes il.lusions i tantes lluites, va conservar les seves conviccions i la seva fina intel.ligència fins al final. Bona prova han estat els correus electrònics que periòdicament ens remetia des de França, disculpant la seva presència física en els actes, però intervenint positivament amb els seus comentaris i reflexions.  El desembre de 2012 vàrem rebre un d’aquests correus d’ella, sempre grats i esperats. Com a resultat vàrem publicar el post que reproduïm avui. Gràcies per tot, Teresa.

El Guaita, 15/04/2015

 

El Guaita ha tingut la sorpresa i el goig de rebre de nou un mail de Teresa Rebull, que compta amb 93 anys, des de Banyuls. Som molts els que duem al cor la seva veu de vellut, greu i tendra, ferma, apassionada, amb les seves cançons populars o amb lletres dels nostres poetes, com el “Visca l’amor” o la commovedora “Serra de Pàndols” (on acaba de trobat “les sabates d’en Jaume”, un company mort a la Batalla de l’Ebre, a finals de 1938). Manuel Vàzquez Montalván va deixar dit que, per a ell, aquesta era la cançó més bella que havia donat la “Nova Cançó”.

Teresa va néixer a Sabadell, l’any 1919, filla de Balbina Pi, coneguda dirigent sindicalista i llibertària, De molt jove, va incorporar-se al POUM de Joaquim Maurín i d’Andreu Nin, gent d’esquerra revolucionària, que va lluitar contra el franquisme al front de guerra i que va plantar cara també a l’estalinsme que els envestia des de la rereguarda. Els seus efectius van Integrar la 29 Divisió al Front d’Aragó, comandada per Josep Rovira (la Divisió de George Orwell i de la que ens parla el  film “Tierra y Libertad”). Els poumistes, l’any 1945, serien a l’origen del socialisme democràtic català de postguerra (Moviment Socialista de Catalunya-MSC).

Teresa, de molt jove, va viure els tràgics “Fets de Maig” de 1937 i va patir la repressió estalinista. Amb la victòria franquista, va exiliar-se a França, on es va sumar a la resistència contra l’ocupació nazi. Va treballar d’espardenyera, de venedora de fruites, d’actriu… Posteriorment, a París, participaria en el moviment que desenvocaria en el Maig de 1968. Hi faria amistat amb Juliette Greco, George Brassens, Albert Camus… Afincada a la Catalunya-Nord i compromesa amb totes les causes per la llibertat i la justícia, es va incorporar al moviment de la “Nova Cançó” que conformaven els joves cantants sorgits al Principat, al País Valencià i a les Illes. La diferència d’edat va fer que se la conegués carinyosament com “la iaia de la Cançó”. L’any 1976, amb Enric Adroher, Manuel Alberich, Ramon Fernández Jurado i altres vells militants del POUM que havien restat fora del MSC, va incorporar-se al procés d’unitat socialista. La petja generosa, insubmisa i llibertària de tots ells perdura en les memòries i interpel·la el nostre present sense contemplacions.

Teresa, avui, revoltada amb les coses que passen al món i a casa nostra, ens encoratja i ens diu, entre altres coses, que “el ‘palante’ ens ha fet anar ‘patrás’”, que fa falta un partit socialista “amb respecte als militants” i que cal “posar-se amb decisió a l’oposició absoluta i desplegar les idees amb convicció socialista, deixant de banda interessos de fora i personals. Visca el socialisme valent i revolucionari.”

Un cop més, es verifica que la joventut no sempre guarda relació amb l’edat.

Gràcies, Teresa.

El Guaita, 24/12/2012

 

 

 

 

 

 

 

You must be logged in to post a comment Login