Josep Xurigué. Apunts sobre "El nostre deure"

 

Amb l’esperit d’afegir un gra de sorra per a l’entesa de l’espai socialista i progressista català hi voldria aportar una opinió:

La idea confederal és susceptible de trobar suport entre els diferents sectors, i afegeix respecte la idea federal, un camí de diàleg amb d’altres espais polítics. D’altra banda, la pròpia idea permet un acostament a la voluntat de molts catalans i catalanes perquè el país compti amb estructures d’Estat o bé, s’avanci cap a una idea d’espais concèntrics de sobirania.

Fins i tot des d’un punt de vista de màrqueting polític, o per expressar-ho d’una manera més cordial, si es vol, des de la sensibilitat que avui té una part important -tal vegada majoritària- de la societat catalana, el valuós concepte federal, idea de futur, cal convenir que en l’actual conjuntura –ara i a Catalunya- té dificultat de trobar acollida. I comporta una visió racional que no és prou propera en un moment, on el sentiment –part de la política ho és- és una de les claus de comportament polític de la ciutadania de Catalunya.

L’acció conjunta que necessitem al meu parer, ha de retrobar-se, encara més, amb el sentiment que té una part probablement majoritària de la societat catalana i amb una altra qüestió fonamental: el tractament de la diferència.

Els catalans, majoritàriament, volem ser tractats amb reconeixement de la diferència. I aquesta idea, i la desafortunada reacció de l’Estat des de la sentència del TC, pot estar en l’arrel de la magnificació de l’acció, del sentiment i del comportament polític de molts catalans i catalanes en els darrers anys.

D’altra banda, afegir a l’actual debat sobre el dret a decidir, els drets històrics, pot ampliar els marges del debat i l’exploració de sortides. Ens pot acostar també a la via més de tipus confederal que Ernest Lluch, entre d’altres, tant coneixia i descrivia en la Catalunya prèvia a 1714. Pot contribuir, entre d’altres aspectes, a fer possible que un rei Borbó pugui fer d’Àustria com en alguna ocasió havia suggerit Pasqual Maragall.

Sobre el concepte unitat, és un objectiu noble i desitjable, tot i que en el context actual, al meu parer, és més factible posar l’accent en conceptes com ara col·laboració, sintonia i acció conjunta de l’espai socialista i progressista català.

Per últim i en la mateixa línia, una geometria variable en la conformació de l’espai socialista i progressista català, és una necessitat i una resposta eficaç a la situació actual. Des d’una actitud oberta a compartir -per eixamplar- l’espai. I fer-ho perquè les polítiques per a la igualtat i per al reconeixement dels drets com a poble, arribin amb la força necessària als governs i a les institucions democràtiques.

 

Josep Xurigué

Badalona

 

 

 

 

 

 

 

You must be logged in to post a comment Login