Declaració: Des de l'ampli i plural espai socialista de Catalunya. Sobre el pacte de la consulta

Des de l’ampli i plural espai socialista de Catalunya

Sobre el pacte de la consulta

16 de desembre de 2013

 

La proposta de dues preguntes encadenades per a una possible consulta a finals de l’any vinent, feta de comú acord per CiU, ERC, ICV i CUP, és una novetat important,

-perquè denota la voluntat de no limitar el poble de Catalunya a optar entre la independència i l’statu quo, sinó d’obrir-li la possibilitat d’optar també per una fórmula intermèdia, la d’un Estat federat o associat, plenament congruent amb l’encaix plurinacional i el federalisme asimètric que els socialistes de Catalunya sempre hem propugnat;

-i també perquè deixa tot l’any de coll per al diàleg i l’acord amb el govern de l’Estat.

Cal considerar-ho, doncs, com un acte de bona disposició envers els no independentistes, particularment envers els federalistes. I també envers el govern de l’Estat, que continua donant l’esquena.

Així i tot, tothom sap que la consulta no serà viable sense un marc legal que l’empari, idealment un acord entre governs. És el que s’ha produït a Escòcia. Cal, doncs, que el govern de l’Estat es disposi a respondre, a dialogar i a pactar, sabent que és la immensa majoria del poble de Catalunya (el 80%) la que va votar a les darreres eleccions en favor del dret a decidir i que depèn d’allò que el govern espanyol faci que, en una proporció molt elevada, aquesta majoria s’inclini definitivament cap a l’independentisme o pugui ser recuperada per a un nou pacte constitucional, que no serà versemblant fins que el govern de l’Estat no el faci seu i es decantin al seu favor les dues terceres parts del Congrés dels Diputats.

El PSC ho sap molt bé. Sap que els vots del PSOE no basten per a una reforma constitucional; sap que, guanyi qui guanyi les eleccions espanyoles, només amb els vots del PP s’obtindrà la majoria parlamentària necessària a Madrid. Per això, no s’entén que el PSC renunciï a pressionar-lo, abandonant el bloc catalanista i reclamant a aquest l’acord amb un govern de l’Estat que, ara com ara, s’hi mostra radicalment contrari. No és així que el mourem, que el forçarem a venir a la taula del diàleg i del pacte per la reforma constitucional.

Sorprèn molt l’esment que fa el comunicat del PSC als “acords que calen sobre el desenvolupament estatutari i el nou finançament autonòmic”, com si no s’hagués produït la sentència del Tribunal Constitucional l’any 2010. Cal recordar que això ja es va intentar i va fracassar i que som ara en un altre moment: a l’espera d’una consulta al poble de Catalunya, derivada d’aquesta negativa estatal a l’Estatut referendat pels catalans, i a l’espera també d’un nou pacte constitucional que entretant pugui prendre cos  i que inclogui la singularitat nacional de Catalunya i tot allò que se’n desprèn.     

El PSC, d’altra banda, fa bé de denunciar que ERC compri el suport de CiU a algunes exigències seves a canvi del seu suport a uns pressupostos molt regressius, condicionats per les limitacions provinents del govern espanyol i de les institucions europees, però que amaguen també greus polítiques de signe neoliberal, privatitzadores i contràries a l’Estat del Benestar. Un retret tanmateix que no val per a la resta de grups que han pactat la consulta i que no donaran suport als pressupostos. I que tampoc val per excusar l’absència del PSC i la seva alineació amb el PP i Ciutadans.

Cal que el PSC recuperi l’esperit que el va fer possible i que el va fer gran: la voluntat de ser una força majoritària i de govern a Catalunya i, en conseqüència, la voluntat de reunir en una mateixa formació plural i forta tots els socialistes de Catalunya, esdevenint el gran agent de la unitat civil del nostre poble, la primera força de l’esquerra catalana i la punta de llança del catalanisme d’esquerra, feta d’integració de sentiments i d’identitats compartides.

El PSC, no pot confondre’s amb les tàctiques partidistes de ningú, però encara menys amb les estratègies de la dreta i del nacionalisme espanyol més reactiu i obtús.

El PSC no pot continuar actuant segons les demandes d’un reduït  segment electoral ni en funció de la visió d’un determinat territori, sinó en funció de l’amplíssim i divers conjunt de l’espai socialista.

El PSC ha d’assumir la responsabilitat històrica de decidir des del conjunt de l’ampli i plural espai socialista, que avui es troba desemparat i dispers, en plena diàspora.

El PSC ha de recuperar el seu camí de sempre:

-el camí dels seus darrers acords congressuals i sobretot del seu darrer contracte amb l’electorat, del qual forma part irrevocable la defensa del dret a decidir,

-el camí dels interessos dels poble treballador, dels aturats i de la gran majoria que avui se sent estafada pel sistema,

-el camí del catalanisme d’esquerres,

-el camí de la unitat de tots els socialistes de Catalunya.

Fem una crida a Pere Navarro perquè obri urgentment converses amb els exponents diversos del socialisme català que, juntament amb l’actual cos orgànic del partit, són expressió bàsica, de l’ample i plural espai socialista català, per trobar un camí d’unitat d’acció que contempli una expressió efectiva de la seva pluralitat.

 

 

Fòrum Cívic

Agrupament Socialista

 

 

 

 

4 Responses to "Declaració: Des de l'ampli i plural espai socialista de Catalunya. Sobre el pacte de la consulta"

  1. jesus crispi escursell   16 de desembre de 2013 at 8:54

    En Pere Navarro s’el veu massa junt amb el PP y C’s.
    PSC no ha honor a les seves sigles i en canvi està fent el joc al socilisme “ranci” del Guerra ” que se cepilló el estatuto de Catalunya”.
    El Psoe juntament amb PSC sont en bona part responsables de que el TC tombés l’estatut aprobat en referendum per el poble Català.
    Al TC hi havia jutges amb el mandat caducat i tambe jutges impugnats per maca d’imparcialitat.
    Només cal veure que la Chacón va correr a felicitar-se per la sentencia del TC.
    El PSC ho té molt malament i es d’esperar que encara perdi més vots i suport dels ciutadans de Catalunya

  2. Oriol Fort i Marrugat   16 de desembre de 2013 at 11:36

    Entenc aquesta declaració com el punt de confluència de totes les persones socialistes de Catalunya.
    I hi estic d’acord.

  3. Nicolás Viso Alamillos   16 de desembre de 2013 at 16:30

    Totalment d’acord amb el manifest i tot i que sempre he defensat l’unitat d’acció del PSC i fer pinya amb la direcció, crec que no podem continuar en l’actual dinàmica i que com socialistes catalans o reaccionem i ens posem al costat del que vem defensar en el nostre programa en les eleccions catalanes al Parlament i defensem amb fermesa el dret a decidir i la consulta o perdrem la poca credibilitat que ens pugui quedar.

  4. Jaume Sabatés Dueso   17 de desembre de 2013 at 1:03

    Només acceptant aquesta declaració podem sortir de l’atzucac on estem socialistes catalans, ho rectifiquem o la distancia entre la societat i el PSC cada vegada serà més gran i el risc de desaparició del PSC més evident

You must be logged in to post a comment Login