Mònica Sabata: Què separa el PSC d'ICV-EUiA?

Mònica Sabata: Què separa el PSC d’ICV-EUiA?

 

Què separa el PSC d’ICV? Vostès podrien argüir diverses raons per respondre a la pregunta. Per exemple. És que uns són més d’esquerres que els altres. És que els socialistes són més rojos que els ecosocialistes perquè aquests han assumit el verd de l’ecologisme. És que el PSC defensa un model econòmic diferent del d’ICV. És que el PSC té més poder que ICV. O bé és que ICV —que és un partit més petit— sovint té més capacitat de condicionar la majoria que no pas el PSC. Fins i tot algú dirà que l’ús de la bicicleta és més normal entre els nois i noies del passatge del Rellotge que no pas entre els inquilins del carrer Nicaragua. En tot cas, i per bé que totes aquestes raons són plausibles per diferències els socialistes dels ecosocialistes, n’hi ha una altra que aquests dies sobresurt amb una especial intensitat. Es tracta del posicionament que els uns —ICV— i els altres —el PSC— tenen en relació amb la consulta sobre el dret de decidir a Catalunya.

És una evidència que l’acord signat al Congrés dels Diputats sobre el dret de decidir entre IU, ICV i EUiA té un alt valor polític. Contribueix, sens dubte, a reforçar la consulta, fixa posicions sobre la concepció que té IU sobre la configuració política de l’Espanya actual i, sobretot, aporta sentit comú entre els federalistes preocupats pel profund desencontre que existeix entre Catalunya i Espanya en relació a la possibilitat de celebrar la consulta. El PSC, en canvi, no ha aconseguit res d’això. Llavors és pertinent preguntar-se per què el PSC dilueix el dret de decidir de manera que l’única cosa important és reclamar una reforma constitucional. Per què el PSC, que ha defensat el dret de decidir durant mesos —encara que fos amb el condicionant d’exercir-lo de manera pactada amb el govern central—, i ara presenta un pla federal que nega el fet que Espanya sigui una nació de nacions? Per què el PSC afirma ara que les decisions que prenguin els catalans en un futur han de ser tan sols mitjançant les eleccions, votant constitucions o estatuts o promovent reformes legals referendades per la ciutadania? Per què s’oblida de la consulta?

La diferència entre ICV i el PSC és clara, oi? L’obediència del PSC al PSOE no té res a veure amb la relació més equitativa que manté ICV amb IU. Encara més: tot sembla indicar que els ecosocialistes tenen més clar el seu posicionament envers les qüestions nacionals i democràtiques que no pas el PSC. L’intent desesperat del PSC de no partir peres amb uns socialistes espanyols que no volen acceptar la singularitat catalana els farà perdre la centralitat i a tots plegats un tren que és vital per a Catalunya. La qüestió de la consulta per exercir el dret de decidir va condicionar les darreres eleccions i el resultat va ser clar en aquest sentit: el futur del país passa per poder-la celebrar. El PSC és vital per aconseguir-ho. Ells ho saben i per això juguen amb el dubte. És una llàstima. El tacticisme és el pitjor enemic de la política. De fet, l’empetiteix. Quan ICV-EUiA aconsegueixen que IU respecti la democràcia fan política en majúscula. Quan el PSC es dedica a fer campanya contra la independència —com ha fet el PSC de l’Hospitalet— per tapar la seva incapacitat per convèncer el PSOE que el dret a decidir és una solució fins i tot per als federalistes, fa tot el contrari. Aquesta és la distància real entre ICV-EUiA i el PSC.

Mònica Sabata, El Singular Digital, 31/05/2013

 

 

 

You must be logged in to post a comment Login