Declaració: Arran de la proposta federalista del PSC; Federalisme no és unionisme; En defensa dels ajuntaments catalans

Declaració

Grup Impulsor del Manifest de Setembre i del Fòrum Cívic-Trobades Ciutadanes, 3 de juny de 2013

 

Arran de la proposta federalista del PSC

Federalisme no és unionisme

En defensa dels ajuntaments catalans

 

Els esdeveniments de les dues darreres setmanes, en el plet entre Catalunya i Espanya, ens obliguen a fer sentir de nou la nostra veu:

 

ARRAN DE LA PROPOSTA FEDERALISTA DEL PSC

 

1. La proposta federalista elaborada per la Fundació Rafael Campalans i presentada per Pere Navarro a la Sala Ernest Lluch del Congrés dels Diputats ens ha semblat força interessant i coherent amb els principis universals del federalisme que compartim. Això no treu que considerem, després de la sort correguda per l’Estatut pactat entre Catalunya i l’Estat i referendat pels catalans -tal com dèiem al Manifest de Setembre-, que no és a Catalunya ni als seus partits als que correspon actuar ara, sinó a l’Estat. És a aquest al que correspon demostrar que és possible un nou marc federal acceptable, amb el ple reconeixement del fet nacional català, amb un tracte just per a Catalunya i amb la possibilitat d’exercir el dret a decidir, conscients com som que la immensa majoria dels catalans, si un consens d’aquesta naturalesa fos possible, el prioritzaria per sobre de qualsevol altra proposta.

 

2. La recent disposició del PSOE a emprendre la reforma de l’actual Constitució cap a un Estat de caràcter federal és un bon auguri, bé que quedaria en no res si es confirmessin les suposades objeccions que han transcendit envers la proposta del PSC. D’altra banda, celebrem el compromís d’Izquierda Unida en favor del dret democràtic de Catalunya a decidir el seu futur.

 

3. La proposta del PSC parla d’Estat plurilingüístic. A parer nostre, això hauria d’implicar un règim lingüístic de caràcter federalequivalent al d’alguns estats de referència, que comportés:      .

-L‘oficialitat estatal dels quatre idiomes que es parlen en el territori de l’Estat: el castellà, el català-valencià, el basc i el gallec.

-L‘obligació de l’Estat de vetllar per la integritat i bona salut de tots quatre idiomes, sortint al pas de les aberracions i de les minoritzacions que atempten greument contra la unitat i la subsistència de cadascun d’ells, com és el cas, pel que fa al català-valencià, de la insultant denominació i les restriccions que li imposa la regulació aprovada a l’Aragó i com és el cas també de les conseqüències liquidadores que comporten les regulacions aprovades a València i a les Balears, fets dels tot coherents amb el bast intent de l’actual govern espanyol de suprimir el model lingüístic català que ha regit durant tants anys amb resultats òptims.

-La contribució decidida de l’Estat al ple desenvolupament dels quatre idiomes.

-L’establiment del règim lingüístic de cada una de les quatre nacionalitats

històriques com a competència exclusiva dels seus respectius governs.

 

FEDERALISME NO ÉS UNIONISME

 

4. La coincidència del PSC de l’Hospitalet amb el PP i amb Ciutadans és una notícia desconcertant i lamentable. Es pot entendre el refús a una consulta no pactada amb l’Estat i que, en conseqüència, no comporti el dret de Catalunya a decidir, sinó un fet testimonial i frustrant per la seva manca d’efectes legals; i per la facilitat amb què pot ser reduïda a la il·legalitat. En qualsevol cas, allò que ens preocupa és la posició anti-independentista adoptada. Pensem que els federalistes, si en som de veritat, no hi podem caure, sinó que ens hem de limitar a reclamar un pacte federal i plurinacional que doni resposta a les necessitats de Catalunya com a nació. I que, si aquest pacte resultés finalment impossible, a causa de la posició regressiva de l’Estat, seria greument contradictori que els federalistes esdevinguéssim mers unionistes, mers defensors de l’statu quo: voldria dir que es tractava tan sols d’un federalisme instrumental. No és el nostre cas: per això, si la solució federal fos invalidada i també, doncs, la viabilitat d’un pacte Catalunya-Espanya, pensem que, per als federalistes, tota opció democràtica contra l’statu quo imposat seria legítima i coherent.

Cal reconèixer que, avui, després de tot plegat, la sort del nostre federalisme està en mans de la política espanyola. És aquesta la que determinarà la llarga o curta vida del nostre ideal federal. Entretant, el socialisme català, sense abandonar mai el seu ideari federal, ha de situar-se de manera inequívoca, en el vigent plet, en funció dels estrictes interessos de la nació catalana, conscient que només això pot esperonar l’Estat a abandonar la visió reduccionista d’Espanya que hi impera i a obrir-se d’una vegada al pacte federal. Si volem recuperar l’immens crèdit que ens havíem guanyat i que ens va dur a la Presidència de la Generalitat, allò que els federalistes no podem esdevenir de cap manera és la coartada de l’unionisme.

La direcció del PSC, que ha de respectar totes les opinions individuals en el seu si, no pot restar passiva davant de les derives públiques de les seves organitzacions. O, al menys, no pot callar -i atorgar?- en uns casos i exclamar-se en els casos contraris (no diguem quan aquesta darrers no fan al cas perquè se situen en el terreny de les lliures posicions individuals).

 

EN DEFENSA DELS AJUNTAMENTS CATALANS

 

5. Dins del plet entre Catalunya i Espanya, no és legítim ignorar l’atac que s’està produint contra els  Ajuntaments per compte del govern espanyol, sovint amb el silenci o la connivència del govern català. Com amb l’Estat del Benestar, també amb els Ajuntaments s’està aprofitant la crisi i els ajustos pressupostaris per intentar desmantellar-los. Els Ajuntaments catalans formen part indestriable de l’autogovern de Catalunya. Van ser l’avançada de la represa cultural i lingüística de Catalunya. Són l’expressió més immediata dels interessos dels ciutadans i ciutadanes. Van ser els agents de les grans transformacions que van regenerar les nostres ciutats i la nostra vida col·lectiva. Són els que proveeixen molts dels serveis més immediats a les persones. Un atac als Ajuntaments catalans és també una atac a Catalunya. Per això, és inexcusable que les veus autònomes de la societat civil catalana incorporin també aquesta denúncia, particularment en ocasió de la nova i greu llei de règim local que s’està coent.

 

Declaració, Grup Impulsor del Manifest de Setembre i del Fòrum Cívic-Trobades Ciutadanes, 3 de juny de 2013

Manifest de Setembre (Una esquerra catalana, forta i majoritària, per una Catalunya constituent), clic aquí (català) i aquí (castellà)328 signats, clic aquí

Fòrum Cívic-Trobades Ciutadanes, clic aquí

 

 

 

 

8 Responses to "Declaració: Arran de la proposta federalista del PSC; Federalisme no és unionisme; En defensa dels ajuntaments catalans"

  1. Josep Maria Brunet i Mauri   4 de juny de 2013 at 11:03

    D’acord

  2. Oriol Fort i Marugat   4 de juny de 2013 at 16:14

    El trobo molt encertat!

  3. Ramon Canals   4 de juny de 2013 at 18:38

    És evident que federalisme no és unionisme. Penso que heu de deixar d’utilitzar eufemismes i dir les coses pel seu nom i significat. Per federar-se amb algú primerament s’ha de ser subjecte, has de tractar l’altre d’igual a igual, per tant, si no hi ha amb qui federar-se és un absurd parlar de federalisme. Igualment passa amb el confederalisme, primer has de ser independent per poder fer-ho. En el darrer cas és per mitjà d’un tractat internacional (estaríem dins l’engany del Duran i Lleida). O sigui, qui pot el més, pot el menys, per què conformar-nos en estar federats o confederats si hem esdevingut sobirans per decidir-ho? Claríssimament la solució és la independència, no hi ha altre camí, tot el demés equival a desgast físic i mental, i molta crispació. Els catalans hem de ser nosaltres mateixos, si cada dia el mati hem de pensar quina ens en faran els espanyols, estem perduts.

  4. francesc peyró   4 de juny de 2013 at 19:34

    Respecto la seva opinió. Però només voldria incidir en que es un error dir que “si tinguéssim aquest dret a decidir…” dons el dret, per principis el tenim. Es un dret inalienable e inalterable, forma part de les normes bàsiques de la societat occidental. Espanya l’ha reconegut en diferents tractats internacionals, ja inclòs dels temps de Franco. Tota la comunitat internacional occidental reconeix legalment aquest dret. Dintre de la llei espanyola el trobem en l’anomenat “bloc constitucional” que està directament per sota la constitució i per sobre de la resta de lleis.
    El dret a decidir el tenim, es un dret tan consagrat jurídicament com el dret a la vida.
    Un altre cosa es que si be els Estats s’han compromès a garantir una serie de drets i que aquesta defensa sigui el motiu principal de la seva existència, el cert és que, en la pràctica, els Estats vulneren contínuament els drets que suposadament ells mateixos han de garantir.
    No ens deixaran exercir el dret, però el dret, en puritat i en la estricta legalitat, de tenir-lo el tenim. Un altre cosa es violar-nos.

  5. Joan Sanjuan i Esquirol   4 de juny de 2013 at 21:45

    M’agrada perquè és un pas endavant i obert, quan es reconeix que la solució federal està en mans de l’Estat i pot quedar invalidada. Del PSOE només he vist declaracions personals respecte a la reforma federal de la Constitució i algunes contradictòries. Per ara el PP està fent el camí invers: recentralitzar, sense que el PSOE ofereixi una alternativa a aquest procés. Podríem dir que el catalanisme independentista ha perdut la paciència i el catalanisme federalista confia en una nova possibilitat. Si ho deixem obert és possible que ens retrobem en la inviabilitat o en el miracle.

  6. Francesc Gifreu i Jové   4 de juny de 2013 at 23:26

    Mi adhereixo, igual com ho vaig fer en els dos manifestos anteriors. Ja n’hi ha prou d’incoherències, el PSC ha de ser un partit inequívocament catalanista i no es pot nedar entre dos aigües com està fent l’actual executiva. No es pot estar en el mateix front que el PP i Ciutadans com succeeix actualment a l’Hospitalet.Francesc Gifreu i Jové

  7. Jose   5 de juny de 2013 at 12:39

    Pues servidor no está de acuerdo. No entiendo cómo se puede censurar la toma de posición del ayuntamiento de L’Hospitalet cuando coincide con la posición oficial del PSC. O es que sólo se pueden manifestar los partidarios a la independencia o el federalismo soberanista? Soy votante del PSC en las municipales, y últimamente se C’s en el resto de votaciones. Me parece que algunos no ven por dónde sopla el viento.

  8. Eduardo Alonso Palacios   6 de juny de 2013 at 18:05

    Us envio el meu suport al vostre moderat comunicat. D’altra banda,l’actitud del PSC de l’Hospitalet amb la seva alcaldessa al front i més recentment la del PSC de St. Feliu de Llobregat, no tan sols és desconcertant i lamentable, sinó que fins i tot entra dins del terreny de la traïció
    al catalanisme que vam heretar del PSC Congrès. Si en Joan Reventós aixequés el cap…Eduardo Alonso

You must be logged in to post a comment Login