Josep Fontana: L’austeritat mata

Vivim en un món de bojos. Fa anys que alguns dels millors economistes del món, incloent-hi Premis Nobel com Krugman i Stiglitz, denuncien que les polítiques d’austeritat que s’estan aplicant com a remei de la crisi són, no solament inútils, sinó perjudicials. Els fets, a més, ho demostren cada dia; només cal que llegiu la premsa.
La cosa condueix a extrems tan irracionals com el que s’ha produït als Estats Units, on la FAA (Federal Aviation Administration) s’ha vist obligada pels retalls del pressupost a prescindir d’un 10 per cent del personal que treballa a les torres de control dels aeroports. Centenars de controladors i de personal dels radars han estat acomiadats, amb la conseqüència d’haver de sofrir una infinitat de retards en les sortides, que es justifiquen com “degut a la manca de personal de la FAA”, i amb els previsibles perills, a més, per a la seguretat dels vols. No se’ls va ocórrer calcular que els entrebancs que s’originarien costarien molt més del que s’estalviava amb els salaris dels acomiadats.

Els danys que causen les retallades comencen a manifestar-se arreu. Un estudi publicat el 23 de març passat per la prestigiosa publicació mèdica britànica The Lancet assegurava, referint-se a la situació d’Espanya, Portugal i Grècia, que “els suïcidis i la reaparició de malalties infeccioses són cada vegada més comuns en aquests països, mentre els retalls dels pressupostos han restringit l’accés a la sanitat”. A la vegada que assenyalava el sorprenent contrast amb la situació d’Islàndia, que ha sofert la crisis, igual que aquests països, però ha refusat adoptar polítiques d’austeritat. Com ha escrit Julien Mercille, del University College de Dublin, “l’austeritat mata, literalment”.

El més revelador de la insensatesa d’aquesta situació és que, com probablement heu llegit ja a la premsa, on s’ha comentat com si fos una notícia curiosa, fa poc que tres joves economistes de la Universitat de Massachusets van examinar un dels textos canònics de la teoria que dóna suport a la política d’austeritat, un estudi dels economistes de Harvard Carmen Reinhart i Kenneth Rogoff, Creixement en un temps de deutes, publicat el gener de 2010, i van poder demostrar que els seus resultats no es sostenien, com a conseqüència d’una tria esbiaixada de les dades i d’uns errors en el càlcul matemàtic.

Paul Krugman ho va denunciar en un article titulat “La depressió de l’Excel”, que s’ha traduït al català i al castellà, i Dean Baker, en un altre, titulat “Quan atur va causar l’error aritmètic de Reinhart i Rogoff?” ha explicat que aquest estudi va ser usat com a justificació en els debats que van conduir, per exemple, a les retallades que han provocat aturs de més del 20 per cent a Espanya i Grècia.

El que ha passat revela, entre d’altres coses, que, en el terreny de les Ciències socials, quan algú presenta un estudi que està d’acord amb les idees dominants, en especial si es tracta de donar suport a les polítiques del moment, els seus resultats són celebrats i difosos, sense que ningú no es molesti a revisar-ne la validesa. De fet el renom de la parella Reinhart-Rogoff es basava en bona mesura en l’èxit que va tenir un llibre seu sobre la història del deute. Aquesta vegada és diferent: vuit segles de follia financera, que a mi personalment, com a historiador, em va semblar sempre d’una dubtosa validesa. Però no us preocupeu, perquè a la parella autora del delicte no solament no els faran pagar les conseqüències dels mals socials que han causat, sinó que ni tan sols no perdran el treball.

Potser penseu que us acabo d’explicar una història escandalosa. Doncs no. El que és realment escandalós ve després. I és que ni els polítics que practiquen les polítiques d’austeritat, ni els economistes que els assessoren, i els justifiquen, s’han aturat ni un sol moment a repensar la lògica del que fan.

Krugman ja ho va avançar: “els sospitosos habituals trobaran una altra peça dubtosa d’anàlisi econòmica per canonitzar i la depressió seguirà sense aturador”. I és que, ha afegit, “el programa de l’austeritat sembla una simple expressió de les preferències de les classes altes, embolicada en una façana de rigor acadèmic. El que l’u per cent dels més rics desitja que es faci, esdevé el que la ciència econòmica diu que hem de fer”. Només cal que mireu a la premsa els resultats del primer trimestre dels nostres grans bancs i veureu si l’austeritat funciona.

Josep Fontana, La Lamentable, 26/04/2013

  Austeritat, Estat Units, Liberaslisme