Josep Maria Àlvarez: “Cal que anem tots junts”

Josep Maria Àlvarez: “Cal que anem tots junts”

“Si demà guanyés la independència, ens hauríem de plantejar si ens quedem dins o fora de la UGT”

“Som un sindicat català i ens hi va la vida, amb allò que passa a Catalunya”

“La majoria decidirà la seva posició segons quin projecte ofereixi l’Estat quan arribi la consulta”

 

Nascut a Astúries, Josep Maria Àlvarez va arribar a Barcelona el 1975. És secretari general de la UGT catalana des de fa 23 anys. Es defineix com a “federalista asimètric” i reivindica el dret a decidir.

Com veu l’actual govern de CiU?

L’acció de govern està molt condicionada pels límits de la Generalitat i la falta de capacitat per generar alternatives. El govern viu el dia a dia. En vista de la falta de solucions a la crisi, ha fet un canvi de discurs. Ara Mas ja no defensa la política de retallades com feia fa dos anys i en culpa els altres. Com que no té cap sortida, parla del dret a decidir. El govern ha de fer possible la consulta i també ha de donar sortides a la crisi econòmica aviat. I crec que això no és en els plans actuals del govern.

El veig incrèdul amb CiU…

Tinc un alt concepte del president de la Generalitat. Fa anys que el conec i crec que defensa el que es creu. Darrere les seves paraules hi ha la constatació real que les polítiques liberals i d’austeritat ens porten a la ruïna social. No podria mantenir una relació sincera amb Mas si no cregués realment que han canviat la seva posició.

CiU voldria que les protestes socials es fessin a la delegació del govern i no a Sant Jaume.

No deixarem de fer-les. Si volen canviar-ho que vinguin amb nosaltres a manifestar-se a les portes de la delegació del govern. El que no pot ser és que el govern sigui molt valent per a algunes coses i covard per a unes altres. Les escoles, els hospitals i que els nens mengin ha d’estar per sobre de pagar el deute i de respectar els objectius de dèficit.

Com afronta el debat nacional?

Catalunya ha de resoldre el seu encaix a l’Estat: o per ser independents o per tenir-hi una relació substancialment diferent. Hi ha un abans i un després de la sentència del TC contra l’Estatut. Qui cregui que ens en sortirem amb les mateixes receptes dels últims trenta anys està equivocat. Hi ha una immensa majoria de catalans que reclamen un canvi: n’hi ha que volen tocar el dos i d’altres, depenent del que ofereixi l’Estat, s’ho repensarien.

La UGT està a favor d’un concert econòmic i del pacte nacional pel dret a decidir.

Som un sindicat català i ens hi va la vida, amb allò que passa a Catalunya. Creiem que la relació fiscal entre Catalunya i Espanya no es pot mantenir. Però tampoc es pot mantenir el nivell de pressió fiscal actual. Voldríem més autogovern fiscal, però també per lluitar contra el frau fiscal. Només recaptant una part del frau fiscal no caldria fer retallades. Estem a favor de la consulta perquè sempre hem estat a favor del dret a l’autodeterminació. Si un poble vol decidir el seu futur se li ha de deixar fer-ho lliurement. No s’ha de tenir por de l’opinió d’un país. El darrer congrés de la UGT va votar per unanimitat el dret a decidir.

Què li diuen a la UGT de l’Estat?

La UGT és una confederació. Cada organització decideix la seva posició i tothom la respecta. Això ens permet conviure molt bé. Ja m’agradaria que la relació que hi ha entre Espanya i Catalunya fos la mateixa que hi ha entre la UGT d’aquí i l’estatal. Sí que és cert que alguns sectors de la UGT no estan del tot d’acord amb la nostra opinió.

Fa un discurs pedagògic?

Sí, però ja fa anys. N’hem parlat molts cops. La UGT permet el dret a decidir de cadascuna de les seves organitzacions. Si tinguéssim aquest dret a decidir a Catalunya, les relacions amb Espanya canviarien.

Per què?

Si Espanya sap que ens hem d’entendre, segurament les coses serien més fàcils. Si tingués interès que Catalunya continués a Espanya respectaria el dret a decidir i ens tractaria millor. Imagini que el seu veí, malgrat les diferències que tenen, li aporta més que li treu, i en un moment veu que ell se’n vol anar perquè fa soroll, segurament deixaria de fer soroll per retenir-lo com a veí. Aquesta situació que tenim és conseqüència d’una relació que no és sana, d’una història de centenars d’anys convulsa i on es van fer les coses al revés que com es fan als estats federals. L’Estat hauria de tenir clar que qüestions com ara l’escola i la llengua les hem de decidir els catalans, i no ells. La majoria decidirà la seva posició segons quin projecte ofereixi l’Estat quan arribi la consulta.

La UGT és més federalista que no pas independentista, no?

No sé si cal definir la posició d’un sindicat sobre el model d’estat. Som molt plurals. Si demà guanyés la independència, ens hauríem de plantejar si ens quedem dins o fora de la UGT. No sé què seria millor. Amb la independència les relacions econòmiques entre Catalunya i Espanya serien similars a les d’ara. Nosaltres seguirem defensant els treballadors. L’únic paper de la UGT és mantenir la unitat del poble, carregar-nos de raons i obrir un espai de llibertat. Però hem d’anar pas a pas i avançar sempre alhora.

No cal tenir tanta pressa?

Cal que anem tots junts, tot i que uns vagin més de pressa i uns altres vagin més a poc a poc. El canvi s’ha de fer amb el suport d’una immensa majoria de catalans. Els sindicats tenim un paper de no situar-nos als extrems. El que fa por als poders fàctics de l’Estat és la unitat de

Josep Maria Àlvarez entrevistat per Sergi Picazo El Punt/Avui, 02/06/2013

 

 

 

One Response to "Josep Maria Àlvarez: “Cal que anem tots junts”"

  1. francesc peyró   4 de juny de 2013 at 18:44

    Respecto la seva opinió. Però només voldria incidir en que es un error dir que “si tinguéssim aquest dret a decidir…” dons el dret, per principis el tenim. Es un dret inalienable e inalterable, forma part de les normes bàsiques de la societat occidental. Espanya l’ha reconegut en diferents tractats internacionals, ja inclòs dels temps de Franco. Tota la comunitat internacional occidental reconeix legalment aquest dret. Dintre de la llei espanyola el trobem en l’anomenat “bloc constitucional” que està directament per sota la constitució i per sobre de la resta de lleis.
    El dret a decidir el tenim, es un dret tan consagrat jurídicament com el dret a la vida.
    Un altre cosa es que si be els Estats s’han compromès a garantir una serie de drets i que aquesta defensa sigui el motiu principal de la seva existència, el cert és que, en la pràctica, els Estats vulneren contínuament els drets que suposadament ells mateixos han de garantir.

    No ens deixaran exercir el dret, però el dret, en puritat i en la estricta legalitat, de tenir-lo el tenim. Un altre cosa es violar-nos.

You must be logged in to post a comment Login