Martin Schulz i André Azoulay: Una onada de ciutadania al Mediterrani

Martin Schulz i André Azoulay: Una onada de ciutadania al Mediterrani

 

El Mediterrani es debat entre la renovació i la crisi. Noves realitats polítiques, socials i culturals lluiten per veure la llum. De nord a sud, l’expectativa i la incertesa són palpables, i no existeix cap camí clar a seguir.

La crisi del deute a Europa ha sacsejat els ciutadans, la política i les institucions, i ha comportat un increment continu de l’atur que afecta particularment els joves. Els costos polítics s’observen amb creixent impotència, una desconfiança cada cop més gran cap a la política i un increment preocupant de la intolerància cap a les persones de diferents creences o ètnies.

Al llarg de les ribes meridional i oriental del Mediterrani, el derrocament dels anteriors règims autoritaris ha donat pas a un combat difícil en què els contendents lluiten per aconseguir una transició política inclusiva. Mentrestant, les relacions entre Israel i Palestina continuen en un punt mort insostenible, superat només per la tràgica mort de 80.000 persones a Síria.

El Mediterrani necessita urgentment un nou impuls basat en el nostre espai i valors comuns. L’oportunitat existeix, com també les raons polítiques i econòmiques. ¿I la voluntat política?

Entre el 4 i el 7 d’abril se celebrarà a Marsella, Capital Europea de la Cultura 2013, el Fòrum Mediterrani Anna Lindh, que comptarà amb la participació de més de 1.000 organitzacions de la societat civil i institucions dels 42 països de la Unió per la Mediterrània (UpM).

Basant-se en les conclusions del Fòrum, els dies 6 i 7 d’abril tindrà lloc, també a Marsella, la primera cimera de presidents de Parlaments de la Unió per la Mediterrània. Aproximadament 40 presidents de Parlaments de la UE i de països mediterranis assistiran a la trobada. Serà un moment històric: la primera reunió política d’alt nivell de la UpM des de la Cimera de París de 2008.

L’objectiu és evident: així com els pilars de la cooperació euromediterrània són els diners, la mobilitat i els mercats, el diàleg polític ha de basar-se en les persones, els Parlaments i la participació. Per reprendre amb èxit el diàleg euromediterrani és necessari centrar-se en la mobilització de la societat civil, dels ciutadans, pel Mediterrani.

La recent enquesta sobre tendències interculturals de la Fundació Anna Lindh i Gallup revela que els ciutadans d’aquest espai comú manifesten un creixent interès per la política, l’economia i les cultures dels països veïns. L’enquesta, la primera sobre opinió pública a escala euromediterrània realitzada després dels aixecaments al nord d’Àfrica, també demostra que els ciutadans d’ambdues riberes del Mediterrani pensen que la Primavera Àrab tindrà un impacte positiu generalitzat en les relacions euromediterrànies.

Però, més enllà de les enquestes, les massives mobilitzacions en ambdós costats del Mediterrani indiquen que els ciutadans no acceptaran ser exclosos del govern dels seus respectius països. El derrocament de règims molt arrelats al nord d’Àfrica ha erosionat les idees preconcebudes que predominaven a la resta del món respecte de les societats àrabs.

De la mateixa manera que es poden compartir valors, els reptes també són els mateixos i cal dir-los clarament pel seu nom. La inestabilitat econòmica, la desigualtat social, la desocupació juvenil i el deteriorament mediambiental són qüestions que afecten a tothom i s’han de tractar com a problemes comuns. En la lluita per reconstruir societats fracturades i crear noves democràcies, el camí a seguir consisteix a centrar-se en aquestes qüestions i projectes comuns concrets.

Si alguna cosa ha quedat clara després dels esdeveniments de colossals conseqüències socials per a la regió, és que les estructures governamentals i altres centres tradicionals de poder comunitari han de tornar a treballar amb i per als ciutadans. S’ha d’aconseguir una associació autèntica amb responsabilitat compartida i una comunió d’interessos, ja que un sistema de poder que es limita a alimentar les antigues estructures no funcionarà.

En un context internacional en el qual els recursos econòmics i materials escassegen cada cop més, els ciutadans han de fer seves les prioritats escollides. El potencial de la regió és enorme en termes d’abundants dosis d’energia i dinamisme dels joves, juntament amb l’esperit emprenedor i innovador. Hem d’abordar els problemes que han soscavat els intents previs de crear una unió per als pobles del Mediterrani. En aquest sentit, les solucions des de dalt estan condemnades al fracàs. L’associació mediterrània ha d’estar al servei dels ciutadans, partir dels ciutadans i arribar als ciutadans.

Martin Schulz i André Azoulay, Ara, 03/04/2013

 

 

You must be logged in to post a comment Login