Grup de Vilafranca del Penedès: Aportacions a les converses del dia 29 d’agost a Torroella de Montgrí

Grup de Vilafranca del Penedès. Aportacions a les converses del dia 29 d’agost a Torroella de Montgrí: La unitat del socialisme català; Algunes de les causes de la situació actual; La utopia socialista pel segle XXI; La correlació actual de les forces polítiques a Catalunya; Els socialistes a Catalunya

 

La unitat del socialisme català

El “Fòrum Cívic”, o el “Agrupament dels Socialistes de Catalunya”, vol intentar la reforma del socialisme des de fora del PSC però comptant amb gent de dins. D’altres intents pretenent fer-ho des de dins comptant amb gent de fora, i encara n’hi ha que pensen fer-ho únicament des de fora. Sigui com sigui, coincidim tots que el socialisme a Catalunya s’ha de reformar a fons. En aquest intent, ens hi hem de trobar tots -inclòs el que quedi del PSC- quan més aviat millor.

La societat catalana, ara més que mai, necessita que el socialisme torni a ser la columna vertebradora de les esquerres a Catalunya. Les diferències en l’origen i la cultura de les forces d’esquerra, necessiten trobar una unitat política per recuperar la iniciativa social i política a Catalunya.

 

Algunes de les causes de la situació actual

En el document “Agrupem-nos” vàrem assenyalar les causes de la nostre prostració davant la dreta i el gran capital, així com la nostra part de responsabilitat en la crisi econòmica i social que ens colpeja, i la nostra incapacitat per afrontar l’ofensiva cultural i propagandista neoliberal. A Catalunya la situació del socialisme és més greu atesa la incapacitat dels dirigents del PSC per adaptar-se als canvis profunds  que ha experimentat la nostra societat des de la sentència contra l’Estatut  l’any 2010, i la falta de reacció contundent del PSC, retingut pel seguidisme dels interessos electorals del socialisme castellà.

Però en l’arrel de la nostra situació està la laxitud dels socialistes en la defensa  dels valors socials i morals tradicionals de l’esquerra, amb els quals el poble català s’ha identificat durant molt de temps, i pels que s’han sacrificat generosament moltes generacions de catalans. Hem perdut la capacitat d’actualitzar la nostre pròpia Utopia, com a punt de referència i objectiu final. Hem deixat de ser un referent mobilitzador i  hem perdut pes en la correlació de forces, elements necessaris per aconseguir l’objectiu final del socialisme: transformar la societat.

 

La Utopia socialista pel segle XXl

Hem de recuperar l’orgull i la dignitat d’explicar que som la força política que ha lluitat sempre per una societat de ciutadans lliures, iguals davant la llei, solidaris, cultes, amb igualtat d’oportunitats  i compromesos en la lluita contra l’explotació dels poderosos. Ara, més que mai, davant l’ofensiva brutal de la dreta, reivindiquem una societat més  justa, solidaria i lliure.

La tràgica lliçó de la crisi que patim per causa de la immoral especulació financera i immobiliària; la manca de control dels mercats i el malbaratament globalitzat dels recursos naturals i energètics, fa que els socialistes ens comprometem a proposar un nou model de relacions socials i econòmiques, atès que ja no hi ha dubtes que el  neoliberalisme ens condueix al fracàs econòmic més escandalós i a la destrucció del benestar de tota la ciutadania. Sense complexos i de manera urgent, hem d’abordar el debat per construir aquest nou model que hauria de contenir alguns elements bàsics com:

–          La nacionalització o control democràtic efectiu de les institucions financeres, i la irrenunciable demanda de responsabilitats penals i civils als directius financers que han provocat la misèria de tants milers de persones.

–          La municipalització total del sol urbanitzable. Ni l’habitatge ni l’ocupació de l’espai econòmic poden continuar en mans de l’especulació descontrolada que ens ha portat al desastre actual.

–          La distribució equitativa del treball disponible -la fosa que separa els treballadors parats dels actius no es acceptable per cap societat civilitzad- així com la reducció de les diferències actuals entre les retribucions dels treballadors i les de les elits directives a tos nivells, parant esment a l’actual discriminació salarial femenina.

–          L’acceptació de formes de vida austeres  més d’acord amb la limitació dels recursos naturals i l’energia que, al mateix temps, posi fre a l’actual consumisme irracional. El creixement que volem ha d’estar basat en la qualitat de vida de la ciutadania, el respecte al medi ambient, la recerca científica, la formació de les persones, la recuperació de l’estat del benestar i dels serveis socials i la racionalitat de les inversions publiques per part de les institucions.

–          Cal un control i regulació del mercat laboral; promoure formes més democràtiques de treball, potenciant el cooperativisme, l’autogestió o les oportunitats que ens ofereixen la tecnologia i els nous mètodes de participació democràtica dels treballadors.

–          Hem de desemmascarar els falsos arguments demogràfics que justifiquen la disminució dels serveis socials i les pensions, i encapçalar decididament la reforma fiscal que, d’una vegada per totes, paguin més aquells que més tenen i/o més guanyen, posant recursos per fer possible el control efectiu del frau fiscal.

 

La correlació actual de les forces polítiques a Catalunya

Els socialistes hem perdut pes, no sols electoral i conjuntural sinó de llarg abast, perquè hem perdut la credibilitat i la confiança dels ciutadans. Les  raons principals han estat l’ambigüitat en denunciar i afrontar clarament la corrupció; la passivitat amb que hem acceptat i gestionat les institucions amb criteris econòmics neoliberals i, sobretot, en  la nostra absència en els moviments socials que són els que actualment afronten els problemes més immediats i punyents dels ciutadans.

Per recuperar la credibilitat cal adoptar una actitud més transparent, molt  més activa socialment, eliminant les servituds econòmiques amb els poders financers i empresarials, i sanejant el finançament de la nostra organització i acció política.

La excessiva professionalització d’alguns polítics, ha contribuït al seu desprestigi social. Ens cal fer un gran esforç pedagògic per explicar a la ciutadania la importància de la política en el desenvolupament de la vida de les persones, i la necessitat que tots hi participem activament. La reforma de la llei de partits, la limitació de mandats, les eleccions primàries i alguna forma d’obertura de les llistes electorals poden ajudar a resoldre el problema, però cal crear mecanismes perquè els ciutadans participin activament en la política, també dins els partits.

 

Els socialistes a Catalunya

En la Catalunya actual, el socialisme ha de ser totalment català sense cap subordinació  fora el país, i els ciutadans ho han de percebre nítidament. La impotència del PSC per aconseguir el Grup Parlamentari al Congrés dels Diputats, ha agreujat la nostra pèrdua de credibilitat. Les circumstàncies sociològiques de  Catalunya han canviat radicalment en els darrers 20 anys, i de persistir la dependència envers el PSOE, en pocs anys el PSC esdevindrà un partit residual dins la política catalana.

Per recuperar i enfortir la confiança dels ciutadans, cal retornar als valors tradicionals de l’esquerra; entre els quals el republicanisme, que defensa la igualtat bàsica de les persones davant la llei i les institucions; el laïcisme; és a dir, la separació real de les religions i l’estat, l’anul·lació de privilegis religiosos, l’ensenyament de la religió en l’àmbit privat i l’anulació del Concordat amb l’estat fictici del Vaticà. Catalunya no ha d’estar sotmesa a cap autoritat que no sigui la que democràticament emani del seu Parlament.

Com diem a “Agrupem-nos” no podem posicionar-nos contra d’independentisme mentre no hi hagi cap alternativa creïble per part de l’Estat Espanyol a la injusta situació actual. Dins del socialisme com en la societat catalana, conviuen diferents opcions i sentiments nacionals, i la nostra voluntat política de transformar la societat va més enllà de la forma d’estat que triïn els catalans. El que hem de deixar clar, és el principi que sempre hem defensat: el dret a l’autodeterminació dels pobles; el dret a decidir dels catalans.

Finalment cal que els socialistes junt amb les altres organitzacions polítiques i socials de l’esquerra a Catalunya, encapçalem la regeneració ètica i moral de la política i de la societat:  recuperant dels valores socials i cívics del nostre poble; la llibertat de pensament dels ciutadans; la defensa de l’educació i la cultura i la denuncia del monopoli propagandístic de la gran majoria de  mitjans de comunicació, ara en mans de la dreta i els grans grups econòmics.

 

Vilafranca, agost del 2013

 

 

 

 

 

You must be logged in to post a comment Login