Borja de Riquer: “Només ens accepten amb subordinació sent ells els que manen”

Borja de Riquer: “Només ens accepten amb subordinació sent ells els que manen”

Borja de Riquer ens ofereix un estudi farcit de documents d’època confidencials o poc coneguts, en especial epistolars, a “Alfonso XIII y Cambó. La monarquía y el catalanismo político” (RBA). Es tracta d’un assaig històric que es pot llegir en clau actual perquè demostra fins i tot com Cambó es va sentir un ostatge mentre era ministre. S’adonava que no en trauria res i que li amagaven coses.

 

Han passat cent anys, però el seu assaig és d’avui mateix. El 1918 Alfons XIII va animar Cambó a resoldre el plet català …

El rei actual no té el caràcter intervencionista del seu avi. Aquestes atribucions li toquen al cap del govern, però per ara no hi ha hagut cap oferta del govern espanyol que sigui mínimament engrescadora.

En un altre dels capítols explica que Alfons XIII va oferir a Cambó tot el poder a canvi que deixés de ser catalanista. Ara podria passar?

Avui continua sent impossible que un catalanista pugui ser president del govern espanyol, sobretot perquè s’ha arribat a un nivell tan alt d’intoxicació de la qüestió identitària, que hi ha una actitud per part dels partits polítics espanyols totalment reticent al que soni a catalanisme. Si l’any 1986 va fracassar l’operació Roca, a hores d’ara encara seria pitjor. Està bastant descartada la participació catalana en la política espanyola.

Valentí Almirall va considerar fracassat el republicanisme federal. El federalisme no és anacrònic?

Almirall el va descartar per un problema que es van trobar durant la Primera República: només hi havia federals a Catalunya. A Espanya eren molt pocs. El federalisme és un pacte entre iguals, i els d’aquí actualment no troben amb qui pactar. Acceptar el federalisme implicaria un pacte entre iguals, però no una subordinació.

Per què el PSC està obsedit per aquesta via?

El plantejament que en certs moments va fer el socialisme espanyol d’una Espanya plural plurinacional no se’l van creure i, per tant, no el varen practicar. Avui encara menys. Pel que es veu en les reaccions dels barons del PSOE, això no els interessa ni al balear, ni al valencià ni a l’aragonès; i no parlem dels extremenys i els andalusos.

També recull que els catalanistes del XIX ja consideraven que el seu país estava desatès i que era menyspreat pel govern espanyol.

En tot el procés de la transició cap aquí no hi ha hagut cap interès oficial, manés qui manés, per creure seriosament a apostar per un país plurinacional. ¿Com és que un poeta com Ausiàs March, el poeta hispànic més important del segle XV, no és estudiat pels nois de fora de Catalunya i del País Valencià? És una actitud de menyspreu, una anècdota de moltes més. Ells, un menyspreu així a Cervantes, el considerarien una ofensa inacceptable, i en canvi han menyspreat la literatura catalana sempre. Hi ha més càtedres de català a les universitat alemanyes i italianes que a Espanya. És significatiu.

No hi haurà encaix?

Ho veig difícil, perquè és una cosa que porten profundament arrelada en la ideologia del moll de l’os de l’espanyolisme, ben mamat.

Quina serà la solució?

Un dia s’haurà de fer un pacte democràtic i dir: “Aquí som nosaltres i allà sou vosaltres.” Els espanyols només ens accepten la subordinació sent ells els que manen. Fa uns dies, un empresari madrileny els va dir a uns empresaris catalans que li plantejaven el tema: “Muy bien, pero el solar es nuestro.” Aquesta concepció que ells són els amos del ranxo fa que et puguin deixar pasturar sempre que ells ho vulguin.

És una situació de domini.

No volen cedir ni el domini polític, ni l’econòmic, ni el cultural.

Al llibre parla dels diferents partits històrics del catalanisme. Com observa les previsions de victòria d’ERC davant els moderats?

Les enquestes sempre s’han de llegir amb calma pel percentatge d’indecisos. El que sembla és que hi ha una pèrdua d’influència i de reconeixement dels partits tradicionalment espanyols, PSC i PP, i dins del món del catalanisme. Hi ha més polarització cap a un catalanisme més radical davant del moderat. Cal ser prudents, perquè els dubtosos i abstencionistes corresponen a sectors moderats que, en un moment electoral de caire plebiscitari, ja veuríem si s’abstindrien.

Borja de Riquer entrevistat per David Castillo, El Punt/Avui, 18/06/2013

 

 

You must be logged in to post a comment Login