Rafa Martín: On vas PSC?

Rafa Martín: On vas PSC?

 

Aquest mes d’agost, com és habitual en aquesta època de l’any, havia de ser de certa pau i tranquil·litat, per carregar piles, resoldre aquelles qüestions pendents dels darrers mesos i esquematitzar sobre el proper curs; però el més important, per a desconnectar.

Quanta ingenuïtat inclou aquest paràgraf anterior. L’home és l’únic animal que ensopega varies vagades amb la mateixa pedra, i aquest soc jo. L’any passat ja varem viure tota la moguda de la “remodelació” del grup del PSC al Parlament de Catalunya, la Diada i amb posterioritat els esdeveniments que varen concloure amb la convocatòria d’eleccions anticipades. I tot això no va ser flor d’un estiu, no, aquest any no ens hem pogut esperar al mes de setembre, dona la sensació que el personal no ha desconnectat, amb escrits per totes bandes. D’una part escrits de reivindicació de quelcom bàsic, elemental i fonamental com pot ser el dret a decidir, i d’altre part respostes que fan trontollar tots els paràmetres fundacionals del PSC.

Abans de continuar voldria deixar pelés, que sota el meu punt de vista hi ha una gran diferència, entre el dret a decidir i la independència. El dret a decidir es un plantejament que pot desenvolupar, o no, en la independència.

La gran riquesa que va fer fort en el passat al PSC, va ser la generositat en que tots els grups que el conformaven acceptaven la idiosincràsia i el pensament polític dels altres grups. El gran fracàs ha sigut, trencar aquest pilar d’unitat. No es moment de valorar que va ser abans si l’ou o la gallina; es a dir qui ha trencat aquest pilar, perquè hi haurà arguments en totes les direccions. Però si que hi han unes dades molt clares, que no poden ser adjudicades a la rèmora d’un passat, sinó que son la resposta del ciutadà a la forma de fer del present; que ens ha dut a una pèrdua de quasi el 50% d’escons al Parlament, respecte els pitjors resultats obtinguts en l’època del govern d’Entesa i el més greu és que res tendeix a canviar. Nous temps vindran que bons ens faran.

Davant d’aquesta actitud immobilista i moltes vegades desorientadora pel propi electorat, benvingudes siguin totes les veus que aportin solucions, que permetin recuperar la confiança per part de l’electorat i com a conseqüència millorar els resultats en les properes comtesses electorals. El que molts cops succeeix és que aquestes veus diuen allò que no agrada escoltar, ja perquè mostren les mancances, ja perquè deixen veure el que no es fa.

Existeix un grup dins del PSC, que escudats en una majoria orgànica evident, però no en una majoria del espai socialista arreu de Catalunya, trenquen un cop més el pilar de la unitat, intentant deixar de costat l’esperit fundacional. Menyspreen públicament altres companys, pel fet de defensar posicions que responen més al que els hi demana la ciutadania, que el que vol la direcció del partit. I no hem de perdre de vista que els polítics han de ser fidels als ciutadans i a la societat per davant de tot.

Totes les persones que defensen amb correcció, educació i un bon argumentari, el sentir d’un col·lectiu important de ciutadans han de ser respectades per tothom. Es pot discrepar dels seus posicionaments, però sempre guardant les formes, en cas contrari això pot ser un bumerang i com a tal tornar-se contra el seu origen.

Però el veritablement important no son les majories ni les minories orgàniques sinó la unitat del conjunt, que hauria de ser posada per davant de tot, de tal forma que tothom si sentís còmode i no prioritzar el fet d’estar de forma permanent amb la calculadora a la mà.

En deixa bocabadat el cinisme i la hipocresia de certes persones, que exigeixen i demanen respecte a les seves opcions i al mateix temps manifesten que sobren els que no fan el que ells voldrien.

Com a reflexió final, m’agradaria recordar el que signifiquen les sigles del PSC, Partit dels Socialistes de Catalunya; i com a tal exigir el compliment dels conceptes de SOCIALISME i de CATALUNYA i no subordinar-los, ni camuflar-los sota cap altre idea; donem resposta a les nostres sigles, a la nostra societat i als nostres ciutadans, defensant i treballant pel socialisme català com a fita principal i innegociable.

El Prat de Llobregat, 26 d’agost de 2013

 

 

 

 

You must be logged in to post a comment Login