Xavier Rius: El govern dels pitjors

 

 

Des d’un punt de vista acadèmic el conseller d’Economia i Finances, Andreu Mas-Colell, té un currículum impressionant: va ser professor a Berkeley (1972-80) i després catedràtic a Harvard (1981-96). Des del 1995 és catedràtic a la Pompeu Fabra.

Té, entre d’altres, el Premi Rey Juan Carlos I d’Economia (1988) -com un altre il·lustre economista Xavier Sala i Martín encara que després s’equivoca a Rac1- i és doctor honoris causa per les universitats d’Alacant i Tolosa, l’Escola d’Estudis Superiors de Comerç de París (HEC) i de la Universidad Nacional del Sur (Argentina). Periòdicament sona per al Nobel. A més, ja sap què era fer de conseller: del 2000 al 2003 va ser titular d’Universitats. 

Però, des d’un punt de vista polític, passarà a la història -ara ja està confirmat- com el pitjor conseller d’Economia que hem tingut mai. I n’hem tingut nou des del 1980: Ramon Trias Fargas, Jordi Planasdemunt -aquest el van condemnar i tot després-, Josep Maria Cullell, Josep Manuel Basáñez, Macià Alavedra, Artur Mas, Francesc Homs i Antoni Castells.

El Pressupost del 2015 que ha presentat aquest dimarts al Parlament posa els pèls de punta. Fins i tot els del rosa-rosae sabem que dos més dos són quatre.  Hi ha una partida de 2.500 milions la majoria dels quals ha de sortir de la “negociació política amb l’Estat”. Vostès creuen que es pot plantejar una negociació així -en l’actual situació de tensió institucional-, entre el Govern de CiU i el del PP?. Que no sigui el preu que posa propi Artur Mas per aturar el procés.

Al capdavall, el president Mas va presentar dimarts passat un full de ruta que, en teoria, ens ha de fer independents en divuit mesos. Quin govern afluixaria 2.500 milions per la cara en aquestes condicions?. Encara sort que paguen les farmàcies. Els del PP són del PP, però tampoc no són imbècils.

Perquè suposo que a hores d’ara els funcionaris de la Generalitat saben que la famosa paga extra -senyal inequívoc que vénen eleccions: són 220.000 vots- han de sortir d’aquí. Els han enredat. Rajoy no pagarà, però permetrà al Govern de CiU culpar, una vegada més, Madrid.

Per tant, el forat que deixarà el conseller Mas-Colell s’afegeix al forat de 1.700 que ha deixat en els Pressupostos d’enguany perquè ja va colar 2.300 milions que no se sabia d’on sortien i, de moment, només n’ha recaptat al voltant de 700. En només dos anys es pot generar un dèficit suplementari de 4.000 milions.

Sense oblidar els embolics que ha deixat entre la privatització de l’empresa Aigües Ter-Llobregat o la cessió de les depuradores a l’Àrea Metropolitana, una altra veritable operació d’enginyeria financera que, al final, no s’han empassat els alcaldes.

L’adjudicació a Acciona, contra el criteri d’un organisme de la pròpia Generalitat, es va produir el 6 de novembre del 2012, en plena campanya electoral perquè les eleccions eren el 25. I la signatura del contracte -no s’ho perdin- va ser el 27 de desembre, el mateix dia que prenia possessió el nou Govern. Com que el conseller sortint, Lluís Recoder, no ho veia clar, ho va signar el secretari general del departament, Pau Villòria. Que no li passi res.

Però el que no li perdono a un home del nivell del conseller Mas-Colell -a ell i al director general corresponent, Salvador Estapé- és que s’hagi venut tot el patrimoni de la Generalitat en època de crisi. No trobaran en tot Catalunya cap àvia que es vengui el pis per anar de lloguer.

Mirin si tot plegat és un suïcidi que es van vendre l’única empresa pública que guanyava calés, la que gestionava els túnels del Cadí i de Vallvidrera, a un banc brasiler (BTG Pactual) per 60 milions el 2012. Dos anys després, s’ho ha venut per 145 amb una plusvàlua -sense fer res- de 85 milions. Em moro de ganes de saber quina consultora va recomanar l’operació o ha actuat d’intermediària.

El conseller Mas-Colell ha abusat del seu prestigi intel·lectual per colar-nos gat per llebre. La gran aportació del conseller a l’economia catalana ha estat la grossa de Nadal i el projecte de BCN World, que penja d’un fil, per tapar el fiasco d’Eurovegas. De moment, només és una foto.

També, ves per on, com l’home que ha creat més impostos encara que tots fossin a petició d’Esquerra: taxa turística, dipòsits bancars, habitatges buits -això també ho demanava ICV-EUiA-, operadors de telecomuncacions i el de finalitats mediambientals. El que no sé és què ha passat amb el de la Coca-Cola.

Val a dir que la responsabilitat, a hores d’ara, no és només seva, sinó també de tot el seu equip. En un país normal, haver treballat al costat d’Andreu Mas-Colell hagués estat un mèrit professional, però a partir d’ara serà considerat una taca al currículum vitae.

Apuntin els noms de l’Equipo A per si, en el futur, algun li demana feina: el secretari general, Albert Carreras; la Secretària d’Hisenda, Georgina Arderiu; o fins i tot el d’Universitats, el democratacristià Toni Castellà.

I un munt de directors generals: Albert Carné (Política Econòmica) -fa quinze anys que el conec, ara és dels que no saluda-; l’esmentat Salvador Estapé (Patrimoni), Josep Miralpeix (Pressupostos), Jordi Òliva (Política Financera), Ivan Planas (Anàlisi Financera), Isabel de Diego (Planificació i Seguiment), Elsa Artadi (Tributs).

També la responsable de l’Agència Tributària, Teresa Ribas, -del bluff de l’Agència Tributària ja en parlarem un altre dia- o fins i tot de l’Institut Català de Finances, Josep-Ramon Sanromà. M’estalvio per pietat, el de l’Idescat perquè només fa estadístiques o el de les secretàries -fins i tot el de la cap de premsa- però en part també elles són responsables.

Per descomptat, la culpa no és només del conseller Mas-Colell, és també del president de la Generalitat, Artur Mas. I això que va ser titular d’Economia i Finances (2001-2003). Fa temps que ja ningú no parla del Govern dels millors, fantàstic eslògan electoral que, en el fons, els va permetre recuperar la Generalitat després del desastre del tripartit amb la xifra màgica dels 62 escons.

Entre d’altres raons perquè s’han convertit en el Govern dels pitjors. Les dades oficials facilitades per la pròpia conselleria són inapel·lables: el deute de la Generalitat amb el president Mas ha passat del 17,7% el 2010 a quasi el 33% del PIB. Dels 35.000 milions amb José Montilla a una previsió de més de 67.000 per a l’any vinent. Malgrat totes les retallades: 4.600 el 2011, 7.000 el 2012, 9.700 el 2013 i 9.500 el 2014.

Espanya ens escanya en llenguatge del propi conseller, però vostès s’imaginen quina Generalitat deixarà Artur Mas al seu successor? Sigui ell mateix, Oriol Junqueras o Ada Colau?. A aquest pas, no m’estranya que els que tinguin més opcions siguin els de Podemos.

Suposo que l’afectat em permetrà la indiscreció, però en sortir de la conferència d’Oriol Junqueras em vaig trobar un altre economista, Miquel Puig, exdirector general de la CCRTV entre el 2000 i el 2002. Actualment col·laborador del diari Ara, té un llibre del 2001 que, malgrat el temps transcorregut jo sempre recomano: “Modernitzar Catalunya”, malauradament encara és vigent. Em va pronosticar que la Generalitat va cap a la fallida. El Germà Bel, que era al costat, n’és testimoni. Espero pel bé de tots que no l’encerti, però fa tota la pinta. Amb independència o sense.

Xavier Rius, e-notícies, 03/12/2014

 

 

 

 

 

 

You must be logged in to post a comment Login