Pere Carbonell i Fita (1916-2014) que va ser el director general de Comerç i Consum de la Generalitat per antonomàsia, va traspassar pels volts de Nadal. Pere Carbonell ha estat un home proper i franc, treballador incansable i enormement fidel als seus principis. Deixa un gran llegat cívic i de gestió, polític i de compromís, amb la feina feta i amb els seus llibres de memòries, on a més de revelar-se com a escriptor ens va resumir una vida llarga i apassionant en ser testimoni de fets rellevants al llarg d’un segle.

Barceloní, nascut a Ciutat Vella, ha residit molts anys fins al darrers a Horta, barri al qual es va integrar de ple. Amb vocació de mestre, va estudiar a l’Escola Normal de la Generalitat republicana, i va ser representant sindical dels estudiants a la FNEC. Sempre es va sentir orgullós d’aquella etapa i va voler que fos l’únic títol a la seva esquela. “Allà és on em vaig formar com a home, com a mestre i com a ciutadà. Hi vaig aprendre a  estimar les persones, vaig adquirir-hi el sentit professional que he aplicat a totes les tasques”, va escriure en un dels seus llibres autobiogràfics.

La guerra el va dur a formar-se com a artiller a l’Escola Popular de Guerra d’on va sortir tinent i, actuant com a capità, féu la retirada amb la seva unitat. Camps de concentració a França i presó a Catalunya, on passà “Tres Nadals empresonat (1939-1943)” i un “Nadal a la presó Model (1944-1945)”, els noms que posà als seus primers llibres. Milità sempre en l’independentisme i en la clandestinitat fou un dels responsables de la Secció militar del Front Nacional de Catalunya. Se li prohibí l’exercici de la professió i es dedicà a les vendes, fou director comercial de Búfalo (les capses de betum) i un dels primers ‘homes de màrqueting. El seu tarannà li obrí moltes portes en el món del comerç i de l’amistat. En tornar a Barcelona, el 1981 va ser nomenat director general de Comerç Interior i Consum i el 1988 de l’Institut Català de Consum, en els equips de diversos consellers.El vaig conèixer essent jo regidor de Promoció Econòmica i Fires de Mataró. El  vaig tractar en reunions de treball amb comerciants i tècnics, en visites a mercats i fires i en actes socials. El seu tracte era sempre exquisit, tot i representàvem governs de signe polític oposat. La correcció institucional anava acompanyada de l’educació i el respecte. Per a mi va ser aquell avi o oncle que no vaig conèixer, i amb ell vaig aprendre maneres d’actuar i lliçons d’humanitat.

Els seu esperit obert i tolerant, de patriota que per sobre d’ideologies volia sumar i no pas separar, es reflexa en les trajectòries dels seus set fills, persones compromeses i bons professionals, un dels quals, Jordi, va tenir càrrecs polítics amb el PSC (governador civil de Lleida, diputat, ..) i uns altres  van ser membres destacats de Bandera Roja a Madrid durant la transició del franquisme. Una mostra més del seu capteniment són unes declaracions seves durant la presidència de José Montilla quan va dir que ell no l’havia votat, però que a partir de la seva elecció era “el meu president”. No tots ho deien.  

Pere Carbonell va ser un veritable ‘patriarca’ del comerç i dels botiguers, els escoltava, els coneixia, els comprenia, però també els feia reflexions i els deia aquelles veritats que no agrada sentir. Pel que fa al consum va impulsar la política d’atenció als consumidors i usuaris amb visió moderna i en col·laboració amb molts i diversos ajuntaments, tot fent veure als comerciants que no anaven en la seva contra sinó que ells n’havien de ser els primers interessats.

El llibre Entre la política i la pedagogia (2009) recull les vivències dels seus dotze anys en “missió de servei” (tal com ho deia) prop dels consumidors i comerciants. Explica els fets de manera natural, sense impostacions, no posant-se medalles, ni volent justificar res, directe, clar i català, amb un bon estil literari no exempt de fina ironia. Ciutadà compromès i una gran persona.   

Josep Puig-Pla, El Guaita, 29/01/2015

  Memòria