Raimon Obiols: Les propostes d’Hollande

Raimon Obiols: Les propostes d’Hollande

 

Diuen que el president francès, François Hollande, és una màquina de treballar. Dos periodistes polítics, Pierre Favier i Patrick Rotman l’han seguit durant els seus primers vuit mesos de cap d’Estat, i el resultat és un documental, “Le Pouvoir”, que s’acaba d’estrenar.  “El ritme de la vida presidencial s’ha accelerat terriblement”, ha dit Favier, que havia conegut l’Eliseu en temps de Mitterrand. N’ha tret una conclusió: Hollande “només treballa”.  Això, que és una bona cosa, no és suficient. S’esperen més coses dels líders europeus.

Ara, en la seva darrera conferència de premsa semestral, el passat 16 de maig, Hollande anuncià davant de 400 periodistes la seva intenció de “llançar una iniciativa europea” pel govern econòmic de la zona euro. “El meu deure és treure Europa del llanguiment”, va afegir.

Eugenio Scalfari n’ha fet un elogi entusiasta (“La proposta rivoluzionaria de Hollande a Europa”, La Repubblica, 19 de maig):

És la primera vegada en la història política de França que s’abandona la posició tradicional del país, d’escepticisme i distanciament hostil envers una Europa federada”, diu Scalfari, que afirma de manera emfàtica però poc precisa, que Hollande “ha demanat de manera peremptòria que l’any 2015 hi hagi un govern europeu amb un pressupost comú, una política econòmica, exterior i de defensa comuna, un sistema bancari i una Banca central amb els poders de tots els Bancs centrals dels països sobirans”. A més, diu Scalfari, “preveu també l’elecció del president d’Europa amb el vot directe del conjunt del poble europeu”.

No hi tindria res a dir, si fos exactament així. La realitat és més matisada. La proposta del president francès té quatre punts :

1/ Instaurar, amb els estats de la zona euro, un “govern econòmic, amb un veritable president, que es reuniria cada mes”,  per tal de prendre les principals decisions de política econòmica, harmonitzar la fiscalitat i les polítiques socials i lluitar contra el frau i la evasió fiscal. La zona euro, digué Hollande, ha de dotar-se d’un pressupost comú i hauria de poder mancomunar deute (una nova evocació dels eurobons, que fins ara ha tingut el refús de Berlin.

2/ Un “pla europeu per a la inserció dels joves” (que ja està dotat amb 6.000 milions d’euros, sense esperar el 2014 per a posar-lo en marxa, tal com era previst). Hollande proposà també una nova estratègia d’inversions “en particular en les noves indústries i les tecnologies de la comunicació”.

3/ El desenvolupament d’una “comunitat europea de l’energia per tal d’ assegurar la transició energética”, en particular coordinant els esforços en energies renovables. Aquesta és una vella proposta de Jacques Delors.

 4/ Donar contingut a una “nova unió política”, com a resposta a una “urgència europea”. Aquesta “ofensiva” per a “fer sortir Europa del seu estat de prostració i reduir la desafecció dels pobles, que pot comprometre el propi futur de la Unió europea”, s’hauria d’assolir en un termini de dos anys.

Preses de posició com la d’Hollande han de ser benvingudes (“Ja era hora!”, deia comentant-les un editorial de Le Monde). El moment les fa imprescindibles, perquè els resultats de les brutals polítiques d’austeritat a ultrança es mostren totalment contraproduents, generen protestes generalitzades, i posen a molts governs en un dramàtic cul-de-sac.

La proposta d’Hollande és matisada. No és una confrontació amb Angela Merkel, tal com li demanava una part del PS francès, sinó un enfocament més pragmàtic i possibilista, que conté elements d’una possible dinàmica, sigui quin sigui l’escenari postelectoral a Alemanya.

La passa d’Hollande sembla Indicar una superació de la reticència francesa tradicional envers la unió política europea (que ve dels temps del general De Gaulle). Tant de bo generi canvis o almenys una inflexió del doctrinarisme de l’austeritat a ultrança, fins ara hegemònic, que ha situat Europa en un forat. “Quan t’has ficat en un sot”, deia en el seu temps el laborista anglès Denis Healey, “el primer que has de fer és deixar de cavar”.

Raimon Obiols, Notes de Brussel.les, un bloc sobre l’actualitat, 21/05/2013

 

 

 

You must be logged in to post a comment Login