La relació entre Catalunya i Espanya (1). Carles Ferreira: "Ens cal una reforma de la política"

La relació entre Catalunya i Espanya (1)

 

Aquest divendres hem realitzat la trobada general sobre “La relacíó entre Catalunya i Espanya”. La Sala d’Actes de l’Ateneu Barcelonès, plena de gom a gom, ha quedat petita. Un quart d’hora abans de començar s’han esgotat els aforaments de la platea i de l’anfiteatre. Els serveis de l’Ateneu han habilitat a corre cuita dues sales més, en les que el públic que seguia arribant ha pogut seguir l’acte a través de circuit televisiu. Gairebé 400 persones han seguit l’acte a través d’aquests mitjans. Malgrat això, molts amics i amigues han quedat fora. Pels que han arribat més tard i no han pogut seguir l’acte, comptarem amb una gravació íntegre que l’Ateneu publicarà a You Tube a primers de setmana. Així que estigui disponible, farem arribar l’adreça d’accés. Volem donar les gràcies a totes les persones assistents, pel seu interès i la seva confiança, al president de l’Ateneu Francesc Cabana, per les facilitats donades, i als serveis de l’Ateneu, per la seva col.laboració estreta i eficaç.

Amb aquest post La relació entre Catalunya i Espanya (1). Carles Ferreira. “Ens cal una reforma de la política i dels procediments democràtics”, iniciem la publicació dels materials disponibles.

Fòrum Cívic

Trobades

 

Carles Ferreira: “Ens cal una reforma de la política i dels procediments democràtics”

 

Bona tarda,

Benvinguts i benvingudes en nom del Fòrum Cívic, de les Trobades Ciutadanes i del grup impulsor del Manifest de Setembre “Per una esquerra catalana, forta i majoritària per una Catalunya constituent“, i de tots i totes els que en el territori o en el país hem anat coincidint en què cal treballar per una forta renovació política del sistema democràtic, del sistema de partits tal com el coneixem avui, i molt particularment també, de la basta herència del socialisme democràtic al nostre país i de l’esquerra catalana en general.

Els canvis profunds en la societat, l’evolució del pensament i l’aparició de noves exigències socials i ciutadanes comporten, a vegades, l’esgotament dels projectes polítics i la obsolescència d’uns idearis que abans semblaven inexpugnables. L’experiència de govern, plantejada només des del pragmatisme, i amb nord desdibuixat; pot contribuir a crear aquests escenaris arribant a situar a les forces polítiques, fins i tot, en situació obertament contradictòria amb les aspiracions de la ciutadania, l’esperança de la gent, i l’exigència general d’avançar i de progressar.

No som pocs els que ens n’adonem que ens cal una reforma de la política, dels procediments democràtics, i particularment, del projecte de l’esquerra en sentit ampli, amb gran profunditat. Aquesta és una demanda sentida de manera general. A Catalunya, país cosmopolita i culte, on l’ideari col.lectiu és avançat, les idees de progrés són majoritàries, però amb manifestacions polítiques disperses, justament per la inadequació dels supòsits i dels plantejaments que som capaços d’oferir. Volem superar aquesta situació, i ho volem fer de manera enèrgica, i amb la col.laboració de tothom.

En aquest sentit, partint de diferents grups de persones que ens preocupava aquesta situació, vàrem formular l’acte realitzat a la Unió Generalde Treballadors, mirant de fer notar la necessitat d’impulsar aquest doble objectiu de regeneració democràtica, i de renovació profunda dels plantejaments i expressions de l’esquerra en un sentit ampli. L’expressió que vàrem emprar llavors va ser “és l’hora de sumar“, i a continuació, el mes de setembre, vàrem promoure l’elaboració del Manifest per una esquerra catalana forta i majoritària, on s’expressava aquesta mateixa voluntat més ben formulada. El manifest, i les successives declaracions públiques posteriors, varen constituir en sí mateix un fort revulsiu que va provocar, primerament, una sorda crítica per part d’alguns; però després, l’assumpció i socialització imparable del contingut, que obeïa a un sentiment arrelat i assumit.

Efectivament, les tesis de manifest s’han anat imposant.

D’aquell esforç i de la voluntat renovada de concretar més aquell neguit, n’ha sortit un procés de confluència de persones, de voluntats i de projectes que creiem del tot necessari, que esperem vagi endavant, i en el que estem treballant de manera intensa.

L’acte d’avui s’emmarca dins d’aquesta voluntat de col·laboració i estímul d’iniciatives relacionades amb l’acció democràtica en general i amb el pensament progressista. Avui, en aquest línia, procedim a un debat sobre la relació entre Catalunya i Espanya, que és un dels àmbits de reflexió que vàrem prometre tractar al començament de curs. Comptem amb una taula formada per Maria Badia, Jordi Font,Antoni Castellsi Àngel Ros. Comptem també amb la presència de l’eurodiputat babarès, del partit socialdemòcrata alemany, Wolfgang Kreissl-Dorfler, que ve d’una tradició política antitètica a la francesa i a l’espanyola: la tradició de l’estat compost i del federalisme. Li agraïm molt especialment la seva presència, per l’esforç de venir i de col.laborar amb nosaltres. Després de les seves intervencions, obrirem un debat.

Gràcies doncs a tothom.

Carles Ferreira, Ateneu Barcelonès, 19/04/2013

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

You must be logged in to post a comment Login