Arseni Gibert: Astúcies-CAT?

 

Sembla que quan ara fa gairebé un any, els partits sobiranistes van acordar contra pronòstic la data i la pregunta de la consulta, no es van recordar o no van tenir temps de pensar en com s’havia de fer el recompte per determinar el resultat. És cert que a vegades aquesta precisió no cal perquè la resposta és òbvia, cal pel seu pes. Però aquest no és exactament el cas d’una consulta amb dues preguntes encadenades en la que segons el que hagin votat en la primera, alguns electors no accedeixen a poder votar en la segona.

L’oblit o la manca de temps, però, s’ha perllongat en el temps. Ho dic perquè, ingènuament, estava convençut que el Decret de convocatòria de la consulta signat  pel President Mas descriuria de manera suficientment clara els criteris d’escrutini de les paperetes. Però no, el Decret no ho aclareix. El seu article 7 remet a l’Annex I (Regles específiques de la consulta). I l’article 21.1 del Capítol VI de l’Annex I i diu: El recompte de les paperetes es realitza d’acord amb les instruccions i els criteris interpretatius dictats per la Comissió de Control. Una Comissió de Control que en el moment de signar el Decret encara no existeix.

Possiblement, aquest no és l’únic  aspecte insòlit del la consulta, però es gairebé segur que és el més insòlit. Probablement és la primera vegada en l’història universal de la democràcia que es convoca una votació sense que en el moment de la convocatòria se sàpiguen els criteris d’interpretació que s’aplicaran al recompte de vots.

D’altra banda, fa pocs dies  vaig sentir el President Mas explicant que la consulta donava peu a tres opcions a les quals es podia votar i de les que tothom podia fer lliurement propaganda. El NO a la primera part volia dir mantenir l’”estatus quo”; el SI-NO a les preguntes encadenades volia dir “terceres vies o quelcom similar” i el SI-SI volia dir independència. No vaig poder evitar pensar que era més clar i més  fàcil fer una sola pregunta amb tres opcions, però en fi, no soc un expert en aquestes coses.

El problema és que, al meu parer, en realitat  només n’hi ha dues d’opcions i que per determinar el resultat no hi ha un únic criteri interpretatiu possible, cosa que dona peu a lectures diferents amb resultats també diferents. No soc el primer que ho diu o ho escriu, però com que en alguna cas m’ha semblat que era un xic difícil d’entendre, he pensar que potser un hipotètic i senzill exemple de resultat, ho il·lustraria ajudant a la comprensió del problema. Veiem-ho:

Dades de participació:

Cens = 100.

Participació 80% = 80 votants.

Resultats:

De la primera pregunta (vol que Catalunya esdevingui un Estat?).  65 (dels 80) voten SI (81,25% dels votants) i 15 voten NO (18,75% dels votants). Aquests darrers ja no tenen opció de votar la segona pregunta.

De la segona pregunta (En cas afirmatiu, vol que aquest Estat sigui independent? (recordem que voten 65). 35 voten Si (SI-SI) (53,78%) i 30 voten NO (46,22%).

Si en la teoria de les tres opcions assignem un 18,75% als partidaris de l’”status quo (això és la única cosa certament inequívoca) i el 53,78% al SI-SI  (independència) i el 46,22% al SI-NO (terceres vies o quelcom similar). EL RESULTAT ÉS QUE DE LES TRES OPCIONS, HA GUANYAT, COM A MÉS VOTADA, EL SI-SI , ÉS A DIR GUANYA L’INDEPENDÈNCIA.

El problema, ai làs!, és que 18,75 + 53,78 + 46,22 suma el 118,75% dels participants. Alguna cosa falla.

El que falla és evident que te l‘origen en l’innecessari encadenament de dues preguntes en el que alguns votants de la primera no poden participar en la segona. En realitat, amb la doble pregunta només n’hi ha dues d’opcions: independència (SI-SI) (en l’exemple 43,75 % dels 80 votants) i un 56,25% no-independència (37,50% dels 80 votants per terceres vies o quelcom similar (SI-NO); i 18,75% dels 80 votants per “status quo”, els que han votat NO inicialment i no han participat en la segona votació). Això si que suma 100%. I HAURIA GUANYAT EL NO A L’ INDEPENDÈNCIA.

Dit d’una altra manera: Hauria votat SI a l’ independència el 43,75% dels participants en la consulta  que malgrat una participació molt elevada, seria el 35% del cens. A algú li sembla suficient per endegar “determinades  actuacions que es deriven del resultat”? Però segons els criteris interpretatius de l’escrutini, que encara no coneixem, podria semblar que ha guanyat el SI-SI amb gairebé un 54% i ser interpretat com a suficient.

Vull seguir essent ingenu i confio que es tracti d’INCOMPETÈNCIES-CAT, ho trobo un mal menor comparat amb que es tractés d’ASTÚCIES-CAT.  Per qui ens haurien pres?

Arseni Gibert, L’Hora, Nou Cicle, 02/10/2014

 

 

 

 

 

 

You must be logged in to post a comment Login