Josep Maria Àlvarez: Temps de lluita

Josep Maria Àlvarez: Temps de lluita

 

Bengala, Bangla Desh. Malgrat la llunyania, aquest serà el simbòlic protagonista d’aquest Primer de Maig. Més de 370 persones hi van trobar la mort mentre treballaven en un taller de confecció de roba. Un dels milers que són propietat d’empresaris occidentals o que treballen per a marques i distribuïdores que venen a Europa i l’Amèrica del Nord aquests vestits ara tacats de sang.

Aquests treballadors i treballadores de Bangla Desh són la viva imatge de la precarietat, de l’explotació i de la manca d’ànima del capitalisme. És possible que des d’aquí, fins i tot en plena crisi econòmica, aquestes morts es vegin amb molta distància, fins i tot amb certa fredor, convençuts com estem que aquestes coses només passen en aquells països. I és possible que aquesta fredor sigui el pitjor dels paranys en què podem caure els treballadors i les treballadores de Catalunya, de l’Estat espanyol o del conjunt del món occidental. Quant de temps ha necessitat aquesta onada neoliberal que ens ha envaït per col·locar en situació de risc el nostre model d’estat del benestar? Quant per posar en perill d’extinció els nostres drets laborals i socials? I quant per fer-nos dubtar de si la culpa ha estat nostra o del sistema financer que s’entesta a fer-nos creure que hem estirat més el braç que la màniga? Massa poc temps per no adonar-nos del que ens hi juguem si no som capaços d’entendre que Bangla Desh és molt més a prop del que sembla.

Malauradament per a nosaltres, els treballadors i les treballadores, el capitalisme abans negociador d’occident ara s’emmiralla sense vergonya en les relacions laborals de països ara emergents o fins i tot del Tercer Món. Ja no en té prou d’explotar la gent que hi treballa en condicions infrahumanes en tallers i fàbriques on perden la salut i la vida a canvi d’un salari miserable o d’un plat de menjar. Ara pretenen globalitzar aquestes condicions de treball. Grècia, Portugal, Espanya i Itàlia som el banc de proves per fer-ho. La crisi financera només és l’excusa perfecta per fer taula rasa i tornar al segle XIX. Quan parlem del desmantellament dels serveis públics, de la sanitat i de l’educació estem parlant d’això. Quan parlem de la reforma laboral com d’una agressió sense precedents als drets dels treballadors, estem parlant d’això. Quan parlem de la devaluació dels salaris i de les pensions, i del notable increment de la pobresa al nostre país, estem parlant d’això.

Ho volen destruir tot. Tot allò pel qual generacions i generacions han lluitat. Tot allò que ha donat sentit i ha protagonitzat el període més llarg de pau i creixement a Catalunya i a Europa. Tot allò que ens permetia albirar el futur dels nostres fills amb seguretat i confiança. Per això, més que mai, aquest Primer de Maig ha d’esdevenir una jornada de compromís, de reivindicació i de lluita.

Josep M. Àlvarez, El Punt/Avui, 01/05/2013

 

 

 

You must be logged in to post a comment Login