Esteve Llorens: “Als bandolers de somnis”

Esteve Llorens: “Als bandolers de somnis”

 

Publiquem avui “Als bandolers de somnis” (dedicada als polítics de la mediocritat), escrita per Esteve Llorens, “fugint de la prosa política, en alguna reunió de partit …”, llegida per ell mateix en la seva intervenció a l’acte “Per la recomposició del socialisme democràtic i la represa de l’esquerra”, realitzat el darrer dimarts dia 9, als Caputxins de Sarrià.

El Guaita

 

Als bandolers de somnis

 

Vaig i escolto als que
parlen per no dir res
i veig segadors sense blat
que prediquen ponts sense riu

Vaig al camp després de ploure
i veig florir els colors de l’aigua
pels dies que passen i dibuixen records
al temps més íntim de cadascú,
com un diàleg al tu mateix oblidat

Torno a la ciutat grisa d’homes foscos
i la pluja fereix pintant de negre
els somnis perduts de la gent senzilla

No és si plou
és saber si després dels núvols,
tornarà mai a sortir el sol

És saber si tens dret a tenir dret
És romandre sol i estar envoltat de promeses
al sòl erm on mai florirà cap somni

No m’enlluernen els colors dels partits
sinó la nuesa de les flors
No m’enceguen els colors vibrants
sinó la saviesa demacrada pel temps

No vencis per l’actitud hostil a l’entorn
sinó pel somni d’aplegar un ram d’idees

No, no és fer-se escoltar,
sinó escoltar per fer-se

 

 

 

 

 

You must be logged in to post a comment Login