Editorial Fòrum Cívic-Nou Cicle: Reorganització i neteja general

 

En un dels seus últims articles, Margarita Rivière, sempre indignada i sempre optimista,escrivia que “2015 promet un horitzó de reorganització i neteja general, que ja fa falta”. 

Una “reorganització” es pot donar quasi per segura en la seqüència d’eleccions que s’acosten – municipals, catalanes i espanyoles. Avui, per exemple, s’ha anunciat que Jordi Martí i un altre membre del MES aniran a la candidatura d’ERC per a l’Ajuntament de Barcelona. De manera que l’anterior portaveu dels socialistes a l’Ajuntament anirà a la llista d’ERC i el darrer portaveu del grup d’ICV, Quim Mestre, anirà a la llista del PSC que encapçala Jaume Collboni.

No serem nosaltres els qui critiquem aquestes reubicacions, que -ho reconeixem- es presten a l’escarafall fàcil, sincer o farisaic. No sempre es fàcil distingir entre els qui viuen per a la política i els qui viuen de la política; i sempre hem pensat que Jordi Martí i QuimMestre pertanyien a la primera d’aquestes categories.

En tot cas, probablement en veurem més, d’aquests canvis, temps a venir, perquè el camp de la política ja no sembla líquid sinó gasós: les velles fronteres tendeixen a esvair-se i se’n creen de noves. Assistim a una ràpida “reorganització”, que es farà palesa al final d’aquest cicle electoral.

El dubte és si es produirà també una “neteja general”, pel que fa a la corrupció i  als mals costums de la vella política. Tant de bo l’auguri de Margarita Rivière es faci realitat.

Una cosa tenim clara: les novetats, per si soles, no garanteixen absolutament res, si no van acompanyades de canvis significatius en la manera de fer política, sobretot en el camp de les esquerres. El recurs sistemàtic a l’adanisme, avui tant en boga, com escrigué Javier Marías,en un recent i  indispensable article, és una cosa “pròpia d’idiotes”. (http://elpais.com/elpais/2015/02/27/eps/1425065557_596846.html). A propòsit del “novisme”, que tant de mal ha fet a les esquerres italianes, Giovanni Berlinguerque acaba de morir solia recordar una cita de Rossini, que deia  més o menys així: “Hi ha coses belles i hi ha coses noves, però les coses noves no sempre són belles”. 

Hi ha massa vella política en la “nova política”. En l’article de Jordi Martí que publica, avui mateix, el diari El País (http://cat.elpais.com/cat/2015/04/08/opinion/1428529275_389898.html ), hi ha elements que compartim: “Davant les dificultats, els dubtes, l’indici de retirada d’alguns i la petició de segellar l’acord després de les municipals, CDC i ERC, amb els ulls en les enquestes, el cap en el cicle electoral i envoltats d’hiperventilats, no han aguantat l’aposta de foc lent. El resultat és una foto més petita i, pitjor encara, un text que és pura fantasia”, escriu Martí. I afegeix: “l’error majúscul d’una part del catalanisme és caure de quatre potes i emborratxar-se de l’èpica dels reptes impossibles. Catalunya aconseguirà tots els seus objectius jugant amb el seu estil habitual: unitat de totes les sensibilitats del catalanisme”. I, encara, sobrela “independència exprés” que propugnen CDC i ERC: “potser sigui una bona estratègiaelectoral (especialment per a Convergència, necessitada de tapar-se les vergonyes amb l’excitació emocional), però és un pèssim camí per al país. Quim Arrufat ho va definir com el conte de la lletera i no li’n faltaven raons”. No es pot sinó estar-hi d’acord.

Però Martí afegeix, potser en compensació, un atac desmesurat a Miquel Iceta, al que acusa d’”enviar a la presó” (retòricament, s’entén) els signants del darrer i enèsim “full de ruta” independentista, d’”amenaçar” i d’”unir-se a Sánchez Camacho, Bono, Rivera, Montoro, Rajoy o qualsevol fanfarró unionista”…

Practicar aquesta mena de distorsió i amalgama interessada, unint-se a l’orfeó dels qui tracten de demonitzar la direcció del PSC, potser serveix per compensar la crítica a l’independentisme primari i als seus successius “fulls de ruta”, el mateix dia que es completa la ubicació subsidiària de MES a la llista d’ERC a Barcelona.

Però fa un flac servei a la triple unitat que exigeix el futur de Catalunya: la unitat del socialisme català, la unitat de les esquerres i la unitat del catalanisme en el seu pols amb un espanyolisme d’Estat que vol una Catalunya dividida i enfrontada.

Si no s’avança pas a pas en la perspectiva d’aquesta triple unitat, creant entre tots nous itineraris d’amistat (http://lopezbulla.blogspot.be/2015/03/puentes-de-dialogo-entre-las-izquierdas.html ) i de respecte (l’expressió és de J. L. López Bulla, que fou secretari general de Comissions Obreres de Catalunya), els riscs de fragmentació del socialisme i de descomposició de les esquerres i del catalanisme augmentaran. Caldrà treballar aleshores  perquè el poble de Catalunya faci “neteja general” i escombri d’una vegada els pitjors hàbits personalistes i escissionistes de la vella política que, massa sovint, perviuen sota l’embolcall d’un flamant “novisme”.

 

9 d’abril de 2015

 

 

 

 

 

 

 

You must be logged in to post a comment Login