Germà Bel: Abandoneu tota esperança

Germà Bel: Abandoneu tota esperança

 

Lasciate ogni speranza, voi ch’entrate (“Abandoneu tota esperança, els que aquí entreu”) és la inscripció que Dante Alighieri troba a la porta de l’infern en començar el seu viatge, que el portarà des d’allí al purgatori i al cel, com va narrar a La Divina Comèdia, obra magna que enllaça l’edat mitjana amb la moderna, i preludia el Renaixement. La seva primera part, precisament la de l’infern, gaudeix ara de gran predicament a Espanya, i es projecta recurrentment sobre l’assumpte de la independència de Catalunya.

Encara que això no és nou (vegeu “La por” en aquestes mateixes pàgines el 3 de juliol del 2012), les últimes setmanes s’ha refermat l’admonició als catalans perquè abandonin tota esperança si s’atreveixen a culminar el seu viatge a l’Estat propi. Sense anar més lluny, acabem de visitar el cinquè cercle de l’infern, des del qual les Fúries ens adverteixen que les multinacionals dels EUA evacuaran una Catalunya independent perquè es van implantar aquí per servir tot el mercat espanyol. Un s’imagina Cargill, la principal per facturació, desmuntant els maons de les seves plantes locals i buscant altres parts d’Espanya per reconstruir-les. Tasca no gens difícil, ja que està instal·lada en moltes altres regions peninsulars, des de les quals ja serveix també el mercat espanyol, se suposa. Hi haurà algú que vulgui servir el mercat català? Bé, ja se sap que a l’infern hi ha poc poder de compra.

Hem tornat a passejar pel quart cercle de l’infern, on Pròdigs i Avars insisteixen que no es podran pagar les pensions a Catalunya. Es refereixen al dèficit de cotitzacions de 2.385 milions d’euros a Catalunya el 2012, com indica aquesta nota de premsa del Govern central?: Europapress.es/economia/noticia-barcelona-vizcaya-asturias-pr ovincias-mas-deficit-cotizaciones-pagarpensiones-2012-20130929115848.html. Sorprèn que la nota no informi del dèficit total de les cotitzacions a Espanya, tot i que de les dades presentades es dedueix que si el dèficit a Catalunya suposa l’1,1% del seu PIB, el de la resta d’Espanya supera l’1,7% del seu PIB. Les dades de 2011 si es coneixen íntegrament: el dèficit a Catalunya va ser el 0,56 % del PIB, i a la resta d’Espanya el 1,1% del PIB.

I com es paguen les pensions a Catalunya i a Espanya? Doncs amb les cotitzacions actuals (sistema de repartiment), més el recurs al Fons de Reserva, i l’aportació del pressupost estatal. Al Fons de Reserva i al pressupost estatal hi contribueixen (i molt) els catalans, de manera que la lògica és immediata: les pensions a Catalunya es pagarien com ara, però amb més comoditat, ja que el dèficit seria menor que a Espanya. Ja veieu en què acaben les dades de Montoro, el mateix que afirma que els salaris estan creixent, i que aviat ens regalarà unes balances fiscals marca de sa casa.

Tindrem moltes més ocasions de visitar cercles de l’infern, i sabem que el cel, com la perfecció, no existeix. Però si voleu fer el passeig pel purgatori, no deixeu de llegir els professors Guinjoan, Cuadras i Puig a Com Àustria o Dinamarca. La Catalunya possible.

Hi ha molta feina al davant.

Germá Bel, La Vanguàrdia, 22/10/2013

 

You must be logged in to post a comment Login