Miquel Jurado: Serrat recorda Tete Montoliu

Un grup d’amics es reunirà aquesta nit a la mítica Sala Jamboree de Barcelona per recordar Tete Montoliu; amics dalt i fora de l’escenari, com ara Mayte Martín, Joan Manuel Serrat i Francesc Burrull, entre d’altres.

Homenatjar la memòria d’un personatge tan important per a la nostra cultura musical com va ser Tete Montoliu no necessitaria excuses, però aquesta vegada s’han trobat per la proximitat de l’aniversari del seu naixement: l’enyorat pianista barceloní va néixer el 28 de març de 1933; així, la reunió s’ha anunciat com Tete aniversari 80+1 (seria necessari afegir-hi -1 dia, però això ja són detalls menors). Es preveu que serà una reunió terriblement calenta en un lloc entranyable per a Tete, on havia tocat centenars de vegades (fins i tot, durant la dècada de 1960, havia format part del grup de la casa que acompanyava tots els solistes estrangers de pas), i que considerava la seva segona casa a Barcelona.

Pel petit escenari del Jamboree passaran aquesta nit (a partir de les 20 hores) amics d’infància com el pianista Francesc Burrull (que ja va tocar en el primer disc jazzístic de Tete, el 1958), el contrabaixista Horacio Fumero (sens dubte el músic que més vegades va tocar amb el pianista: va ser el seu acompanyant habitual durant més de 20 anys, fins a la mort de Tete el 1997) o tres veus molt diferents i igualment properes: Laura Simó (l’única cantant de jazz de la Península a qui admirava), Mayte Martín (els free boleros que van compartir encara són una fita del gènere) i Joan Manuel Serrat.

També hi serà un altre músic al qual, malgrat haver-hi coincidit poc sobre l’escenari, Tete respectava (i es podien comptar amb els dits d’una mà els intèrprets de casa nostra que el músic respectava!): el trompetista egarenc Josep Maria Farràs. I finalment, una de les promeses del nostre panorama; encara que per edat mai no van tocar junts, hi està vinculada per llaços de proximitat: Lucía Fumero, filla del seu fidel Horacio.

Aquesta serà una de les poques ocasions en què es podrà veure Serrat en un espai tan íntim i proper com és el Jamboree, allunyat dels immensos poliesportius en què es presenta habitualment. Una proximitat que recordarà sens dubte la gira que van realitzar Tete i ell el 1968 (just després de l’afer d’Eurovisió del cantant).

Serrat, buscant encara més la intimitat, estarà acompanyat al piano per Ricard Miralles, un altre habitual dels anys gloriosos del soterrani de la plaça Reial, on el 1968 va enregistrar l’històric Nits de Jazz al Jamboree.

 

Miquel Jurado, El Quadern, El País, 27/03/2014

 

 

 

 

You must be logged in to post a comment Login