Crònica del Taller d’Idees: La política que ve

Crònica del Taller d’Idees: La política que ve

 

Dissabte passat vam celebrar una sessió del “Taller d’Idees” sobre “La política que ve”, amb quatre intervencions inicials a càrrec d’Oriol Bartomeus, Ismael Peña-López, Xavier Casals i Antoni Gutiérrez-Rubí.

Oriol Bartomeus -al que podeu seguir en el seu blog “La ciutat llunyana”– va caracteritzar la crisi de la política democràtica com una crisi d’oferta, incidint en les ben conegudes crítiques al  funcionament dels partits polítics i la seva inadequació a l’evolució social, però sobretot en la seva incapacitat/impotència per generar alternatives reals al paradigma econòmic dominant. Aquesta incapacitat hauria  acabat per reduir el camp de les propostes polítiques diferenciades  als aspectes postmaterialistes i de valors.

Però, al costat de la crisi de l’oferta, també podria parlar-se d’una crisi de la demanda política o -millor, d’un canvi en les demandes i expectatives d’una societat més segmentada i més individualista i, en conseqüència, menys comunitària. En aquesta línia, és especialment suggerent l’apunt sobre la tendència a crear-se “comunitats tancades” en el món de les xarxes socials, una mena de contrasocietats intransitives que afeblirien el sentiment de societat i, per tant, les possibilitats de projectes polítics amb una certa voluntat integral.

Una reflexió semblant es podia llegir aquest  diumenge en una article d’Evgeny MOROZOV, “Los mapas del futuro” El País (9-06-13)

Ismael Peña-López -del que en podeu tenir noticia al blog “ICTlogy”– va centrar-se en l’anàlisi de la nova demanda política expressada a través d’Internet i caracteritzada per un elevat nivell educatiu.  A diferència de Bartomeus, Peña-López minimitza el risc que aquestes noves formes de participació política on-line quedin recloses en comunitats digitals, en la mesura que la majoria d’iniciatives sorgides a la xarxa acaben per adoptar formes de participació off-line.

Subratlla també el creixement de l’activisme polític fora de les estructures dels partits polítics convencionals, que aniria configurant una mena de política parainstitucional. La qüestió rellevant és com d’aquestes xarxes informals en pot sorgir la massa crítica necessària per provocar un canvi polític.

En sintonia amb aquest plantejament podia llegir-se el mateix dissabte un article de Manuel CASTELLS, “De Tahrir a Taksim” a La Vanguardia (8-06-13)

Xavier Casals -sobre el que podeu veure el seu blog sobre extremisme i democràcia– va exposar les línies mestres del seu llibre recent publicat “El pueblo vontra el parlamento. El nuevo populismo en España, 1989-2013” (Pasado & Presente. Barcelona, 2013). Casals identifica un primer cicle populista (1989-2000), que denomina el populisme de l’abundància, que, sense tenir una incidència electoral significativa,  anunciava l’època del boom econòmic associat al sector immobiliari i de les polítiques redistributives d’Aznar i Zapatero.  El segon cicle populista (2003-…), populisme de la penúria, tindria el seu labotarori prinicipal a Catalunya, amb l’aparició de noves i variades ofertes polítiques (PxC, SI, C’s, CUP …) i el fenomen del populisme plebiscitari que unifica política institucional i política antisistema. Sense oblidar el fenomen del 15-M …

En tot cas, les ofertes populistes es caracteritzen per aparèixer com antipartits, per combinar identitat i protesta, per reclamar-se de la societat civil, per l’antielitisme, per l’ús de les xarxes socials i per l’aparició de lideratges femenins.

Antoni Gutiérrez-Rubí -que podeu seguir al blog “Micropolítica” de El País- va començar  amb la constatació de la doble pèrdua del monopoli de la política i de la comunicació per part dels partits i dels mitjans de comunicació convencionals. Una pèrdua associada a la incapacitat  de seguir el ritme d’una societat cada cop més empoderada gràcies a les noves tecnologies, però, sobretot, a la impotència per convertir l’alternança electoral en alternativa política i social.
Així, en el futur es dibuixa una política més vigilada i, per tant, més exigent amb el sistema; amb nous formats polítics fora de l’àmbit institucional; amb intents d’evolució dels partits tradicionals; i amb la possible irrupció de la política bufa.

En el debat posterior es va suscitar la conveniència d’emmarcar històricament el procés d’afebliment de la política democràtica. D’una banda, el procés de globalització del capitalisme ha erosionat les bases de les sobiranies democràtiques, tos estenent-se una certa desamortització de les institucions públiques en benefici del sector privat. D’altra banda, en el cas espanyol, s’ha de ressaltar que la construcció de la democràcia espanyola es va fer amb uns instruments polítics que ja mostraven símptomes de fragilitat en altres països amb democràcia consolidada.

Altres qüestions plantejades van ser la crítica a una certa visió ingènua de les possibilitats de l’explosió de la informació disponible, que no comportaria necessàriament un salt qualitatiu en el coneixement de la realitat.

També quedà palesa una certa perplexitat sobre com fer compatible l’acceleració dels temps de la informació i de les exigències de resposta immediata als problemes amb la complexitat d’una societat altament tecnificada i diversificada que requereix de processos molt elaborats per arribar solucions satisfactòries.

En aquest sentit s’apuntà el dubte de si era possible l’acció política sense una visió de conjunt i un projecte que intentès anar més enllà dels problemes immediats.

Finalment, va quedar sobre la taula la consideració que el debat sobre la crisi de la política democràtica es centra massa en les reformes formals i institucionals, però es troba a mancar una reflexió més ideològica que el fonamenti i enforteixi.

Alguns materials de referència

Cercle Gerrymandering: “Tot el que volies saber sobre el 25N i no havies gosat preguntar”. E-book que recull articles publicats entre l’octubre de 2012 i el març de 2013, entre els que destaquen els de Bartomeus sobre el comportament electoral del 25N

Ismael PEÑA-LÓPEZ, “Por qué y para qué los movimientos sociales”. Introducció al debat sobre el llibre de Manuel Castells “Redes de indignación y esperanza” celebrat al Club de Lectura del Taller de Política (24-01-13)

Xavier CASALS, “El pueblo contra el Parlamento” (22-04-13). Post en el que Casals resumeix les idees centrals del seu llibre

Antoni GUTIÉRREZ-RUBÍ, “Otro modelo de partido es posible”. E-book amb pròleg de José Antonio Gómez Yáñez, que recull una sèrie de col·laboracions amb la Fundación Ideas

Presentació d’Antoni Gutiérrez-Rubí

Article d’Oriol Bartomeus (Invisibilitat o traició)

 

Taller de Política. Talles d’Idees, sessió de dissabte 8 de juny, 11/06/2013

 

 

 

You must be logged in to post a comment Login